diumenge, 14 de juliol de 2019

La maleta de la memòria

Autors: Àngels Bassas i Salvador Macip (Il·lustracions Lluís Farré)
Editorial, any: Cruïlla, 2019
Gènere: Infantil
Número de pàgines: 51
Llegit en: Català

És fotut perdre la memòria. Però en la literatura infantil fins i tot això pot tenir una vessant entranyable i còmica. El Sebastià es lleva un dia que no recorda res de res, ni tan sols es reconeix a ell mateix al mirall. Algú li ha robat tots els records, però per sort compta amb en Jonàs i la doctora Carolina Coriolana que iniciaran un viatge fantàstic a l'interior del cervell d'en Sebastià per esbrinar què ha passat. Aquest és un llibre destinat als més petits de la casa, il·lustrat a tot color amb un dibuix fantàstic. Vol ensenyar a la canalla què és l'Alzheimer d'una manera didàctica però alhora fantasiosa i que els pugui interessar. Una manera subtil d'adoctrinar els petits en les bio-ciències i en com en poden ser d'apassionants.

Aquest cop Salvador Macip fa tàndem amb l'actriu i escriptora Àngels Bassas per una nova entrega de literatura per a infants, encara que m'imagino més algú gran llegint aquest conte als seus menuts i explicant-los unes quantes coses perquè entenguin bé tot el que hi passa. O no, potser és millor que els petits hi vegin una simple fantasia. És una història en la que es guanya una batalla, però no pas la guerra, encara que no es digui explícitament, però és el millor exemple del tema de fons, que no és altre que les malalties mentals degeneratives. Ja sabem que en Macip no deixa la ciència ni quan escriu per a primers lectors! El text és simpàtic i amb tocs d'humor, encara que no sé si la canalla entendrà que hi hagi un Bruixot que es digui Bluetooth! Una cursa contra-rellotge per recuperar els records d'en Sebastià, per això no es pot perdre ni un minut.

Com ja faig altres vegades amb aquest tipus de llibres, no els valoraré de la manera habitual perquè no té massa sentit. Han de ser els més petits de la casa els que diguin si els enganxa o no. Només puc dir que si tingués fills de l'edat adient els el donaria a llegir, o encara millor, el llegiria amb ells per explicar-los més coses de les que hi diu. L'hauré de passar als fills dels meus amics, a veure què. Què passa, jo també adoctrino en la lectura i la ciència!

diumenge, 7 de juliol de 2019

Pes mort

Autor: Lluís Llort
Editorial, any: Alrevés, 2019
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 178
Llegit en: Català

En Cisco és un bon client de l'Steak Content, el restaurant regentat pel Josep i la Teresa, d'això no hi ha cap dubte. Els seus 128 kg de pes ho poden acreditar. Quatre dies a la setmana sopa fora de casa i darrerament para força per aquest restaurant. L'ambient familiar, el bon menjar i la confiança l'han convençut. Però aquest no serà un dia com la resta, en Cisco, sense ell saber-ho, té una sorpresa reservada pels amos del local i els altres treballadors que tenen. Comença una nit complicada que quatre protagonistes hauran d'afrontar com podran. Però la sorpresa gran se l'enduran encara una estona més tard, quin servei més accidentat que els tocarà fer! 

El principi d'aquesta història i els antecedents els coneixerem des de la perspectiva de cadascun dels protagonistes. Un a un aniran explicant com veuen i viuen la situació i com hem arribat fins aquí, i el fil s'anirà construint a partir d'aquests pedaços. Però aviat hauran de treballar tots junts per sortir-se'n i la narració es torna més convencional. No es pot classificar aquest llibre com una novel·la criminal, però sí que és una història negra amb tocs d'actualitat, de denúncia i d'humor. A més la gran segona trama, que es deriva de la primera, ens portarà altre cop el Llort que exposa com ningú la injustícia social i els drames del nostre món actual. Destacar novament la capacitat per construir personatges tan versemblants que, més que crear-los, sembla que els descrigui a partir de persones que coneix perfectament. És, per mi, un dels seus punts més forts. 

