dijous, 17 de setembre de 2020

Tornarem a vèncer (I com ho farem)

Autors: Oriol Junqueras i Marta Rovira
Editorial, any: Ara Llibres, 2020
Gènere: Assaig
Número de pàgines: 92
Llegit en: Català


L'Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana i vicepresident del Govern durant els fets d'octubre de 2017, i la Marta Rovira, secretària general d'Esquerra, han escrit un petit assaig a quatre mans per analitzar què va passar a partir d'aquell Primer d'Octubre i què hem de fer per estar més preparats pel proper embat amb l'Estat, que sens dubte arribarà. Tots dos han patit la pitjor cara de la repressió, ell amb la presó i ella amb l'exili, però tot i això no perden la determinació d'aconseguir l'objectiu anhelat: la independència de Catalunya. Com és lògic, que no normal, no s'han pogut veure en directe per poder escriure aquest text, ho han hagut de fer a través de missatges, intermediaris i alguna vídeo-conferència. El resultat és una exposició dels fets sensata i reflexionada per detectar les febleses que teníem, les errades que vam cometre, les petites victòries que vam obtenir i els punts on ens van passar la mà per la cara (en alguns casos, literal). Però sobretot, és un manual per saber com hem de procedir a partir d'ara per fer créixer el moviment per, quan arribi el moment, ser molts més dels que érem i tenir més força. I encara més important, sense retrets cap a companys de viatge, només amb la voluntat d'assolir l'objectiu, encara que sigui molt difícil. 

No solc llegir assaig polític, però aquest no me'l podia perdre. Reconec que la brevetat ha estat també un factor determinant, si fos un manual de 400 pàgines no l'hauria llegit. Ni jo, ni ningú, probablement. Està dividit en quatre parts. Les dues primeres estan dedicades a l'octubre del 2017, què va passar i què en vam aprendre. La segona meitat del llibre mira al futur i indica les pautes per créixer, tenint en compte el marc sociocultural del poble de Catalunya, que és divers i plural. No cal dir que l'estratègia que exposa és la que fa anys que treballa Esquerra Republicana, per tant, pot no agradar a part dels lectors. L'estratègia és a llarg termini, assumint que no som prou gent per tirar endavant una independència unilateral, perquè no tenim com defensar-la. Vam sobreestimar les nostres possibilitats i, per tant, per la propera vegada que ens enfrontem amb l'Estat hem de ser molts més per fer-ho amb garanties. En el llibre no hi ha solucions màgiques, només feina, feina i més feina a fer. Tampoc no hi ha retrets a altres independentistes, segur que tots els partits tenen part de la culpa de la situació i del desinflament del moviment post Primer d'Octubre, però és moment de mirar endavant i treballar plegats, cadascú des del seu flanc per créixer i avançar. Tirar-se pedres mútuament no ajudarà en res.

El llibre es llegeix en una estona, per les només 92 pàgines i perquè està escrit de manera molt planera, explicativa i didàctica. M'ha agradat llegir-lo tot i que no m'ha descobert massa res de nou, però és un molt bon resum de la situació dels últims anys i de la que ha de venir, una visió global molt sensata, honesta i sense estridències. No és un text contra ningú, és un text a favor de tot un poble. Jo en recomanaria la lectura a tothom, és una visió i una perspectiva molt diferents del que es pot obtenir a les xarxes socials aquests dies, però he d'advertir que coincideix amb les meves pròpies idees sobre com hem de seguir endavant en el procés d'independència. Seria molt normal que algú el llegeixi i no estigui d'acord en absolut amb les seves tesis, però no hi fa res. La discrepància, si és des del respecte, no té per què ser dolenta.

Impressió general: @@@

2 comentaris:

  1. No fa gaire he llegit l'altre llibre que l'Oriol Junqueras ha publicat enguany, res a veure amb aquest perquè no s'hi mostra el seu vessant polític sinó molt més el literari i, sobretot, el personal. És en aquest àmbit que m'ha interessat força.

    Pel que fa a aquest que ressenyes, jo tampoc acostumo a llegir assajos polítics i he deixat passar la immensa majoria del munt de llibres que han anat sortint sobre "el procés" però sempre hi ha excepcions. Tinc previst llegir abans que s'acabi l'any el "M'explico" del president Puigdemont i, si el puc aconseguir, aquest de l'Oriol Junqueras i la Marta Rovira també entrarà segur a la meva llista de lectures ni que sigui l'any que ve.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo doblo la teva aposta i no només no llegeixo assajos polítics ni de politòlegs, tertulians, periodistes o els mateixos protagonistes, sinó que tampoc llegeixo llibres seus encara que no siguin de política. Vaig llegir els contes de l'Oriol Junqueras (versió reduïda) perquè me'ls van regalar com a militant, i ara he volgut llegir aquest perquè venia amb la promesa de ser un 'full de ruta' de com procedir en la situació que ens trobem, sense concreció, és a dir, sense especificar la tàctica, però sí marcant l'estratègia. I el que és més important, de manera propositiva i sense retrets. Que era molt breu també hi ha ajudat, com deia. Com comentaves, hi ha massa llibres que parlen del procés des de totes les vessants que vulguis, massa. A mi em sobren la immensa majoria.

      Pel que tinc entès, en el llibre de Puigdemont, o llibres ja, hi ha molts retrets, especialment cap a Esquerra. No crec que m'agradés llegir-lo en aquests termes. Segurament és interessant el seu testimoni, però no tinc intenció de llegir-lo, la veritat. Ja m'explicaràs què tal i si a banda d'explicar la seva experiència personal, dispara amb bala cap a companys de viatge, com m'han comentat. Ah, i a veure de què va això dels fragments censurats...

      Suprimeix