Autor: Haruki Murakami (il·lustracions Ignasi Font)
Editorial, any: Empúries, 2019
Títol original, idioma, any: Tony Takitani, japonès, 1990
Gènere: Narrativa
Traductor: Albert Nolla
Número de pàgines: 75
Llegit en: Català

Tothom es pensa que en Tony Takitani no és japonès de soca rel. Aquest nom, Tony, és ben poc comú per algú que té els dos pares japonesos. Però sempre hi ha una història que pot explicar-ho. La seva mare va morir poc després del part i el seu pare va haver de pujar-lo sol. El nom el va triar algú que va fer molt costat a en Shozaburo Takitani, el pare de la criatura. Ja de més gran, en Tony i el seu pare fan vides completament independents, el pare segueix sent músic de jazz i voltant per tot arreu, com sempre, i ell es dedica a fer unes il·lustracions que sorprenen tothom pel seu realisme. Serà gràcies a la seva feina que, gairebé de rebot, coneixerà la que serà la seva dona, quan ja es pensava que estaria tota la vida sol. Amb ella aprendrà què és l'amor, però també, malauradament, quin és el dolor més profund de tots. 

Una nova entrega de conte il·lustrat d'en Haruki Murakami. En aquest cas ens trobem un conte publicat anteriorment al recull 'El salze cec i la dona adormida', il·lustrat per Ignasi Font amb unes làmines més icòniques i no tan inquietants com les de Kat Menschik d'entregues anteriors. El conte està ben ambientat i genera un protagonista típic de l'autor: solitari, especialista en una feina poc habitual, amb dificultats per les relacions. El desenvolupament de la història però, allà on l'autor sempre ens porta a través d'algun deliri o fins i tot d'elements paranormals, no sembla que sigui un dels seus punts àlgids d'inspiració. No és que estigui mancat de la mística i la intriga no sempre resolta dels seus relats i novel·les, però no és tan engrescador com d'altres que li he llegit.

Segueixo adquirint i llegint totes les traduccions de l'autor japonès que trobo, encara que ja les hagi llegit anteriorment en algun altre recull, com és el cas. Aquests contes il·lustrats estan bé, és una altra manera de llegir-los i visualitzar-los, encara que aquest cop la fórmula no passa de discreta, ja que ni les il·lustracions són massa explicatives (tot i que són maques i ben fetes) ni el conte és dels millors que li recordo. Veurem si hi ha millor sort la propera vegada, i sobretot si l'autor treu material nou aquest any.

Impressió general: @@