dimecres, 14 de març de 2012

La porta dels tres panys

Autora: Sònia Fernández-Vidal
Editorial, any: labutxaca, 2012
Títol original, idioma, any: La puerta de los tres cerrojos, espanyol, 2011
Traductor: Jordi Cantavella
Il·lustrador: Oriol Malet 
Gènere: Juvenil 
Número de pàgines: 208

Començar el dia amb una cita d'Einstein misteriosament apareguda al sostre de l'habitació no és el millor que li pot passar a un adolescent gandul i amb pocs amics. Però no serà l'única sorpresa que tindrà en Niko. Per anar a l'institut decideix prendre un camí que no és l'habitual i topa amb una casa que no ha vist mai. És un edifici molt alt que només té una finestra tapiada a dalt de tot. I a la porta, tres panys. Però això no és el més sorprenent. Sembla ser que els habitats d'aquell casalot l'esperen, precisament a ell. A través d'aquesta porta tan estranya en Niko accedeix al món quàntic i aprèn un munt de conceptes que fins ara li eren desconeguts i que li semblen poc menys que màgia. En el seu periple pel món de la física quàntica tindrà la inestimable companyia de l'elf Eldwen i la fada Quiona. Els tres tenen una missió. Però quina?

Aquesta és una obra molt original i curiosa. Ens endinsa en la física quàntica però descrivint un mon de fantasia tipus País de les Meravelles. Està destinat clarament a un públic juvenil, si no encara més jove, però els conceptes que descriu, posant-hi molta imaginació, són tan difícils que fins i tot així costen d'entendre. Una altra semblança amb 'Alícia al país de les meravelles' és que hi ha il·lustracions per tot el llibre. És molt ràpid de llegir i té trets divertits, encara que les parts no divulgatives són una mica infantils.

A principi d'any ja vaig llegir la Brevíssima història del temps i aquesta seria l'edició per 'dummies', en forma de novel·la juvenil. Trobo que té mèrit treure una història d'un camp tant complicat com la física quàntica, i això s'ha de valorar. A mi m'ha agradat i m'ha distret, tot i que em segueixen faltant alguns perquès, no sobre el llibre, sinó sobre els conceptes. Ah, naturalment també hi surt el meu estimat Gat de Schrödinger, no podia ser d'una altra manera! Una lectura diferent i sorprenent.

Puntuació: @@@
Recomanat per l'Audrey.

24 comentaris:

  1. Uff, aquesta no sé, no sé, d'entrada em fa mandra, però mai se sap. XeXu, com que vas tan ràpid no em dónes ni temps de comentar entrades anteriors, per això aprofito l'avinentesa per dir-te qu sí llegiré La casa dels propòsits especials, m'agrada aquest autor, ara he acabat el Motí del Bounty i m'ha encantat. Té un estil que enganxa, aquest escriptor- Besets

    ResponElimina
  2. Mmm... el pintes bé, però no ara mateix no m'acaba... Potser més endavant, qui sap. De moment, l'ignoraré.

    ResponElimina
  3. Jo la vaig sentir per la tele que en parlava i ja em va fer gràcia, possiblement la buscaré, quan acabi amb els que tinc pendents.

    ResponElimina
  4. això d'apendre mentre llegeixes no em fa el pes...

    ResponElimina
  5. Acabo de llegir un twit de 'La Butxaca' fent esment a aquest post.
    Ets conegut arreu!

    ResponElimina
  6. Aquest és un que m'agradaria molt llegir! :-)... Però ja vaig dir el mateix de la Brevíssima història del temps i encara no ho he fet. Sóc un desastre, m'apunto els llibres que vull treure de la biblio en fulls diferents enlloc de fer una llista ben feta i com cal. Crec que hauré de tornar a començar de nou :-)

    ResponElimina
  7. Ostres, XEXU!! Uaaau, veig el que diu l'ARIADNA! El teu blog surt mencionat al Twitter de La Butxaca!! :-)) Si és que aquest petit és ja un gran blog!! :-))

    ResponElimina
  8. Xexu...Gràcies per la ressenya!...Aquest combinat, juvenil + física quàntica, deu dur-te a una bona pítima. Un petó!

    ResponElimina
  9. Fa bona pinta. Me l'apunto per una pròxima lectura.

    ResponElimina
  10. En vaig llegir un per l'estil, ara no en recordo el títol, que explicava termes de física teòrica a través de misteris i crims que anava resolent Sherlock Holmes. Al final t'acabava explicant la teoria de la relativitat. No el vaig acabar de llegir, els primers contes els vaig entendre bé, però a mesura que anaves avançant, cada conte prenia com a base el que havies après a l'anterior i ho anava ampliant. Jo sóc de lletres i va arrivar un moment que em vaig perdre del tot

    ResponElimina
  11. L'he trobat!
    "La paradoja de Einstein y otros misterios de la ciencia resueltos por Sherlock Holmes" de Colin Bruce.

    Veig que tens pendent Joc de Trons. L'estic acabant. Et recomano anar prenent notes per la enorme quantitat de noms que surten. T'hi vas acostumant, però al començament hi ha moments que no saps de qui parlen.

