dimarts, 30 de juny de 2020

Un mag de Terramar

Autora: Ursula K. Le Guin
Editorial, any: Raig Verd, 2020
Títol original, idioma, any: A Wizard of Earthsea, anglès, 1968
Gènere: Fantasia
Traductora: Blanca Busquets
Número de pàgines: 222
Llegit en: Català

Quedar-se orfe de mare i ser el fill del bronzer del poble no augurava gaires atencions a en Duny. La seva tieta se n'encarrega mentre és petit, però de seguida se'n desentén. Fins que descobreix que el noi té unes capacitats fora del normal. La tieta, que es bruixa, li ensenya les beceroles de la fetilleria, però després d'una gran gesta passarà a ser deixeble d'Ogion, el mag de Re Albi, que li revelarà que el seu nom veritable és Ged. En Ged té ambició i vol esdevenir un gran mag, per això anirà a estudiar a l'escola de mags de Roke. L'orgull i la competència amb un company d'estudi que el menysté faran que s'excedeixi en l'ús del poder que atresora i alliberarà una força antiga, una ombra que a punt està d'acabar amb ell. Per salvar-lo, l'arximag Nemmerle perd la vida i l'estranya i perillosa criatura queda lliure. En Ged sap que el perseguirà tota la vida, que s'hi haurà d'enfrontar un cop rere un altre i que no es pot quedar allà on és. Comença un peregrinatge per Terramar en el que viurà moltes aventures i se n'haurà de sortir gràcies a la màgia que sap i la que anirà aprenent. Però la seva enemiga també aprèn amb el temps. El combat està servit.

Si bé en la literatura fantàstica actual estem molt acostumats a que ens expliquin com els mags aprenen la seva màgia, o on rau realment el poder que tenen, quan Ursula K. Le Guin va escriure 'Un mag de Terramar' pràcticament l'única referència a l'abast era 'El Senyor dels Anells'. Pensada com una novel·la per a adolescents, sobre aquesta intenció només podem detectar un protagonista molt jove i en formació. Per la resta, és un bon llibre de fantasia per un públic ampli, que pretén trencar alguns dels cànons del gènere, de manera subtil i en alguns casos no ho aconsegueix, però que trenca els motlles del relat èpic i que ha servit de clara inspiració per obres molt posteriors com les sagues de 'Harry Potter' o 'La crònica de l'assassí de reis'. Potser per això, a aquells que no vam llegir Le Guin quan tocava i ho fem ara, poc ens vindrà de nou. Però era molt innovador quan la història va veure la llum a finals dels 60 del segle passat. Una trama molt ben construïda, detallada i molt descriptiva. Imaginativa i amb diversos episodis destacables que ens fan agafar cada cop més afecte per en Ged i per altres personatges com en Veça, el mestre Ogion o, més endavant, la Milfulles.

Raig Verd s'ha proposat anar reeditant la bibliografia de l'Ursula K. Le Guin i jo recullo el guant. No he estat mai un gran aficionat a la novel·la fantàstica i de ciència ficció, però he trobat en aquesta autora un puntal on agafar-me. M'agrada com escrivia Le Guin, els trets diferencials dels seus textos i les reflexions que introdueix a les seves obres. L'edició d'aquest 'Un mag de Terramar' és una preciositat, un d'aquells volums que fa goig tenir a les mans. Només li podria retreure que la lletra és una mica petita pel meu gust. Això se suma a una escriptura una mica densa a estones, cal posar sobre la taula la descripció del món, els personatges i les circumstàncies. A banda d'això la història està ben trenada i ens mostra un protagonista creixent i que encara ha de créixer més en la continuació de la saga. El proper serà 'Les tombes d'Atuan', que arribarà a les llibreries al setembre. Suposo que a ningú li sorprendrà veure'l ressenyat en aquest humil blog abans que acabi l'any.

Impressió general: @@@

4 comentaris:

  1. Havia llegit "Un mag de Terramar" fa anys en una primera edició que es va fer en català, crec que era ap als 90. Em va agradar força i recentemnt, a causa de l'interès del meu fill per l'Úrsula K Le Guin, el vig rellegir, però jo no vaig arribar a trobar ni allegir mai la continuació. Ara serà el moment de fer-ho.

    ResponSuprimeix
  2. Coincideixo força amb el teu comentari, Xexu. Seguirem amb la sèrie el setembre ;)

    ResponSuprimeix
  3. Si em dispenses em quedo amb la nova fantasia, que agafa el millor de la vella fantasia i evita els seus errors. Apunta aquest nom, Joe Abercrombie (res a veure amb la marca de roba).

    ResponSuprimeix
  4. Moltes gràcies a tots tres pels comentaris. Ja veieu que m'he fet força fan de la Le Guin, penso que val la pena llegir-la!

    Carme, ara ho tindràs fàcil, perquè Raig Verd anirà publicant tots els llibres i segur que t'assabente quan vagin sortint. O si no ja t'ho 'xivaré' jo, perquè n'aniré penjant les ressenyes, hehehe.

    Eloy, veurem què ens espera al setembre. Algunes coses del llibre m'han costat una mica, però no tinc dubtes que continuaré la saga.

    Pons, quantes vegades m'he d'apuntar el nom de Joe Abercrombie? Tantes com vegades hauré de dir que em fa molta mandra llegir els seus totxos.

    ResponSuprimeix