Però quan parlo de Llort començo a no ser objectiu, perquè sempre agafo els seus llibres amb moltes ganes. Els trets que descric més amunt sé que hi seran, llavors ja és una qüestió de trobar una història més o menys afortunada. En aquest 'Pes mort', tota la primera part és més aviat un relat llarg que una novel·la, però això no vol dir que no atrapi ni estigui molt ben escrit, al contrari, és absorbent, intrigant i hilarant a estones. Un canvi de rumb sobtat ens porta a una història molt més complexa que potser s'hauria pogut desenvolupar més en detriment de la primera part, o senzillament allargar una mica més les 178 pàgines, que tampoc són gaires. El conjunt es satisfactori, és Llort i val la pena de llegir, encara que potser no està al mateix nivell que les seves millors obres. Però per mi, per exemple, supera a 'Sota l'asfalt'. Bon llibre, i si no el valoro més potser és perquè se m'ha quedat curt.

Impressió general: @@@

dilluns, 1 de juliol de 2019

La senyora Caliban

Autora: Rachel Ingalls
Editorial, any: minúscula, 2018
Títol original, idioma, any: Mrs. Caliban, anglès, 1982
Gènere: Narrativa
Traductores: Marta Hernández i Zahara Méndez
Número de pàgines: 139
Llegit en: Català

La Dorothy i en Fred són un matrimoni que ja no tenen res a dir-se. Viuen sota el mateix sostre, però és l'únic que tenen en comú. No han superat la mort de dos fills petits. La Dorothy aguanta la seva tediosa existència com pot, mentre que en Fred para poc per casa. Sospita que es veu amb algú, però ella no és de la mena de dones que es busca un amant. Fins que apareix en Larry, un monstre humanoid que ha emergit de les profunditats oceàniques i que ara s'ha escapat del centre on l'estaven estudiant. En Larry de monstre en té poc, per la Dorothy és francament atractiu. La relació entre ells serà més que amistosa i tots dos aprendran que hi ha una altra manera de viure. Però tothom està buscant aquest espècimen tan sorprenent i cada cop costarà més mantenir en secret on s'amaga. La nostra mestressa de casa sap que aquesta nova felicitat sobrevinguda s'acabarà algun dia, però desitja que duri una mica més.

Llibre curtet amb un argument original i atractiu, que és més aviat un relat llarg sense capítols evidents. Crida l'atenció l'educació del monstre submarí, que en tot moment tracta la Dorothy amb respecte i fins i tot col·labora en les tasques de la llar, que contrasta amb l'altra relació de la història, amb en Fred, molt més canònica en el format patriarcal de l'època. El llibre també inclou altres personatges femenins alliberats com l'Estelle, l'amiga de la protagonista, però està evidentment centrat en la relació afectiva i també eròtica que s'estableix entre la Dorothy i en Larry. Per això la brevetat del text, aquesta fórmula arriba un moment que s'esgota i cal acabar. Tot i l'aparició d'un ésser no humà, no m'atreveixo a classificar-lo en el gènere de fantasia perquè en Larry demostra més humanitat que la majoria de personatges. Que no sigui humà sembla, de vegades, un detall sense importància.

Sense semblar-me una gran història, m'ha distret i l'he trobat prou ben escrit. Té mèrit per com explica algunes coses i pel sol fet d'explicar-les, però també m'ha semblat una mica antiquat, com si descrivís un temps anterior al que dóna escenari a la trama. No ha aconseguit impressionar-me, però la seva brevetat fa que sigui de bon llegir sense arribar a cansar-se, i així sumar a l'historial una altra obra reconeguda. Costa decidir si és un llibre per recomanar, però almenys no us traurà massa temps si us decidiu a llegir-lo.

Impressió general: @@ i mitja


divendres, 21 de juny de 2019

L'any de la plaga

Autor: Marc Pastor
Editorial, any: La Magrana, 2010
Gènere: Terror
Número de pàgines: 359
Llegit en: Català

Estiu calorós a ciutat, però aquest any en Víctor ho està passant més malament que mai. La Irene l'ha deixat i li està costant superar-ho. Fa dies que es troba malament, però tot ho relaciona amb la seva absència. Intenta refugiar-se en la feina, la millor manera de mantenir el cap ocupat. És assistent social i veu casos de tots colors, però també té estima pels avis i altres persones amb problemes de qui ha de tenir cura. Per això l'afecta enormement quan diversos dels seus avis moren en circumstàncies una mica estranyes. Semblen suïcidis, però no tenen raó de ser. No s'ho explica, però el seu cervell acaba fent un clic. En tots els escenaris hi havia aquestes molestes i pudents plantes d'eucaliptus que estan tan de moda. No es pot treure del cap la presència d'aquestes plantes mentolades que semblen omnipresents. Però seria una bogeria que tinguessin alguna relació amb les morts i amb el comportament estrany que estan demostrant algunes persones, oi?