    ResponElimina
  12. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  13. Té que ser interessant llegir-lo.
    I si, tens raó, són curioses aquest tipus de novel.les temàtiques i educatives ;-)

    ResponElimina
  14. Aquest llibre me l'he mirat en moltes ocasions, però no m'acabo de decidir...
    Joc de trons també el tinc apuntat, encara que el Captaire m'ha espantat una mica.

    ResponElimina
  15. Jomateix, que això no t'espanti. A les últimes pàgines del llibre hi ha un annexe amb el llistat de personatges que integren o acompanyen cadascuna de les famílies dels 7 reialmes. A mesura que avança al llibre ja t'acostumes als personatges principals, però al començament et despistes una mica.

    Un truquet que us pot ser útil: en aquest enllaç de la web de la sèrie hi ha les fotos dels actos que interpreten els 49 (sí, 49!) personatges principals. Al posar-los cara, és més fàcil idetificar-los i reordar-los.
    http://www.hbo.com/game-of-thrones/index.html#/game-of-thrones/cast-and-crew/index.html

    ResponElimina
  16. Aquest llibre està agafant força fama, se’n parla bastant. És curiós, però no deixa de ser un llibre per nens amb una temàtica molt complicada. Difícil de congeniar, però l’autora ho aconsegueix raonablement bé. Gràcies a tots pels comentaris.

    Carina, aquest no deixa de ser un llibre per adolescents, és com un conte, encara que de fons t’explica coses de física quàntica, una combinació que entenc que no atraurà a tothom. I pel que fa a posts antics, no deixo cap comentari per llegir, si comentes en una ressenya anterior ho sabré. Però pots fer-ho com prefereixis. Me n’alegro que t’animis a llegir el llibre de Boyne, sembla que aquest escriptor s’està fent una bona claca, i per alguna cosa serà.

    Yáiza, als metges no us agrada la física quàntica? Com pot ser? Bé, què hi farem, a veure si el proper t’agrada més.

    Carme, és un conte de fades quàntiques, potser et farà gràcia, però és un llibre estranyot, és clar.

    Pons, podries aprofitar moltes idees per fer posts, la física quàntica dóna per molt! Suposo...

    Ariadna (i també Assumpta), sóc amic dels de labutxaca, no són ells que em segueixen a mi, sinó al revés. Els famosos són ells, quan jo llegeixo un llibre de la seva editorial els aviso, i ells amablement enllacen la ressenya a les seves xarxes. Sento que m’hagueu de trobar fins i tot a la sopa...

    Assumpta, és un conte per nens, pràcticament. Et podria agradar, encara que els conceptes són els mateixos que al llibre de Hawking. Pensa que si llegeixes aquest ja et pots estalviar l’altre, que és molt més rotllo i més seriós. A veure si el pots aconseguir.

    Núria, l’autora sap introduir els conceptes sorprenentment bé dins d’una història per nens, sempre dintre certs paràmetres, que la física quàntica és ben complicada.

    Maria, un llibre raret, però de tan curiós, es torna interessant.

    Captaire, em sembla que la meva dosi de física ja està bé per aquest any. Al gener vaig llegir la ‘Brevíssima història del temps’ de Stephen Hawking, i per ser que la física sempre havia estat la meva bèstia negra quan estudiava, penso que déu n’hi do!
    Ja m’han dit que hi ha una infinitat de personatges en aquest llibre, però bé, després de llegir el Silmaríl•lion un parell de cops em considero entrenat. A veure què tal, tothom en parla tan bé que em fa una mica de cosa començar-lo.

    MBosch, no et falta raó, però aquí està la gràcia del tema, no? Saber combinar coses tan diferents i que el resultat sigui, almenys, acceptable.

    Snia, benvinguda al Llibres. Diferent de El món de Sofia, però se li poden buscar moltes semblances. Diria que aquest està destinat a un públic de menys edat.

    Joma, tu llegeixes sovint llibres juvenils, potser t’agradaria. Encara que si la física quàntica no et diu res, potser millor que passis. I pel que fa a Joc de trons, jo ja estic decidit a llegir-lo, em tiro a la piscina. Segur que no serà com les històries d’en Kvothe! En captaire t’explica algunes coses a veure si tu també te’n convences.

    ResponElimina
  17. Kweilan, a mi m'ho sembla, però depèn de si t'agrada el tema, és clar.

    Ariadna, com vulguis, però després no et queixis de que et canso!

    ResponElimina
  18. Celebro que t'agradés!, Xexu. Recomanar un llibre sempre és difícil, ja que els gustos són ben diversos...És cert que aquesta és una lectura diferent i prou innovadora alhora de parlar d'un tema ben complexe (almenys per a mi...).
    Per cert, alguna recomanació sobre novel.la d'autora japonesa?.

    ResponElimina
  19. Audrey, és un llibre estrany, però a mi aquests temes m'agraden. Potser una mica infantil en alguns moments, però el que explica és física quàntica, no es pot negar, i els punts concrets són molt difícils d'entendre, encara que te'ls suavitzin amb una mica de fantasia. D'autors japonesos vaig malament darrerament... Has provat Banana Yoshimoto? Jo vaig llegir 'Kitchen', i no em va desagradar.

    ResponElimina
  20. Gràcies!, prenc nota de Kitchen.

    ResponElimina