diumenge, 1 de novembre de 2020

Olive Kitteridge

Autora: Elizabeth Strout
Editorial, any: Butxaca 1984, 2017
Títol original, idioma, any: Olive Kitteridge, anglès, 2008
Gènere: Narrativa
Traductora: Esther Tallada
Número de pàgines: 377
Llegit en: Català
Premis: Pulitzer de novel·la 2009, Llibreter 2010

En un petit poblet de Maine tothom es coneix, però cada família té els seus propis drames, alegries, secrets i històries per explicar. L'Olive Kitteridge és una mestra de matemàtiques jubilada que afronta l'última fase de la seva vida assistint als canvis que l'envolten, cabuda i tancada en ella mateixa malgrat que té una família que l'estima i uns veïns que la respecten i la temen a parts iguals. Aquest llibre, que porta el seu nom, és en realitat un recull de relats de vides viscudes, de situacions familiars de tota mena i de reflexions vitals. En tots ells l'Olive hi jugarà un paper. De vegades és la protagonista i la patirem. Malcarada, esquerpa i molt poc donada a demanar disculpes per les seves sortides de to injustes. D'altres actuarà d'acompanyant d'algun familiar o amistat. I encara, en altres casos serà una simple observadora o farà alguna aparició fugaç. En tot cas, la tindrem sempre present, sigui o no la protagonista, perquè la seva figura rotunda no deixa indiferent a ningú. A nosaltres tampoc.  

Després de My name is Lucy Barton vaig saber que tornaria a llegir Elizabeth Strout. Aquest 'Olive Kitteridge' és potser el seu títol més reconegut, així ho indiquen els premis que va guanyar i he de dir que no m'ha decebut gens. M'ha sorprès perquè no m'esperava una protagonista així, realment li arribes agafar molta mania per com es mostra, però no deixa de ser virtut de l'autora crear un personatge en aparença tan egocèntric, esquerp i desagraït. Els capítols del llibre són llargs i ens presenten diferents famílies, cadascuna amb la seva situació i peculiaritat. Sempre haurà passat alguna cosa que no sabem, però que mica en mica se'ns permetrà descobrir. L'Olive sempre hi jugarà un paper, petit o gran. Mai seran grans trames amb girs espectaculars de guió, però sí històries molt humanes, íntimes i que ens presenten maneres de viure molt ianquis, una mica diferent del que estem acostumats, però en definitiva, les preocupacions i problemes acaben sent els mateixos. Ben descrit, ben presentat, ben desenvolupat i empaquetat. Els petits enigmes de cada família ens mantenen enganxats a la lectura i ens atrapen, l'autora sap crear un bon clima per fomentar l'interès en cada cas. Els capítols també mostren certa evolució i continuïtat en el temps, de tant en tant reapareix algun personatge o trama de capítols anteriors, més enllà de l'amiga Olive i el seu entorn més proper, que són recurrents.

Aquest és un d'aquells llibres que anys enrere no m'hauria plantejat llegir i que ara gaudeixo. És una sort haver ampliat els horitzons lectors per descobrir bones autores com Elizabeth Strout que saben ambientar bé les seves obres i generar interès en allò que expliquen, encara que siguin històries petites, íntimes i personals. La gran humanitat dels personatges, amb ombres, amb llums, autèntics supervivents de les misèries i escassos motius per les alegries. Famílies desestructurades, grans amors i amors de conveniència. Tot plegat, molt ben escrit i descrit, a ritme pausat. La relació amor-odi que establirem amb l'Olive Kitteridge també és digna d'estudi. Em fa gràcia perquè, a diferència dels Nobel, els Pulitzer de novel·la que he llegit per ara m'han agradat força. Més enllà d'això, Strout em sembla una autora a tenir en compte i no descarto gens seguir explorant la seva obra. De fet, el seu últim llibre torna a estar protagonitzat per l'Olive, però com que potser és estirar una mica massa el fil, segurament em decantaré per algun altre llibre seu.

Impressió general: @@@@

6 comentaris:

  1. No he llegit res d'aquesta autora, però si la llegeixo potser serà aquest, més que no pas el de la Lucy Barton, m'atrau més l'argument.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Penso que pot agradar-te. I començar per aquest és una bona opció, és el més conegut, suposo que pel boca orella i pels premis que s'ha endut. Gràcies per comentar.

      Suprimeix
  2. A HBO hi ha una sèrie excel·lent sobre aquest llibre. Frances MacDormand és una Olive sensacional (i tan esquerpa com cal).

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs mira, qui sap si li donaré una oportunitat, quan ens quedem sense cap sèrie per mirar. Ara tinc curiositat per veure com la deuen haver recreat. Gràcies per comentar i pel suggeriment.

      Suprimeix
  3. Tant la sèrie com el llibre els tinc pendents de fa temps, em va semblar molt atractiu el personatge principal. Volia començar pel llibre, clar. M'has convençut per pujar-lo a la llista de pendents.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs pel que he descobert després, jo no tenia una idea gens clara de com era el personatge principal. I la veritat és que la meva intuïció es basava en 'My name is Lucy Barton', però res a veure. Em va sorprendre un personatge tan malcarat, però en general, és molt bon llibre.

      Suprimeix