dimarts, 2 de maig de 2017

Anatomia de les distàncies curtes

Autora: Marta Orriols
Editorial, any: Periscopi, 2016
Gènere: Relats
Número de pàgines: 178
Llegit en: Català

19 contes en 178 pàgines, que en realitat en són menys, ja ens indica que estem davant d'una obra de literatura breu. Del que no ens avisa, és de que rebrem una dosi de realitat tan gran en tan poques pàgines. Les històries d'aquest recull giren al voltant de les relacions personals, sovint de parella, en totes les seves vessants, i en tots els casos són versemblants i punyents; podem jugar a trobar el conte en el que ens sentim més reflectits. Hi trobarem moltes pèrdues, molts desenganys, molts sacrificis, molt ressentiment, però també paciència, acceptació i algunes alegries. L'efecte que fa perdre un fill, declaracions a darrera hora, descobriment d'infidelitats, la monotonia d'una relació, la discapacitat, la relació materno-filial, la mort, el descobriment de passions ocultes, i moltes més situacions que ens transporten a una vida que coneixem, perquè és la nostra, la del nostre amic o la de la veïna de dalt.

Si bé les situacions ens són conegudes, els escenaris on passen també, per quotidians i habituals, però també són diversos. L'estructura dels contes ens sol situar inicialment en una imatge que ens descol·loca una mica, per retrocedir després i ensenyar-nos en perspectiva com hem arribat fins aquí. Això suposa un al·licient, perquè difícilment encertes el camí recorregut pels personatges abans de la irrupció del lector, i la solució se'ns acabarà revelant en tots els casos. Marta Orriols escriu i descriu molt bé, de vegades amb metàfores i adornant-se una mica, però això no resta impacte a les històries que dibuixa, totes elles situacions vitals que hem viscut o podem viure. Sense grans ficcions ni girs argumentals, la vida és tal i com ella la narra, tan tràgica, tan dramàtica, tan eufòrica, i a la vegada sorprenent i misteriosa.

No descobrim res si dic que les edicions que fa Periscopi sempre són molt agradables de tenir entre les mans, i a més publiquen bé. En aquest cas la Marta Orriols va flanquejada per un pròleg i un epíleg ni més ni menys que de la Jenn Díaz i de la Tina Vallès, poca broma, tres de les dones que vénen pegant fort en la literatura catalana. Aquest recull m'ha convençut força, val la pena llegir-lo i estar atent al què vindrà de l'autora. Veurem si aquesta prosa agradable, però de vegades una mica florida, aguanta el ritme d'una novel·la més llarga. De moment la catalogarem de bona descoberta.

Valoració: @@@

10 comentaris:

  1. Magnífic apunt, Xexu! Celebro que t'hagin agradat els contes de la Marta Orriols! Sé que està treballant en una novel·la... A veure com se'n sortirà!
    Una abraçada,
    SU

    ResponElimina
  2. Aquest ja el tenia a la llista. Els llibres de relats estan agafant força embranzida últimament. A veure si el puc llegir aviat.

    ResponElimina
  3. Sí, per mi també ha estat una bona descoberta, m'alegro que coincidim!

    ResponElimina
  4. Sí, per mi també ha estat una bona descoberta, m'alegro que coincidim!

    ResponElimina
  5. Veig que me n'alegro per duplicat :D

    ResponElimina
  6. Me l'apunto, des que vaig llegir la Tina Vallès m'estic aficionant als relats curts. Gràcies per la recomanació.

    ResponElimina
  7. Venen pegant fort???? quina castellanada en un blog del Xexu és això???

    El vam llegir al club. I de fet, vaig anar a una presentació. A mi tb em va agradar molt. La Marta Orriols va néixer dels blogs https://novulldormir.wordpress.com/tag/marta-orriols/

    Amb la Jenn, ais, la Jenn, hi tenim un amor-odi molt gran. Ara està a la cresta de l'onada (la meva castellanada) i escriu molt bé, però no és la Rodoreda i ella s'ho comença a creure. Qui ha llegit Vida familiar m'ha dit que decep. Mare i filla em va agradar, però la millor que he llegit és Es un decir.

    La Tina no cal presentacions. En sóc fan absoluta, ja quan escrivia l'aeroplà del raval. Ha estat el meu llibre de Sant Jordi.

    ResponElimina
  8. Aquests contes em van agradar, em van distreure, però res més. No sé, potser no estic fet per aquest tipus de contes.

    ResponElimina
  9. Un altre llibre que no fa per mi

    ResponElimina
  10. Sempre és un plaer gaudir d'una bona escriptura, però una bona escriptura es forja al llarg de les seves obres. Veurem com evoluciona la Marta Orriols. Gràcies pels vostres comentaris

    SU, doncs això que deia, si la novel·la ens convenç, podrem començar a parlar d'una bona promesa de la literatura catalana.

    Jomateixa, m'adono que en tinc uns quants a la lleixa de pendents, de llibres de relats. M'esperen Calders, Jenn Diaz, ara agafo un Roald Dahl... segueixo preferint les novel·les, però es posen bé.

    Gemma, sí sí, veig que realment te n'alegres molt!

    Botika, només he llegit un Tina Vallès, però em sembla recordar que em va agradar més que aquest. Cosa que em diu que em caldria tornar a llegir la Tina...

    rits, doncs no em va semblar tan malament quan ho vaig escriure jo, però llegint-ho ara a tu sí que no sona massa bé, no sé.
    Com deia aquí dalt, recordo la Tina Vallès una mica millor que aquest, per la manera d'explicar les coses, em sembla que no s'adorna tant com la Orriols. Però les dues escriuen prou bé. La Jenn Diaz vindrà aviat, però la meva parella també m'ha dit que no entra gaire. Dues coses, si imita la Rodoreda, no m'agradarà, perquè no suporto les descripcions infinites, i a més trobo que no són pròpies d'aquest temps. I la segona, si es compara amb una escriptora tan reconeguda, m'agradi a mi o no, és que té els fums molt pujats, i aquesta és una garantia per rebre pals en aquest blog.

    Jan Arimany, no hi ha més. A aquesta mena de literatura tan curta em sembla que no se li pot demanar més. Ens agraden les històries més bastides, més ben construïdes, i per això no podem valorar bé aquesta escriptora fins que ens demostri mestria en altres gèneres.

    Pons, efectivament, no cal ni que ho intentis.

    ResponElimina