diumenge, 26 de gener de 2020

Canto jo i la muntanya balla

Autora: Irene Solà
Editorial, any: Anagrama, 2019
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 188
Llegit en: Català
Premis: 4t Llibres Anagrama de Novel·la

La vida a les muntanyes va a un altre ritme. Al Pirineu oriental, diverses famílies es relacionen a través dels anys, es troben i se separen, s'enyoren i es temen. Accidents que marquen la vida d'uns quants, però sobretot, una història narrada amb moltes veus per construir una novel·la coral en el sentit més ampli de la paraula, ja que no només homes i dones ens regalaran la seva perspectiva de tot plegat, sinó que altres elements, com animals, bolets, fantasmes i fins i tot algun fenomen meteorològic, que juguen un paper important en la història, aportaran la seva pròpia visió. Un puzzle multifactorial que haurem d'unir, peça a peça, per acabar de bastir el tot, des del màxim possible de perspectives.

El puzzle que comentava en l'exposició de l'argument d'aquesta novel·la, a la pràctica, és una mica difícil de muntar. El format de l'obra és engrescador, multitud de narradors/es, no tots ells humans, que relaten la vida a les muntanyes i els drames que allà s'esdevenen. No hi ha protagonistes clars, però alguns dels personatges, o les seves històries, tenen més text i incidència. La lectura requereix atenció perquè és fàcil no saber ni on pares, tot i que en cada capítol se'ns acaba indicant, d'una manera o altra, qui parla. I està ben escrit, d'això no hi ha dubte, però pel meu gust massa embolicat i de vegades amb una solemnitat en l'escriptura que li fa perdre frescor. Tot i que sovint els capítols són encadenats i el narrador d'un ha tingut protagonisme en l'anterior, no és lineal, hi ha salts enrere, de vegades en forma de record o de somni, que tampoc ajuden a orientar-se.

Tot i que aquest ha estat un llibre aclamat per la crítica, no he aconseguit connectar-hi. Li sé trobar algunes virtuts, el plantejament, una escriptura notable, però no li he trobat el què a la història i no ha aconseguit atrapar-me. Fins i tot diria que se m'ha fet llarg, i això que no arriba ni a les 200 pàgines. M'agradaria poder dir aquelles coses que sé que poden agradar a altres lectors i lectores i no a mi, de manera que, encara que jo no el valori massa, entenc què pot agradar a altra gent, però en aquest cas em costa, he de ser sincer. M'enduc una petita decepció, la veritat. Potser per la gran expectativa que li han generat, però no és excusa.

Impressió general: @@

7 comentaris:

  1. Ja saps que a mi, malgrat tot, em va acabar agradant; potser perquè em vaig centrar en la història de l'assassinat accidental.

    ResponElimina
  2. A mi també em va agradar, m'anava agradant més com més anava confegint el puzzle. La veritat és que potser veure com se'm completava el puzzle, sense massa esforç per part meva, em va convèncer que estava ben construit.

    JO no vaig tenir la sensació que requeria molta atenció no que et fes perdre el fil. Deu ser que hi entres o no hi entres.

    Ara estic llegint Els Dics, de la mateixa autora. De moment i veient el que dius aquí, no te'l recomano. Tot i que és diferent, i no parlen ni els elements ni els objects, ni els animals, també té format de puzzle.

    ResponElimina
  3. a mi em va agradar, també. I això que al principi (com tothom) pensava... que coi estic llegint? ;)

    ResponElimina
  4. El vaig regalar per Nadal a un parent animada per les bones crítiques que ha tingut i m'ha dit exactament el mateix que tu, ara no sé què fer, si dir-li que me'l deixi o passar, em sembla una mica massa poètic pel meu gust.

    ResponElimina
  5. Ja sabia jo que la meva opinió no seria massa compartida, aquesta novel·la sembla que ha tingut un gran èxit de crítica i públic, però ja sabeu que sóc sincer, i si no m'entra, no m'entra. Moltes gràcies per comentar igualment!

    Allau, hem de concloure que aquesta és la història important, però potser per tractar-se d'un fet tan concret i desafortunat, potser el format no havia de ser aquest, que es presta a marxar per les branques. No sé, el conjunt no m'ha convençut, ves.

    Carme, en el moment que vaig poder ajuntar unes quantes peces del trencaclosques, em va semblar que remuntava i que ja li havia trobat el què. Però no, em vaig tornar a perdre i ja no vaig recuperar. Havia dipositat esperances en aquesta obra i tenia clar que si m'agradava aniria immediatament a pel llibre 'Dics', que a més fa temps que no llegeixo res de L'Altra, però em sembla evident que, vist el precedent, més val que passi de llarg.

    Eli, sembla que jo no vaig passar d'aquesta primera impressió i he hagut d'acabar canviant el temps verba: que coi he llegit?

    Botika, si som justos, tens dues opinions contràries i, només en aquest post, tres persones, lectores empedreïdes, que n'han parlat favorablement. Per no parlar de les bones crítiques que deies. De manera que potser hauràs de fer cas als altres i no als que n'hem parlat malament. En tot cas, et puc dir que no és massa llarg, així que no et traurà massa temps si ho intentes. Ja ens ho faràs saber!

    ResponElimina
  6. És un gran llibre. No només pel que explica i com ho explica, sinó també pel que significa de trencament amb el producte literari al que (malauradament) estem acostumats: les novel·les lineals, sense sorpreses formals i amb personatges definits. Bravo per l'autora, per ser tant revolucionària i fer-ho a més, amb un lirisme hipnotitzador i màgic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una opinió respectable, pel que he vist, a agradat a molta gent. Però no sóc pas l'únic a qui ha deixat més aviat fred. Una altra cosa és que ho diguin públicament.

      Elimina