dimecres, 28 d’octubre de 2020

La llibreria ambulant

Autor: Christopher Morley
Editorial, any: Viena Edicions, 2015 (3a edició)
Títol original, idioma, any: Parnassus on Wheels, anglès, 1917
Gènere: Narrativa
Traductora: Dolors Udina
Número de pàgines: 154
Llegit en: Català

La Helen McGill potser és una dona de camp, però n'està fins al capdamunt de tenir cura de la casa i del seu germà Andrew, el gran autor de literatura rural. Amb l'excusa d'investigar pels seus llibres i de presentar-los per tot arreu, l'Andrew descuida les seves obligacions a la granja. Definitivament, pensa només en llibres, aquest home. De manera que, quan apareix per la finca un estrany homenet pel-roig a càrrec d'una llibreria ambulant arrossegada per una vella euga, l'Helen té clar que si l'Andrew se n'assabenta, la voldrà adquirir i encara li veurà menys el pèl. I és que en Roger Mifflin, el propietari del negoci, busca comprador per poder retirar-se a Brooklyn a escriure el llibre que fa anys que somia. Per evitar que l'Andrew vulgui la llibreria sobre rodes, a l'Helen se li acudeix l'única solució possible: comprar-la ella mateixa i viure una aventura, ser ella la que volti venent llibres. Així començaran una sèrie de peripècies plegats que els portarà a construir una gran amistat i una necessitat mútua. Vendre llibres no és tan fàcil com ho sembla quan ho fa en Roger, i menys si ho has de fer desplaçant-te en una tartana amunt i avall.

Aquest llibre és tot un clàssic que em van recomanar fa poc, i que no he trigat gaire a llegir. Planteja un escenari bucòlic amb una senyora McGill amb molt caràcter i molta determinació. D'alguna manera, es revela del paper que li ha estat assignat i pren les regnes, mai més ben dit! Per ser que el llibre té més de 100 anys, devia ser molt trencador quan es va publicar. La manera d'escriure de Morley és molt planera i no li manca humor, un humor blanc i més aviat trapella, d'aquests que t'arrenca un somriure per sota el nas de tant en tant. Sí que m'ha semblat que no tota la trama té la mateixa intensitat, té alguns alts i baixos, però es llegeix amb facilitat i descriu moments hilarants, d'altres d'heroics i també d'entranyables. L'obra desprèn amor pels llibres per totes bandes, també està farcit de referències literàries i de reflexions sobre els bons llibres i el plaer de la lectura. No debades al senyor Mifflin l'anomenen el professor, és un pou de ciència de saviesa lectora. Les seves digressions inevitablement fan les delícies d'aquells que som amants de la lectura.
 
Penso que si una paraula defineix aquest clàssic és entranyable. Aprenem aviat a estimar els protagonistes, ens enamorem de la passió pels llibres que senten i ens és fàcil veure'ns asseguts a la tartana arrossegada per la vella Peg. Ha envellit força bé, els temes que tracta no caduquen ni caducaran mai, per més que els escenaris canviïn. És una trama senzilla, agradable de llegir i que et deixa amb bon rotllo. Segurament no és massa versemblant, però ens és igual, perquè ho passem bé llegint, que és el que compta. Si repassem la llista de lectures d'aquest blog, és fàcil endevinar que no sóc gens de clàssics, em sol costar entrar en la manera d'escriure d'altres segles, però amb els llibres del Cercle de Viena ja he trobat algunes excepcions i no descarto gens llegir la segona part d'aquesta obra, que es diu 'La llibreria encantada'.

Impressió general: @@@

2 comentaris:

  1. Ah, sí, entranyable com poques. Ideal per a confinaments amb una tassa de te al costat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'ho he imaginat així, i mira que jo sóc de cafè i el te ni el toco!

      Suprimeix