Autora: Agota Kristof
Editorial, any: Empúries, 2009
Títol original, idioma, any: Hier, francès, 1995
Gènere: Narrativa
Traductor: Jordi Roureda
Número de pàgines: 131
Llegit en: Català

No és fàcil aconseguir que la guerra sigui un personatge més d'una novel·la, però en això l'Agota Kristof hi té la mà trencada. Els seus escenaris sòrdids, minimalistes i els seus personatges obsessius i depriments completen l'espectre de llibres com aquest 'Ahir'. No sabem mai quina guerra ni quins països hi participen, però l'acció succeeix en el lloc on s'han expatriat els protagonistes. En Sandor Lester, encara que aquest no és el seu nom de veritat, viu la seva rutinària i tediosa vida que l'està fent tornar boig. Però tant és, perquè ell sap que la Line acabarà apareixent. I quan vingui la Line, ell ha d'estar preparat. Cap altra dona li importa, tot i que no pot dir que li vagi malament amb les dones, però no pot estimar-ne cap, totes l'avorreixen perquè no són la Line. Fins que, un bon dia, la Line apareix. Els canvis que això suposarà el portaran a potenciar encara més la seva vessant obsessiva i persecutòria.

Agota Kristof no ens estalvia res. