Autora: Care Santos
Editorial, any: Columna, 2017
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 387
Llegit en: Català
Premis: Nadal 2017

31 anys després que s'hagin vist per darrera vegada totes juntes, l'Olga decideix muntar un sopar amb les seves antigues companyes de l'orfenat de les monges, la seva germana Marta, la Nina, la Lolita i la Júlia. Tot va acabar de manera molt abrupta: una nit del joc de les penyores, com tantes altres, per algun motiu desconegut les monges van fer desaparèixer la Júlia, que no era una nena rica com elles i sempre era blanc de les burles de l'Olga. Justament, va ser la nit abans que l'Olga, que llavors estava molt grassa, i la Marta marxessin d'allà ja que la seva mare tenia un nou promès que les acolliria a casa. Ja amb els 45 anys complerts, la Marta és a punt d'obrir un restaurant i l'Olga aprofita per muntar allà la trobada. Convertida en tota una senyora i esvelta malgrat l'edat, ha arribat el moment de tenir les altres davant. Totes tenen moltes coses per explicar-se, la vida canvia molt en més de trenta anys. Però sobretot, encara tenen molt per comentar d'aquells darrers moments que van passar juntes a l'orfenat.

Aquesta novel·la coral amb cinc protagonistes fa un salt del 1950, l'última nit a l'orfenat, fins el 1981, moment en que està previst celebrar el sopar. Un cop fet el salt, cada protagonista té un capítol llarg per explicar com ha canviat la seva vida durant tot aquest temps. Si prestem atenció, veurem que entre elles existeixen alguns nexes d'unió que ni elles mateixes coneixen. Tot plegat es posarà de manifest a la darrera part del llibre, quan es troben per sopar. La capacitat narrativa i de construcció de personatges i vivències de la Care Santos és notable, em confirma la bona impressió que vaig tenir llegint Desig de xocolata. En aquest cas, les diferents protagonistes interactuaran amb el marc històric que va del 1950 al 1981, tindran un paper en fets com el concert dels Beatles de Barcelona, la mort de Franco o l'aprovació de la llei del divorci. Personalment, és un fet que m'agrada, una mena de ficció històrica amb alguns personatges reals, encara que l'accent sempre es posa en les històries personals de cadascuna d'elles.

És molt fàcil llegir els llibres de Care Santos, sap com captar l'atenció i la seva narrativa planera  facilita que les pàgines volin entre els dits. Aquest 'Mitja vida' explora els temes de la culpa i el perdó, però també posa de manifest la mentalitat de la transició, les idees carques de col·legi de monges, però també el pas endavant de les dones que ja no es conformaven en ser 'senyora de'. Cinc vides diferents i cinc personalitats diferents que les encaren a la seva manera. Potser en alguns casos són una mica tòpiques, però així és la vida de la majoria de gent: tòpica. És un llibre que fa de bon llegir, amb algunes sorpreses argumentals que hi posen salsa, però gairebé prefereixo la part en la que recupera la vida que han tingut cadascuna d'elles, m'ha atrapat més aquesta part que la del sopar. Bona segona impressió d'aquesta autora, probablement no serà el darrer llibre seu que caurà per aquí.

Impressió general: @@@ i mitja