diumenge, 30 d’octubre de 2016

A la caça de l'ovella

Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: Empúries, 2016
Títol original, idioma, any: Hitsujiwo meguru bôken, japonès, 1982
Gènere: Narrativa
Traductors: Albert Nolla
Número de pàgines: 390
Llegit en: Català

El protagonista d'aquesta història s'acaba de divorciar i treballa de publicista en una agència que ha fundat amb un amic. No es pot dir que tingui una vida gaire divertida. Per sorpresa, rep un parell de cartes del seu amic de joventut Rata, i una inclou una imatge d'un prat de muntanya ple d'ovelles. Li agrada i la fa servir per la campanya d'una companyia d'assegurances. Però això fa que rebi la visita d'un misteriós home vestit de negre que l'obliga a retirar la fotografia, i a més li diu que cal trobar amb urgència una de les ovelles que hi apareix, que és diferent de la resta. No dóna massa opció al nostre heroi, si no la troba les conseqüències poden ser nefastes. Així que ja el tens a ell, i a la seva nova xicota d'orelles estranyament seductores, a la caça d'aquesta ovella tan especial que els durà a les remotes terres del nord del Japó.

En aquesta primera novel·la llarga de Murakami, editada 34 anys després en català, trobem el mateix protagonista sense nom que a Pinball, 1973, però podria tractar-se de qualsevol altre protagonista de l'autor, ja que està tallat amb el mateix patró. Ja hi trobem mostres del surrealisme que acompanyarà sempre a l'autor, i d'aquest humor peculiar que demostra de vegades. Ovelles capaces de posseir persones, missions sense sentit, atraccions estranyes, i com sempre, moltes coses que no són el que semblen, que s'han d'interpretar, i que no acabarem de saber si hem entès o no. És una lectura molt fluïda i que passa amb facilitat, encara que el que explica no sigui fàcil d'entendre, és la facilitat narrativa, de vegades aparentment erràtica, a la que ja estem acostumats els fans de l'autor. En aquest volum concret, s'allarga una mica massa en algunes fases, una mica innecessàriament, com qui fa temps per saber com continuar, però és assumible.

Una altra novel·la del japonès, una altra novel·la que em deixa la mateixa bona sensació. A aquestes alçades, i amb tota la seva bibliografia traduïda llegida, ja poques sorpreses m'emporto, perquè els seus plantejaments no es poden considerar originals, ni tampoc la seva execució, però el seu surrealisme delirant fa que sempre s'empesqui històries que et fan obrir molt els ulls. En gaudiran força els que ja els agrada l'autor, i els altres pensaran que fuma, i no precisament tabac; per aquesta banda, cap novetat. No em sembla un llibre per iniciar-se en el seu univers, però sí molt recomanable si ja estàs atrapat per la seva narrativa. Jo, naturalment, n'he gaudit i m'ho he passat bé, encara que, com deia, de vegades allarga sense motiu algunes escenes. Gran Murakami, realment espero que no li donin mai el Nobel.

Puntuació: @@@ i mitja

4 comentaris:

  1. El surrealisme i el seu humor peculiar són, precisament, el que més m'agrada d'aquest autor. Me l'apunto a la llista i, un dia o altre, caurà.

    ResponElimina
  2. Detecto un cert cansament de Murakami?? No deixis de llegir-lo, que em quedo sense competència! :)

    ResponElimina
  3. A mi el Murakami més surrealista em costa, potser per això hi ha contes que m'entren i altres que no. Ara, el clàssic Tòquio Blues i After Dark sí que em van agradar... com diria l'Helena, en cada Murakami que has entès :)

    ResponElimina
  4. Un altre llibre de Murakami? Doncs sí, i tants com vinguin, els llegiré. Llibres que no enganyen, que ja saps què hi trobaràs, i que entens perfectament que no agradin a alguna gent, però a mi m'atrapen. Què hi farem, sóc aquest tipus de persones, aquells a qui agrada Murakami. Moltes gràcies per comentar.

    McAbeu, tu també ets d'aquest tipus de persones, t'agrada Murakami! Tu i la Carme sou els meus millors aliats per aquí. Ja saps que el pots llegir sense problemes, que segur que no et decep. Mira que aquest és estrafolari, eh...

    Salvador, em sembla que això del cansament de Murakami m'ho dius a cada ressenya, i ves per on, aquí seguim amb el japonès! No pateixis que no el deixaré de llegir, però amb ell ja m'he posat a l'hora, així que ho tens tot de cara per superar-lo. Jo de tu aniria més en compte amb en Llort...

    Gemma Sara, ets un espècimen estrany, t'agrada només una part de Murakami, però no està malament, és millor que res! Sabent els teus gustos, aquest no t'agradarà, perquè és estrany amb ganes. Et recomanaria els seus llibres de relats, com 'El salze cec i la dona adormida' o 'Homes sense dones', a mi em van agradar força, i no són tan surrealistes. 'L'elefant desapareix també està bé'. I de les novel·les, potser 'El meu amor Sputnik', perquè les altres són força frikis...

    ResponElimina