Aquest llibre és un homenatge a la pel·lícula 'La invasió dels ultracossos' però en Marc Pastor hi posa un segell molt personal. No amaga en la mateixa trama que el que està passant és el mateix que en aquella vella història, però com que comença com un llibre de ficció estàndard el mateix protagonista diu que seria inversemblant que estigués passant de veritat. Té dues parts de ritmes molt diferents, la primera meitat és més lenta i només ensenya pinzellades de la història de fons perquè ens n'anem fent a la idea, però en canvi hi ha un excés d'informació sobre la vida dels protagonistes, per mi una mica innecessari. La segona part es precipita gairebé de sobte i ja passa a ser un thriller de terror amb una Barcelona plena de zombis. L'estil de l'autor és d'aquells que t'entra o no t'entra, però he tingut la sort que m'ha agradat molt. Contínues referències a cultura pop, pel·lícules, llibres, discos que em resulten força coneguts, i un humor molt irònic i àcid de vegades, fins i tot tragicòmic. Figures literàries a cabassos. Ha aconseguit atrapar-me amb la seva escriptura i una bona història i se li perdona el ritme desigual i alguna que altra errada argumental.

Amb 'L'any de la plaga' m'estreno amb aquest autor i ja aviso que no serà l'últim llibre que llegiré d'ell. M'ha convençut prou com per explorar una mica més la seva obra. Conté força ingredients que m'atreuen però sobretot en destaco l'escriptura, aquell intangible que fa que connectis amb un autor. No vull deixar de destacar una errada en la edició, que entenc que no té res a veure amb l'autor. Es tracta de la paginació: quan arriba a la pàgina 214, d'aquí fins els agraïments totes les pàgines tenen aquest mateix número. Desconec si està fet expressament per algun motiu que no entenc, o només és una errada incomprensible, però quina angoixa no saber per quina pàgina vas! En qualsevol cas, un bon llibre i la impressió d'haver descobert (tard, ja ho sé) un bon autor, impressió que espero que es confirmi en properes lectures.

Impressió general: @@@@ 

diumenge, 16 de juny de 2019

Foc i Sang

Autor: George R.R. Martin
Editorial, any: Alfaguara, 2018
Títol original, idioma, any: Fire & Blood, anglès, 2018
Gènere: Fantasia
Traductores: Anna Llisterri, Esther Roig i Mar Albacar
Número de pàgines: 869
Llegit en: Català

Mentre els fans Cançó de Gel i Foc seguim esperant els dos darrers volums de la saga, el bo d'en George R.R.Martin es treu de la màniga un llibre d'història de Westeros que comença just 300 anys abans del fets que desencadenen la revolta d'en Robert i la història coneguda per molts lectors i els incomptables seguidors de la sèrie televisiva. Com ja se'ns comenta a Cançó, abans que Robert Baratheon usurpés el Tron de Ferro, durant moltíssims anys va ocupar-lo la dinastia dels Targaryen, una poderosa família originària de l'antiga Valyria de qui es deia que eren de la sang del drac. El que sí que eren segur, era genets de dracs, i qui posseeix dracs com en Balerion el Terror Negre, la Vhagar o la Meraxes, diguem que té una mica més fàcil que li facin cas. El llibre comença quan Aegon el Conqueridor i les seves germanes i esposes Vysenya i Rhaenys conquereixen i unifiquen els Set Regnes en un de sol. Una història escrita amb foc i amb sang, plena de moments foscos però també de períodes de pau i prosperitat. Com la història que coneixem. Però amb dracs.

