dissabte, 10 d’octubre de 2020

Dolça introducció al caos

Autora: Marta Orriols
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2020
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 248
Llegit en: Català

Les relacions de parella passen per diferents fases. Després de dos anys de relació i gairebé un de convivència, la Marta, fotògrafa i molt independent, i en Dani, guionista de televisió, encara mantenen la passió i la dolçor dels primers temps. Però un accident en absolut buscat farà trontollar aquesta serenitat i l'equilibri. "Estic embarassada. No ho vull tirar endavant". La Marta està convençuda que no és el moment, que és massa precipitat i que la relació no està prou consolidada. Com que decideix ella sobre el seu cos, pensa interrompre l'embaràs. A en Dani, qui fins ara tampoc havia mostrat un especial interès en ser pare, aquesta decisió unilateral li encendrà totes les alarmes. No és un bon moment? Quan ho és? No estan preparats? No tenen edat ja per ser pares i fer créixer la família? Les seves situació personals, familiars, laborals, com poden influir en la presa d'aquesta decisió tan important? Comença així una espiral emocional que ens portarà als confins més profunds dels seus éssers. Coneixerem tot allò que s'hi amaga i que explica per què no estan d'acord en un moment cabdal de les seves vides i que amenaça en ser un punt d'inflexió, per a bé o per a mal.

L'esperat retorn de la Marta Orriols deixa sensacions una mica agredolces. No dubto que tindrà grans elogis de crítica i de públic, per això intentaré destacar de la manera més objectiva possible els punts que no m'han agradat tant, encara que és difícil ser objectiu en aquest cas. El plantejament del llibre és posar-nos en situació, com explicava a la sinopsi, i després entrar a la ment d'en Dani, primer, i a la de la Marta després. L'exploració dels sentiments de cadascun és molt correcte, el punt més fort de l'obra. Però el pes del Dani és molt més gran que el de la Marta, se li dediquen moltes més pàgines i matisos a ell. D'alguna manera, sembla que els dos protagonistes tenen els rols canviats, no són una dona amb l'instint maternal a flor de pell i un home amb por al compromís, passa més o menys a la inversa, però això no treu que tot plegat sembli una mica tòpic. Ara bé, no hi ha gaires maneres diferents de sentir-se davant de la possibilitat de tenir un fill, suposo. Aquesta exploració dels sentiments és on l'autora excel·leix, té en compte moltes vessants i aprofundeix en la creació i història dels personatges (més extensa en el cas del Dani), però potser dóna massa voltes i el llenguatge és massa florit i rebuscat, molt poètic i metafòric, i això, penso, ens allunya d'uns personatges que podríem entendre, estimar i sentir-nos-hi perfectament identificats per la seva profunda humanitat. 

Després de cridar molt la meva atenció amb 'Anatomia de les distàncies curtes' i meravellar-me amb 'Aprendre a parlar amb les plantes', el llistó per aquesta tercera entrega estava molt alt i l'expectativa generada juga molt a la contra de 'Dolça introducció al caos'. Vol dir això que m'ha decebut, que no m'ha agradat? Doncs tampoc és això, és un bon llibre, és un tema proper i que ens fa pensar, que molta gent en la franja d'edat dels protagonistes haurà d'afrontar algun dia i no el viuran de manera massa diferent. No sabria dir què esperava, però les ganes de tornar a llegir Marta Orriols eren tan altes que el llibre m'ha suposat una frenada. Segueixo convençut que és una de les bones autores que tenim a casa actualment, per sobre d'altres a qui s'està posant molt el focus. Les properes entregues, que no dubtaré en llegir, ens diran si la culpa de la davallada és de l'autora, que va tenir un moment àlgid amb el llibre de les Plantes, o meva i d'altres lectors, que ens hem generat unes expectatives impossibles d'acomplir i ara som injustos amb un bon llibre. De moment, manté el crèdit. Que Edicions del Periscopi segueixi apostant per ella ja marca la pauta, sempre cal confiar en el seu criteri.

Impressió general: @@@

4 comentaris:

  1. A mi el llibre de les plantes, sense que em sembli dolent, ja no em va acabar de fer el pes, i d'aquest ja és la tercera opinió poc entusiasta que rebo (encara que @@@ és una bona puntuació). Si afegeixo que la discussió sobre tenir o no tenir fills, la tinc molt llunyana, entendràs que no correré a llegir-la.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A mi, que sí que em va agradar molt el de les plantes, em sembla que les opinions poc entusiastes vénen per la comparació. Aquest em sembla pitjor acabat i potser el tema pot interessar menys. També em sembla una mica més florit de llenguatge, cosa que no té per què ser bona. Però tot i això, trobo que té virtuts destacables, encara que m'hagi centrat a assenyalar allò que no m'ha agradat tant.

      Suprimeix
  2. Com li passa a Allau, personalment a mi el tema de tenir fills o no em queda llunyà perquè jo soc d'una altra generació on aquest tema no es qüestionava. Tot i això, m'agrada com escriu la Marta i crec que el llegiré intentant no tenir unes expectatives molt altres, ja que la teva opinió sempre la tinc en compte ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si ets capaç d'agafar el llibre i fer-li una lectura independent de la resta de l'obra de l'autora, potser la impressió que et causarà serà millor. O senzillament t'agradarà perquè és ella. En tot cas, espero que en gaudeixis més que jo!

      Suprimeix