Autora: Ursula K. Le Guin
Editorial, any: Raig verd, 2019
Títol original, idioma, any: The Left Hand of Darkness, anglès, 1969
Gènere: Ciència ficció
Traductora: Blanca Busquets
Número de pàgines: 338
Llegit en: Català
Premis: Nebula 1970, Hugo 1970
 
El procediment de l'Ekumen és clar: enviar inicialment un sol home a dialogar amb un món habitat al qual es pretén convèncer per unir-se a la Federació Galàctica. L'enviat a Hivern és en Genly Ai, que ja porta un any esperant audiència amb el rei Argaven, del país de Karhide. Hivern, o Gheten, és un planeta congelat, les condicions climàtiques són molt adverses. A més, els humans que hi habiten tenen una peculiaritat evolutiva: són tots hermafrodites amb aparença d'home i només canvien la seva fisiologia quan entren en kemmer, el procés d'aparellament, per poder engendrar. Potser aquestes diferències físiques i les condicions adverses o l'endarreriment tecnològic són les causes de la reticència que senten per aquest foramon que els ve a explicar històries inversemblants de viatges per l'espai i comunicació instantània amb mons llunyans. A l'enviat no li serà gens fàcil trobar aliats que l'ajudin a complir la seva missió.

Després de Els desposseïts, Raig verd recupera una altra obra de ciència ficció de l'Ursula K. Le Guin que, coneixent el precedent, em venia molt de gust llegir. L'editorial ha fet un gran esforç per aportar una edició exquisida de tapa dura i amb una gran traducció en els dos volums que ha publicat, un senyal de reverència a una autora d'un nivell literari extraordinari. A 'la mà esquerra...' trobem dues veus que es complementen i que es reparteixen els capítols: el foramon Genly Ai i el gethenià Estraven, dues visions de l'aventura d'adhesió galàctica que busca l'enviat. Els dos tindran desavinences i desconfiances, però construiran una amistat molt forta després de passar moltes penúries plegats. El llibre també inclou capítols pont en pàgines grises on aprendrem història, mitologia, costums i fisiologia getheniana, molt aclaridors i complementaris al fil argumental. La ciència ficció de Le Guin és una meravella perquè, tot i incloure pinzellades de tecnologia, té una alta càrrega política, diplomàtica i psicològica. També fa gala d'una gran imaginació i explica tot allò que cal per retratar les societats galàctiques que s'empesca. Una autèntica mestra del gènere.

El plantejament d'aquesta obra, a poc que t'interessi la ciència ficció, la política i la diplomàcia, és molt engrescador. El 'problema' és que compta amb dues parts molt diferenciades, o amb tota una part central, per mi excessivament extensa, que és més epopeia de l'home contra la natura que una missió de diplomàcia galàctica. En condicions normals, això per mi li faria baixar molts punts, no m'agrada que els llibres es desviïn massa del tema central, però l'autora aconsegueix explicar-ho amb una mestria que fins i tot això se li perdona. N'he gaudit molt, és una gran història molt ben explicada i guarnida. Una manera d'escriure que requereix pausa i parar atenció a cada pàgina, però que no pots deixar. Sempre diré que no sóc massa de ciència ficció, però ara sé que sí que sóc d'Ursula K. Le Guin. Em quedo amb ganes de més.

Impressió general: @@@@