dimecres, 10 d’octubre de 2018

Desig de xocolata

Autora: Care Santos
Editorial, any: Labutxaca, 2016 (publicat per primer cop el 2014)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 421 + índex de personatges
Llegit en: Català
Premis: Ramon Llull 2014

El retrobament entre dos amics que fa 9 anys que no es veuen, sota l'atenta mirada de la dona d'un d'ells. La història d'una família benestant de finals del segle XIX aficionada a l'òpera i habitual del Liceu. L'expedició a Barcelona d'una delegació francesa de xocolaters i d'emissaris reials al segle XVIII. Aquestes són les tres històries que formen aquest 'Desig de xocolata', aparentment inconnexes, però encadenades per un fil conductor que traspassa èpoques i escenaris. L'autèntica protagonista d'aquest llibre és inesperada i en coneixerem la seva història en ordre invers, de fi a principi. Pel camí trobarem tres situacions vitals diferents, en èpoques diferents amb uns protagonistes que no tenen res a veure, però que malgrat tot serviran d'acompanyants perfectes a la nostra protagonista al llarg dels segles.

'Desig de xocolata' està està dividida en tres grans blocs i en uns petits apèndix que serviran de cola per enganxar a la perfecció les tres històries independents. Les històries, totes elles diferents però narrades amb una gran mestria, tenen la particularitat d'estar escrites en una persona diferent i amb construccions particulars. La primera, ambientada al present, està escrita en tercera persona i narra una situació concreta mentre que construeix la història a base de records. La segona, en segona persona, és més lineal però té la particularitat que els capítols tenen el nom d'una òpera; òpera que tindrà algun protagonisme en aquell capítol. I la tercera, ambientada al segle XVIII i en primera persona, es construeix a base de cartes o de crònica del viatge destinada a una filla de Lluís XV, amb personatges reals de l'època i que fins i tot es permet el luxe d'explicar un capítol en forma d'obra de teatre. Està fet com si d'un exercici literari es tractés per tota aquesta diversitat, però el resultat final és excel·lent. El pols narratiu és àgil i absorbent i les trames es descriuen amb gran realisme i molt detall, de manera que la versemblança és notable.

Un gran descobriment per mi la Care Santos, que té una dilatada obra per a joves lectors i adults, però que fins ara no havia caigut a les meves mans. M'ho he passat molt bé llegint-la i penso que és una gran narradora amb una imaginació desbordant. Aquest llibre és un gran entreteniment. A més, no hi falta alguna que altra falca reivindicativa ni algun puntet d'humor que completen un conjunt heterogeni, però en el que no hi sobra res ni tampoc hi he trobat massa a faltar. No em sembla fàcil construir aquesta història en sentit invers i amb tants canvis, però l'autora se'n surt amb nota. Així que no puc fer més que aplaudir i declarar que aniré visitant la seva obra, que pot ser tan llaminera com la xocolata de la que tant parla en aquest llibre.

Impressió general: @@@@

6 comentaris:

  1. La vaig llegir quan va sortir i en tinc un molt bon record. Em va agradar molt aquesta novel·la.
    També em van quedar ganes de continuar amb l'obra de l'autora i uns mesos després vaig treure de la biblioteca un altre dels seus llibres, ho vaig fer però sense fixar-m'hi gaire i vaig escollir una de les seves novel·les juvenils que ja no em va agradar tant (simplement perquè ja no tinc l'edat). Potser seria hora de tornar a provar-ho amb una de les seves altres obres més d'adults...

    ResponElimina
  2. a mi em va agradar bastant, malgrat que amb aquesta autora he tingut sensacions de tota mena. Ara no recordo quin altre llibre té que va unit (per un petit fil) amb aquest llibre que has llegit ara.

    ResponElimina
  3. Ostres, suposo que em vaig deixar guiar pel títol i la feia de gènere romàntic, i per això no vaig fer cas del es crítiques, que sempre he vist que eren bones. La tindré en compte.

    ResponElimina
  4. Fa temps vaig llegir Habitacions tancades, i em va agradar tant que no he gosat llegir cap més de la Care Santos per por a tenir les expectatives massa altes i que no es compleixin. Ara que, com a bona addicta a la xocolata que sóc, si torno a llegir aquesta autora un altre cop serà aquest sens dubte.

    ResponElimina
  5. El vaig llegir deu fer un parell d'anys i em va fascinar. La manera com enllaça les diferents històries és una delícia. va ser el primer llibre que vaig llegir d'aquesta autora i, de ben segur, que no serà l'últim.

    ResponElimina
  6. Descobrir la Care Santos ha estat una grata sorpresa, però haurà de passar la prova del segon llibre per assegurar que no ha estat un miratge. La veritat és que penso que la passarà sense problemes, però potser s'han de seleccionar una mica les lectures. Gràcies a tots i totes pels comentaris.

    McAbeu, ja m'hi fixaré a l'hora de triar, però per casa en corre un altre que és candidat a ser la propera lectura seva, i és per a adults. A més, pel que en sé, està a punt de sortir la seva nova novel·la, així que em sembla que tot apunta a que l'hauràs de llegir ben aviat! Jo penso que ja me la deixo per l'any vinent, que d'aquí a final d'any tinc molta tralla.

    Eli Ramírez, el llibre té gran quantitat de trames i fils que es poden estirar per fer-ne un altre llibre igual de llarg, així que no em sorprèn. Sembla que aquesta autora té una gran facilitat per crear i descriure històries. Veurem quan provi de tornar-la a llegir si em torna a agradar.

    Roselles, l'amor hi juga un paper important, és clar, però també molts altres sentiments. I el que et puc garantir és que no embafa gens, no és pas novel·la romàntica, no pateixis.

    Botika, aquesta sí que és bona! Et va agradar tant que no has volgut tornar a llegir l'autora per si de cas? Hahaha, m'encanta! Els lectors i lectores som d'una raça ben especial. Jo t'hi animo. No sé de què va aquest que cites, però si et va agradar l'estil de l'autora i t'agrada la xocolata, penso que aquest et pot agradar. Les expectatives altes de vegades es compleixen!

    Judit, sigues benvinguda Judit! Coincideixo amb tu, són un munt d'històries, més de les tres que s'exposen formalment, molt ben trenades i entortolligades. Una obra d'orfebreria que bé li val una nova oportunitat, i sospito que superarà la prova de la segona lectura.

    ResponElimina