dimecres, 4 de novembre de 2015

Escolta la cançó del vent / Pinball 1973

Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: Empúries, 2015
Títol original, idioma, any: Kaze no uta o kike / 1973 Nen no pinboru, japonès, 1979 i 1980
Gènere: Narrativa
Traductor: Albert Nolla
Número de pàgines: 283
Llegit en: Català

Quan vaig començar aquesta nova entrega de Murakami, vaig pensar de fer dues ressenyes separades, ja que inclou les seves dues primeres novel·les curtes, fins ara no traduïdes per voluntat de l'autor, però no són ben bé independents. Les dues comparteixen protagonistes, però no trama ni escenari. Bé, un dels escenaris, el bar d'en Jay, sí que surt a les dues, i en Jay també. A 'Escolta la cançó del vent' el nostre protagonista, com sempre home, jove i solitari, passa l'estiu a la seva ciutat natal en companyia d'un peculiar subjecte a qui tothom anomena Rata. També coneix una noia que només té quatre dits en una mà i en busca una altra a qui ha de tornar un disc. I a 'Pinball 1973' el nostre jove estudiant ha tornat a Tòquio tot i que ha deixat els estudis, comparteix casa amb dues bessones sense nom que no sap d'on han sortit i és soci d'una empresa de traduccions. Mentrestant, en Rata segueix veient passar la vida al bar d'en Jay, però somia en marxar. Tot plegat, molt normal, com en Murakami ens té acostumats!

Es podria dir que aquestes dues obres primerenques són l'embrió de tot el que vindrà després. Li endevines totes les virtuts, i també els seus tics, però encara li falta una mica de cocció. Com que el protagonista no té nom, sembla que l'autor ens està explicant la seva pròpia història de manera molt versemblant, ens fa oblidar que, en realitat, la trama no té cap mena de lògica per ser real, però no obstant ens la creiem. Personatges estrafolaris, situacions, diàlegs, o simples respostes absurdes o surrealistes que els personatges encaixen amb tota normalitat. Insinuacions de sexe, no pas tan explícit com el trobarem a novel·les posteriors, i també indicis de fantasia i successos inexplicables. Com si l'autor hagués posat les cartes sobre la taula a veure si agradaven, i en veure que sí, les hagués jugat amb mestria posteriorment.

Tot té un principi, i Murakami va començar així. No és una sensació nova amb ell, però sí que de vegades sembla que va marejant la perdiu durant un bon nombre de pàgines, fins que es centra i comença la història de veritat, com si comencés a escriure sense cap idea concreta, i tot de sobte li vingués al cap, i llavors continua des d'allà sense esborrar el què ja ha escrit. Per què fer-ho? En aquestes primeres obres m'ha donat aquesta impressió. Un cop centrat, no són les seves millors històries, però estan prou bé i són distretes, amb alguns moments àlgids 100% Murakami. El llibre compta amb un pròleg del mateix autor en el que explica què el va portar a escriure i com ho va fer. M'ha resultat prou interessant, francament. El conjunt te'l mires amb estima, però està clar que no arriba a la genialitat que va assolir l'escriptor en algunes de les seves obres posteriors, que ja en són unes quantes.

Puntuació: @@@

 

6 comentaris:

  1. En tinc un pendent de Murakami, no aquest precisament, però el tinc a la llista.
    Ja saps que no em desagrada la manera com escriu, però alhora no l'acabo d'assimilar del tot.

    ResponElimina
  2. I es desfà el trepidant empat! Salvador 14 - Murakami 15!

    ResponElimina
  3. Es que a mi en Murakami.... No em fa gaire el pes. Li vaig regalar a la meva parella aquell de De què parlo quan parlo de còrrer i li va agradar molt, tant que el vaig posar a la llista de pendents (a veure si així de pas em fa venir ganes d'anar a còrrer, que és un propòsit en el que he fet molts intents però no acaba de quallar).
    Cada any pel Nobel surt el seu nom, no sé si és perquè és molt mainstream, o precisament per ser molt mainstream no li donen. Que n'opines? Jo cada any em duc una decepció, primer perquè tinc el meu preferit (Philip Roth) i segon perquè la majoria de vegades no conec els autors, i els que conec no m'agraden gens.

