Autora: Eva Baltasar
Editorial, any: Club Editor, 2020
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 145
Llegit en: Català

Quan no encaixes enlloc i no t'aguanta cap feina, pot ser que acabis fent de cuinera en un vaixell que es mou per la costa pacífica de l'Amèrica del Sud. Ja et va bé poder-te recloure en la teva cabina i que ningú et molesti massa. Aquesta és la situació de la nostra protagonista, que passa per la vida sense fer soroll, sense involucrar-s'hi massa i embolicant-se amb alguna que altra dona de tant en tat, per fer-se passar les ganes, quan el vaixell s'atura a port. Fins que una d'aquestes dones s'hi queda més del que estava previst. La Samsa la captiva de tal manera que l'acabarà seguint fins a Reykjavík, per establir-se allà amb ella. Al principi tot és idíl·lic, la relació, el sexe, les amistats, la foodtruck que regenta... fins que la Samsa pronuncia les paraules que mai hauria volgut sentir: 'vull ser mare'. Ella, que no té cap mena de sentit maternal, haurà de replantejar la seva vida per complaure la dona que estima.

Eva Baltasar torna amb una protagonista similar a la que ja va crear a Permagel, per bé que no tan autodestructiva, però sí esquerpa, independent i asocial. 'Boulder' és un llibre molt curtet que explora la maternitat, la manca d'instint maternal i com un fill pot destruir una relació. En aquest cas és una relació entre dues dones, però és fàcilment extrapolable, o això m'ha semblat, a qualsevol relació. Allò que explica, i sobretot que expressa, se'ns pot fer molt proper encara que no ens hi haguem enfrontat mai. El llibre està construït a fragments que són pràcticament fotografies, amb frases curtes i punyents. Molta poesia també en el text, cosa que a mi em costa, però no et perds encara que faci servir metàfores i tota mena de figures, allò que està exposant s'entén alt i clar. L'estil pot costar una mica d'inici, requereix una mica d'adaptació, potser també la temàtica, però va clarament de menys a més fins a atrapar-te.

Aquesta autora està obtenint un bon seguiment tant de la crítica com del públic, i és que té alguna cosa especial. Guardo un bon record de Permagel, tot i que no em podia sentir menys identificat amb la protagonista, però vaig trobar que era un llibre ben fet i ben resolt. Reconec que quan vaig començar aquest vaig pensar que punxava, però com deia, va de menys a més, és menys dispers que el primer llibre i se centra en un aspecte molt concret que interpel·la a tothom. No sé si pot escandalitzar a alguns pares i mares la vida dels quals gira al voltant dels seus fills petits, no escatima detalls de les poques ganes que té la protagonista de ser mare, però per aquest motiu és valent i clar, transgressor en un punt en el que no ho hauria de ser ja, en els temps que corren, com és la maternitat. En definitiva, m'ha tornat a convèncer, un segon llibre que consolida l'autora i ens deixa a l'espera del tercer llibre d'aquesta trilogia, que s'ha de dir 'Mamut'. Vistos els precedents, també caurà.

Impressió general: @@@ i mitja