dimecres, 16 de maig de 2018

Els desposseïts

Autora: Ursula K. Le Guin
Editorial, any: Raig Verd, 2018
Títol original, idioma, any: The Dispossessed, anglès, 1974
Gènere: Ciència ficció
Traductora: Blanca Busquets
Número de pàgines: 422
Llegit en: Català

Dos mons separats per molt més que no pas la distància interplanetària. Urras i Anarres són dos planetes bessons, de manera que cadascun és la lluna de l'altre. Anarres és una colònia que es va constituir seguint la doctrina d'Odo, un planera on les condicions de vida són molt més difícils, però en el que la gent que l'habita té un sistema social de cooperació, de responsabilitat i d'igualtat, sense possessions, sense govern, sense països, sense diners, sense banderes. Urras, en canvi, té un sistema capitalista molt més semblant al que coneixem, on la dona té un paper decoratiu i està allunyada de tots els llocs de decisió. Per primera vegada un habitant d'Anarres es disposa a visitar Urras, un eminent físic que ha guanyat un premi i ha obtingut una plaça en els prestigiosos centres d'investigació d'Urras. De la seva mà coneixerem les diferències entre els dos mons, i com n'és de difícil adaptar-se a una vida tan materialista i insolidària com la d'Urras. Tot i que en Shevek, el científic, també descobrirà que en aquesta societat súper-controlada i jeràrquica hi ha altra gent que renega del sistema.

Direm que aquest llibre és de ciència ficció, però de ciència ficció en té poca, i de ficció també. Evidentment es tracta d'una història inventada, però ben bé podria ser un manual de política. Constantment trobem referències que coneixem perfectament, descripció de les doctrines polítiques que ens és perfectament familiar. Parla de comunisme, parla de manipulació informativa, de control de la població, de repressió, de capitalisme salvatge, de desigualtat social i de gènere... toca tots els pals. I ho fa des del molt llunyà any 1974, cosa que ens fa pensar que, o bé no hem evolucionat gaire, o bé l'Ursula K. Le Guin era una gran visionària. Al llarg del llibre anirem saltant d'Urras, on s'esdevé l'acció actual, a Anarres, per saber com en Shevek ha arribat fins on és, a capítols alterns. Els capítols són llargs, no és un text fàcil i s'ha de llegir amb cura. Amb això vull dir que les pàgines no passen soles, cal anar mastegant i reflexionant el que llegim. Probablement no serà el que busca algú que agafa el llibre esperant trobar-hi acció futurista i naus espacials.

Si una cosa es pot dir d'aquest llibre és que és interessant. Ens planteja la nostra pròpia realitat des d'una perspectiva diferent, però igualment ens hi reconeixem. Fa pensar i fa entendre moltes coses. Posa en evidència tots els sistemes polítics i les baixeses humanes, i ens planteja infinitat de dilemes morals que no ens poden deixar indiferents. Què està bé, què està malament? Com d'important és la perspectiva? No és d'estranyar que aquesta autora estigui tan ben considerada, i és que aquesta és una obra de pes. No havia llegit res seu fins ara, però ha valgut molt la pena. Tampoc no és un llibre per a tothom, entenc que pot avorrir a alguna gent, sobretot depenent què s'hi busqui, però a mi que ja m'agrada la 'intriga política' n'he gaudit i m'ha semblat un text dolorosament actual. I quan un llibre que té més de 40 anys no sembla gens desactualitzat, és que és una obra sòlida capaç de traspassar generacions. A destacar l'espectacular edició en català que ha fet Raig Verd, amb coberta desplegable. Un llibre que val el temps que trigues a llegir-lo.

Valoració: @@@@

7 comentaris:

  1. Li vaig regalar al meu fill per Sant Jordi, pensant que era més de ciència ficció i també amb les ganes de llegir-lo jo. No sé si l'hauré encertat, de tota manera, jo me'l llegiré, segur. ja en vaig llegir un altre, fa anys d'aquesta autora i em va agradar.

