Autor: Ken Follett
Editorial, any: Rosa dels Vents, 2017
Títol original, idioma, any: A Column of Fire, anglès, 2017
Gènere: Ficció històrica
Traductores: Mireia Clanxet, Immaculada Estany i Anna Llisterri
Número de pàgines: 917
Llegit en: Català

Al segle XVI els conflictes religiosos eren una plaga a tot Europa i de vegades no només afectaven a les altes esferes de poder. A Kingsbrige, poblet anglès conegut per la seva catedral i el seu pont, la família de la Margery, de tradició catòlica i amb aspiracions d'arranjar un bon matrimoni per entrar a la noblesa, aconsegueix que no es casi amb l'home que estima, en Ned Willard, protestant i de família de comerciants. Els dos patiran la seva separació forçosa però hauran d'aprendre a jugar amb les cartes que els reserva el destí. La Margery es veu obligada a casar-se amb el futur comte de Shiring, un home a qui no estima i que més aviat haurà de patir, i en Ned entra al servei de la reina Elisabet I, jove i astuta governant partidària de la llibertat religiosa i d'acabar amb les guerres per qüestió de religió, cosa que no agrada a la resta de països d'Europa. Sota el seu comandament, s'inicia un servei d'espionatge per estar ben a l'aguait de totes les intrigues polítiques destinades a derrocar-la, que no són pas poques. En Ned hi tindrà un paper rellevant.

El primer que s'ha de dir d'aquest llibre és que és un frau. Vendre'l com la continuació de 'Els pilars de la terra' i 'Un món sense fi' és faltar a la memòria d'aquestes obres. Que és un bon llibre de ficció històrica? En això hi podríem estar d'acord. El que té d'aquells és fer servir el poblet inventat Kingsbridge com un dels centres de l'acció i personatges que són els descendents d'alguns que ja s'havien fet servir a la saga. Però no deixa de ser una excusa per parlar de les lluites religioses del segle XVI barrejant ficció i personatges i esdeveniments reals. En aquest sentit, sempre és atractiu quan es troben ficció i realitat i no es pot discutir la capacitat narrativa de Ken Follett, tot i que hi trobarem el mateix patró que a totes les seves novel·les, amb uns protagonistes molt bons i uns antagonistes molt dolents i capaços de tot, l'eterna lluita del bé contra el mal i aquells amors tan purs que superen qualsevol obstacle. Es llegeix fàcilment i el llenguatge és planer i senzill, però se li ha de dedicar un bon temps per les seves 917 pàgines. A banda dels principals protagonistes, n'hi ha uns quants més amb trames pròpies que, en alguns casos, no m'ha semblat que quedessin tancades, algunes es perden pel camí o es desinflen de tal manera que no s'entén que al principi se'ls prestés tanta atenció.

Vaig tenir una època molt Ken Follett a la meva vida, no per casualitat encara és a la llista dels meus autors més llegits, però he de dir que ara em fa una mica de mandra, aquesta obsessió per escriure totxos, tots massa semblants, me'n fa desdir. Si em vaig decidir a llegir aquest va ser per la promesa de continuar la saga de 'Els pilars', que em va agradar molt, però la realitat és que és un llibre més semblant a la seva altra saga 'The Century', de la qual només vaig ser capaç de llegir el primer volum, tot i que em va agradar i em vaig prometre llegir els següents, però aquest cop ambientat a l'època moderna. Múltiples escenaris a diversos llocs d'Europa, personatges reals, història de les lluites religioses i molta intriga política, tot plegat, com deia, el converteix en un llibre acceptable de ficció històrica, però no està a l'alçada dels seus teòrics predecessors. Això, o que tot a la vida té el seu temps i el meu idil·li amb Follett ja ha caducat. No descarto gens aquesta opció.

Impressió general: @@