Autor: Gottfried August Bürger
Editorial, any: Males Herbes, 2019
Títol original, idioma, any: Wunderbare Reisen zu Wasser und zu Lande: Feldzüge und lustige Abenteuer des Freiherrn von Münchhausen, alemany, 1786
Gènere: Aventures
Traductora: Joan Fontcuberta
Número de pàgines: 205
Llegit en: Català

A ningú li agraden els viatgers que exageren les seves gestes o no són fidedignes a allò que han viscut en el curs dels seus viatges i peripècies. És més, com comenta el baró de Münchhausen, se'ls hauria de castigar! Això és una cosa que ell mai no faria, sempre és completament sincer i objectiu a l'hora de compartir les seves vivències amb la seva entregada audiència. Per això no exagera quan explica les seves gestes de cacera, vencent tota mena d'animals salvatges amb el seu enginy, ni els seus viatges, en plural, a la lluna, ni les seves victòries contra els turcs, ni el seu viatge d'una punta a l'altra del món a través del centre de la Terra, ni quan parla del seu llinatge, ni tan sols la descoberta de l'illa de formatge. Tot va passar tal i com ho explica i el vinet que acompanya les vetllades en les que té captivada la seva audiència tampoc no hi té res a veure. Quin home, el baró!

El personatge del Baró de Münchhausen va existir de veritat, però tot el que explica aquest llibre, naturalment, són invencions i exageracions dels viatges que va fer. Un conjunt de contes delirants i fantasiosos on tot és possible i no existeixen normes de la física, de l'espai, ni del temps. Però el narrador, el mateix baró, no escatima detalls ni para d'assegurar que ho explica tal i com va passar. Tampoc no estalvia ironia ni autoparòdia, el personatge és força gamberro i de vegades políticament incorrecte. També cal tenir en compte que el llibre va ser escrit al segle XVIII, és clar. Per confirmar la veracitat dels relats, tot el llibre està ple d'il·lustracions de Gustave Doré, que juntament amb la lletra grossa i l'interlineat generós, fan que el llibre es llegeixi molt ràpid. També hi ajuda que el baró no dóna treva, el text és un continu d'experiències, cadascuna més estranya i inversemblant que l'anterior.

És un llibre que fa bo de llegir i fa gràcia que fos escrit fa dos segles i mig. Com que és un relat molt fantasiós, no queda desfasat: és un llibre de contes que es poden explicar actualment sense que se'ns facin estranys. El que no queda tan clar és que siguin contes per nens, perquè el baró és certament trapella, per dir-ho de manera fina. Però sí que en pot gaudir aquell nen gran que tots portem a dins. Potser l'he llegit massa ràpid, m'ha acabat empatxant de tanta fantasia. Potser una lectura una mica més pausada pot ajudar a gaudir-ne encara més i apreciar-ne els detalls i la fina ironia del baró. Llegir clàssics de tant en tant no és mala cosa, és un goig que les editorials s'atreveixin, de tant en tant a reeditar-ne algun.

Impressió general: @@@