    Jo crec que en política (a diferència de moltes altres coses com ciència, medicina, tecnologia, etc...) no hem avançat gens, gens. I a vegades sembla que tornem enrere.

    ResponElimina
  2. He llegit només un llibre de contes d'aquesta autora, "Les dotze direccions del vent". Fa molts anys d'això però recordo que, buscant potser una ciència-ficció més a l'ús, no em va acabar de fer el pes. Tot i així hi ha una excepció perquè un dels contes em va impressionar tant que encara en recordo perfectament l'argument. Tractava d'una ciutat on tothom era feliç però que mantenien un nen tancat en condicions lamentables d'higiene i salut, tots els habitants coneixien l'existència d'aquest nen però ningú feia res per alliberar-lo perquè sabien que la felicitat del conjunt depenia de mantenir la desgràcia d'aquell infant. Em va fer pensar molt aquell conte i el vaig trobar molt bo, però en general l'estil de l'autora se'm va fer un pèl "pesat". Potser tocaria donar-li una altra oportunitat un dia d'aquests, ja ho veurem si ho faig.

    ResponElimina
  3. L'he vist als prestatges de la llibreria i m'atreu, sembla més de crítica social que de ciència ficció no? A vegades alguns escriptors parlen de temes molt actuals però posant-los en un entorn que no existeix, potser per fer atraure més lectors, no sé.
    El tindré en compte.

    ResponElimina
  4. Aquest sí que m'atreu. Encara que en tinc massa pendents, anirà a la llista per si de cas :)

    ResponElimina
  5. Com ja et vaig dir ho vaig intentar però fa per mi, massa descriptiu. La manera d'escriure d'aquesta senyora tampoc em convenç, sóc un home d'acció suposo, malgrat això la propera sèrie que ressenyaré no va més enllà d'una sala d'estar i gent xerrant i m'ha agradat, sóc així d'incoherent.

    ResponElimina
  6. Li han fet molta propaganda a aquest llibre, Raig Verd s'hi ha esforçat molt i sembla que està sent un èxit de vendes. Jo espero que els vagi bé, i no descarto llegir altres llibres de l'autora si els tradueixen. Moltes gràcies per comentar!

    Carme, de ciència ficció n'hi ha relativament poca, però de política molta. No sé si us agradarà, però és un bon llibre. El problema, almenys per mi, és trobar-hi una cosa que no és el que busques, això pot portar a decepcions. En política no sembla que haguem avançat massa, i pel que narra aquest llibre, en un futur tampoc ho farem.

    McAbeu, sembla que la reflexió està a l'ordre del dia amb aquesta autora. Ens fa reflexionar en com funcionen les coses, i això està prou bé. Però sí que té un estil una mica pesat potser, dens i molt descriptiu. Com a llibre no està malament, però si busques una ciència ficció amb marcianets i naus espacials que es persegueixen, aquest no és el teu llibre. A mi em va bé com és, però no em sorprèn que els amants del gènere el puguin trobar avorrit.

    Botika, hi ha molta crítica de les societats humanes, cap sistema és perfecte i ho posa en evidència en un entorn format per dos planetes bessons. Està molt ben trobat i és un tractat de política ambientat com no ens podem imaginar.

    Jomateixa, val la pena llegir-lo, però no pugc garantir que t'atrapi, és un llibre per anar-lo paint poc a poc.

    Pons, d'acció poca, com bé dius. I de descripció molta, però no se m'ha fet feixuc. No és d'aquestes lectures que passen soles, però a mi ha aconseguit interessar-me prou com per llegir-lo a bon ritme.

    ResponElimina
  7. L'acabo de llegir pel club de lectura i trobo que és un molt bon llibre, i l'edició és fantàstica. La veritat, l'editorial Raig Verd em té captivat. Tot el que he llegit d'aquesta editorial val molt la pena.

    ResponElimina