    ResponElimina
  4. Aviat desfarem l'empat, Pons, de ben segur! Això no pot ser! :) Pobre Murakami, ha de recórrer a novel·les de joventut per aguantar-me el ritme...

    Sembla que no t'han emocionat gaire, eh?

    ResponElimina
  5. Trobo que Murakami és fluix i està molt sobrevalorat. Sap escriure amb cert candor que deu ser el que enganxa al públic però si li donen el Nobel, per a mi, serà una injustícia. He estat d'acord amb el que va rebre Alice Munro que considero una gran escriptora+, Modiano és un mestre de l'estil però les seves novel·les no són reeixides. Jo sempre encenc una espelma pensant en Philip Roth.

    ResponElimina
  6. Caram, aquest cop només han comentat detractors o poc habituals de l'autor, els fans m'han deixat sol! Bé, ja veig que m'hauré de defensar solet. Moltes gràcies a tots pels comentaris!

    Jomateixa, amb tu encara tinc esperança, si t'agrada com escriu ja és més que a molts. Potser t'hi acabaràs enganxant, ja diràs quin llibre llegeixes!

    Pons, una cosa són els llibres ressenyats, i una altra els llegits. Si parlem de llegits Murakami guanya 18-14. Com diu el Salvador, ell seguirà sumant, la persecució no s'atura, però ara per ara a casa, de pendents, només en tinc un de Murakami. La cosa canviarà aviat, però parlo d'ara mateix!

    Roselles, aquest que dius és l'únic traduït d'ell que encara no he llegit, però el tinc a casa. Com que a mi no em convencerà per sortir a córrer, li vaig donant llargues i sempre n'acaba sortint un de nou que passa primer. Però el llegiré tard o d'hora.
    El Nobel per mi no té cap valor, pocs premis en tenen, la veritat. Un llibre o un autor és el que els seus lectors volen que sigui. Jo tampoc conec mai els autors premiats, i la veritat és que no em sap greu, perquè segur que són de la mena que adorm a les ovelles, encara que segur que la seva qualitat literària és immensa, això no fa que un llibre vingui de gust. La veritat és que no he llegit Roth, algun dia hauré de fer un pensament... Va, explica'm de què va aquest autor, tu creus que em podria agradar. Ep, mira de ser objectiva. I respecte a Murakami, doncs no sé si li donaran, però em serà completament igual.

    Salvador, és veritat, ja està cremant les naus perquè no aguanta el teu ritme. La veritat és que se li reconeix l'estil, però encara no estan acabats de fer aquests llibres, després va millorar molt. Ah, aquest divendres aniré a La Impossible a veure si ja tenen els teus darrers fills, ja he preguntat per ells dues vegades! Com que la dona em robarà 'Vae Victus', segur que podré llegir un dels dos de seguida.

    Glòria, benvinguda al Llibres, gràcies per passar. Murakami és molt subjectiu, té fans absoluts, i gent que no li agrada gens. Ja veig que tu ets d'aquests segons. A mi m'encanta, i li llegeixo tot, però no el recomano a tothom, perquè sé que hi ha gent que es queda molt indiferent amb la seva obra. Per mi el Nobel no té cap valor, què vols que et digui, li donen a gent que fa assaig, a autors que deuen escriure molt bé, però que probablement també adormen a les ovelles. Fa vergonya reconèixer que generalment no els conec, però desprès penso que si els donen a autors més minoritaris i no tan coneguts, els seus motius deuen tenir. No sé, no m'interessa gens ni mica el premi. Si li donen a Murakami, no em farà especial il·lusió, com alguns deuen pensar. Em deixarà força indiferent, suposo. I a qui sí que llegiré algun dia és a Roth, ho tinc pendent. Els altres que cites... no crec.

    ResponElimina