Aquest volum, que és només la meitat de la història des de la Conquesta fins l'inici de Cançó de Gel i Foc, està escrit, efectivament, com un llibre d'història recopilat per l'arximestre Gyldayn a partir de diversos testimonis contemporanis. Anirem coneixent la successió de reis Targaryen i tots els esdeveniments que van construint la Història dels Set Regnes. Compta, a més, amb unes fantàstiques il·lustracions de Doug Wheatley.  La facilitat que té R.R.Martin per bastir tota una genealogia, amb infinitat de personatges, amb multitud d'escenaris i trames paral·leles, segueix sent un dels seus punts més forts. Aquí se centra en els Targaryen, però també apareixeran totes les famílies que ja coneixem, i algunes que no, cosa que indica que queden moltes coses per passar. És de molt bon llegir si estàs familiaritzat amb aquest món inventat, tot i ser dens pot arribar a ser força absorbent. L'últim terç del llibre es desvia una mica dels Targaryen i potser és el menys interessant, però s'acaba redreçant. Una crítica que li faria és que, ja que inclou l'arbre genealògic i la dinastia dels Targaryen, no li hagués costat res incloure també un mapa de Westeros, seria d'agrair. Entenc que és més una crítica a l'edició que a l'autor. 

És inevitable comparar aquest llibre amb el Silmaríl·lion de Tolkien, però la història que se'ns hi explica no parteix dels déus ni dels primers habitants de la terra, tan sols és un fragment de la Història de Westeros que passa un temps abans dels esdeveniments que coneixem. Un fragment que dura 300 anys, i del que aquí coneixerem els 150 primers, de manera que hi haurà continuació. Un llibre de cavalleries amb tocs fantàstics, amb molts personatges i moltes trames. Amb aquests condicionants, sabent que no hi apareixen els famosos personatges que coneixem ni les seves disputes, però que en definitiva se segueix centrant en l'ocupant del Tron de Ferro, que cadascú decideixi si és un llibre que li convé llegir o no. Una cosa sí que puc dir, hi apareixen moltíssims dracs! I una altra cosa que diré és que jo n'he gaudit, m'ho he passat molt bé coneixent els avantpassats de la Daenerys. Com que som animals de costums, pot ser que avorreixi a la gent que no pugui dissociar-lo de la Cançó, però és un bon llibre i en R.R. Martin escriu molt bé aquest tipus d'històries.

Impressió general: @@@@

dijous, 6 de juny de 2019

Antropocè: La fi d'un món

Autor: Daniel Closa
Editorial, any: Angle Editorial, 2019
Gènere: Assaig
Número de pàgines: 191
Llegit en: Català

Molt escaient encarar aquesta lectura en una setmana en que a la xarxa es parla d'un boicot al consum de productes envasats en plàstic coincidint amb la commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient. La gran quantitat de residus no biodegradables que aboquem al medi és un dels temes que tracta aquest assaig del divulgador i científic Daniel Closa. Però no només, és clar. Sense entrar en al·legats apocalíptics ni les proclames fàcils, i amb el rigor que el caracteritza, l'assaig ens explica que fins fa no massa temps l'activitat humana era irrellevant pel que fa al benestar planetari, però que ja hem creuat la línia i allò que fem els humans afecta diversos paràmetres del nostre món. D'aquí que puguem parlar d'una nova era en la que juguem un paper important: l'antropocè, que deriva del grec anthropos, home. Encara no és una divisió de temps acceptada, però anem pel camí que ho sigui.

Aquest llibre es mou entre la divulgació i la reflexió. No és el tema d'estudi d'en Daniel Closa, però la seva curiositat sobre tot allò relacionat amb la ciència l'ha portat a ser-ne bon coneixedor, i la seva experiència a l'hora de fer fàcil allò que sembla molt complicat d'entendre fa que aquest volum estigui a l'abast de tothom. A destacar els seus exemples i símils que ajuden a contextualitzar i a comprendre bé tots els conceptes. El llibre es divideix en capítols que van avançant des de la formació del nostre món fins els efectes que li estem causant amb la nostra activitat. Hi ha també una reflexió sobre les possibles solucions que es plantegen per mantenir el planeta tal i com el coneixem, tot i que totes tenen algun inconvenient. Un cop més, el llibre no és ni alarmista ni despreocupat. El problema existeix, però ni hem d'exagerar ni podem fer com si no passés res. Un detall que m'ha agradat: cada capítol ve precedit per una cita, però no sempre de grans pensadors. Escriptors, músics, actors i fins i tot personatges de ficció aporten frases igualment memorables.

Aquest és un bon llibre per prendre consciència del que li estem fent al nostre món, i quan dic nostre no vol dir que ens pertanyi, que això és el que ens pensem, sinó que és on vivim i l'únic que tenim. Resulta molt interessant, hi ha moltes dades, però en Closa les sap exposar de manera que siguin entenedores i reveladores, no descobrirem ara les seves altes capacitats com a divulgador. Aquí parla de temes que no haurien de deixar ningú indiferent, per això lectures com aquesta són molt recomanables i quanta més gent prengui consciència millor. Malauradament, tenim mala peça al teler, però potser podrem contribuir a no anar a pitjor.

Impressió general: @@@

dijous, 30 de maig de 2019

La passió

Autora: Jeanette Winterson
Editorial, any: Periscopi, 2019
Títol original, idioma, any: The Passion, anglès, 1987
Gènere: Narrativa
Traductora: Dolors Udina
Número de pàgines: 204
Llegit en: Català

Ell, un soldat accidental a les ordres de Napoleó que bàsicament es dedica a sacrificar i cuinar pollastres per a l'emperador. Ella, una addicta al joc filla d'un barquer de Venècia que es transvesteix per diversió. No tenen res a veure l'un amb l'altra, però s'acabaran trobant de manera inesperada per fer una part del trajecte de les seves vides plegats. Ell fugirà del front de Rússia quan ella apareix a la seva vida, i ella haurà de resoldre alguns problemes dels quals està fugint. Una parella atípica i desigual, que té anhels i aspiracions diferents, aniran bastint una trama reflexiva i introspectiva amb tocs fantàstics, però que haurem d'acceptar com a certs. Perquè són històries, creieu-los.

El llibre està estructurat en quatre parts i en les dues primeres els dos protagonistes no interactuen, se'ns explica la vida de cadascun d'ells abans de conèixer-se. Està escrit amb una prosa molt agradable i imaginativa, amb un puntet d'humor i de surrealisme que acaba desembocant en tocs fantàstics. Com em va comentar la meva llibretera de referència, recorda al realisme màgic de Calders. També té una gran part reflexiva, ens porta a l'interior dels personatges per conèixer els seus sentiments i passions, sense complexos i sense tabús. I també hi trobarem part de crítica antibel·licista, tot i estar ambientat a principis del segle XIX. 

El primer que he de dir és que no he agafat aquest llibre en el meu millor moment de concentració i per això les seves 204 pàgines se m'han fet eternes, i no per demèrit del llibre, que té virtuts sobreres per gaudir-lo, sinó enterament per culpa meva. Però és un llibre que requereix atenció i llegir-lo de manera reposada per anar captant totes les seves subtileses i la delicadesa de les seves explicacions, i jo no li he pogut dedicar aquesta atenció. De manera que la meva valoració no és tan bona com podria ser, em queda la sensació d'haver-me perdut un bon llibre. Qui sap si d'aquí a un temps intentaré tornar-lo a llegir.

Impressió general: @@

dimarts, 7 de maig de 2019

Una història negra

Autora: Antonella Latanzi
Editorial, any: La Campana, 2018
Títol original, idioma, any: Una storia nera, 2017
Gènere: Intriga
Traductora: Anna Casassas
Número de pàgines: 255
Llegit en: Català

La Carla i en Vito s'han separat. Però la separació física no esborra els lligams emocionals de tota una vida junts, per més que en Vito la pegués i l'amenacés contínuament. A més, tenen tres fills en comú, la Rosa i en Nicola, ja grans, i la petita Mara. És precisament per l'aniversari de la menuda que la família es torna a reunir. Però un cop acabada la festa, en Vito es queda una estona amb la Carla i els seus fills grans marxen una mica preocupats. Els dies posteriors es descobrirà que en Vito ha desaparegut, cosa no estranya del tot, però amb el pas de les setmanes la preocupació de la família va en augment. Acabarà apareixent el seu cadàver i caldrà discernir què ha passat. No caldrà buscar massa sospitosos, de seguida la Carla confessa. Però les històries no sempre són el que semblen. Aquesta és ben negra, però els matisos seran els que decidiran si la Carla és culpable o no.

El llibre compta amb tres parts. La primera ens posa en situació i ens presenta la família, originària del sud d'Itàlia tot i que els protagonistes viuen a Roma. És una família dura i xapada a l'antiga, de la Itàlia més profunda. A la segona part hi ha el judici de la Carla, que despertarà l'interès dels mitjans de comunicació. I a la darrera ens acabarem de decidir sobre si la Carla és un monstre o una santa.  El ritme del text és força lent i pesant, com les caloroses tardes d'estiu que descriu. És força reflexiu i ens presenta la trama des de diversos angles i des del pensament de diversos personatges. Hi ha investigació policial i interrogatoris, i aconsegueix atrapar perquè tot i que la Carla ha confessat, hi ha coses que fallen. Tampoc se'ns explica tot de manera lineal, anirem fent salts en el temps per entendre com s'ha arribat al punt que s'ha arribat. Això fa que calgui posar una mica d'atenció a la lectura.

El classifico en el gènere d'intriga perquè té misteris per resoldre, però no seria ben bé una novel·la negra o criminal. Es deixa llegir i és prou interessant, però aquest ritme lent que deia fa que costi de llegir amb agilitat. Tot té una pesantor i un caire de tragèdia que costa una mica també. Probablement mostra de manera fidedigna la manera de pensar i actuar de les zones més conservadores del sud d'Itàlia, se li ha de reconèixer el mèrit, però no són unes maneres que a mi m'atreguin gaire. El seu punt fort és posar-nos un dilema sobre la taula durant bona part del llibre, no sabem ben bé què hem de pensar de la Carla i diversos fets ens aniran fent canviar d'idea. Un llibre que no està malament, però tampoc tirarem coets.

Impressió general: @@ i mitja

diumenge, 21 d’abril de 2019

Tots els símbols de la por

Autor: Salvador Macip
Editorial, any: Fanbooks, 2019
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 331
Llegit en: Català

ATENCIÓ, CONTÉ SPOILERS!

Han passat uns dos anys des que en Wilbur va desaparèixer, molts el donen per mort, però no està disposat a deixar-se atrapar tan fàcilment. En aquest temps ha après molt sobre les seves capacitats, el seu cos pot regenerar-se, no pateix malalties i els seus sentits funcionen a un rendiment fora del comú. Queda clar que és una mena de súper home, però per què? D'on ha sortit? Qui l'ha fet així? ARS Corp té totes les respostes i en Wilbur les aconseguirà, amb l'ajuda dels Guardians, que són una mica frikis, però que li són de molta utilitat. Però els recursos d'ARS són il·limitats i no dubtaran en posar a prova el seu enginy i les seves febleses. I si en té alguna, aquesta és l'Abigail, la noia més popular de l'institut que va resultar ser tota una guerrera. Quan ARS Corp amenaça la seva integritat per tal d'atreure en Wilbur i capturar-lo, ell no pot fer més que picar l'ham, però sabent-ho, plantarà cara. El retrobament entre els dos està servit, però a partir d'ara la seva vida serà molt diferent de com havia estat.

La segona part de 'Fills de la Setena Onada' és, de principi a fi, una pel·lícula d'acció. No és gens difícil imaginar-se les imatges que descriu el llibre, gairebé sembla un guió cinematogràfic! Això el fa molt diferent a la primera part, que també podria ser una pel·li, però d'adolescents. Aquí ens posem més seriosos. Tot el que només s'intuïa a 'Fills...' ara se'ns exposa amb molta claredat, els elements científics i tecnològics construeixen l'argument i són portats fins als límits de l'ètica, com si l'autor hagués convertit en novel·la el seu 'Jugar a ser Déus', cosa que, dit de passada, li vaig recomanar molt que fes en el seu dia. Un ritme alt, persecucions, batusses, ciència i megalòmans enfollits. Personatges que han evolucionat, sacrificis, amistat, amor, sexe i feromones. Un munt d'ingredients ben lligats que fan una trama absorbent i intrigant. Sense sortir de l'estil juvenil, aquesta segona part és molt més adulta i, als meus ulls, és clar, molt més interessat que la primera.

Amb aquest llibre Salvador Macip recupera els trets que, al meu entendre, més el caracteritzen. Una escriptura planera amb un ritme elevat, acció, un puntet d'humor i la ciència que no hi falti! M'ho he passat molt bé llegint-lo i ha aconseguit revertir la sensació de la primera part, que em va semblar que dedicava massa espai a descriure el món adolescent a un institut americà. Aquí ja anem de cara a barraca i m'ha atrapat molt més. El final queda una mica obert, qui sap si aquesta història es pot reprendre i tot. És una bona opció per a joves lectors, que tinguin paciència amb la primera part perquè la segona no els decebrà segur. Potser hi ajuda tenir nocions de genètica i evolució, però no cal ser graduat en aquestes disciplines per gaudir-ne!

Impressió general: @@@@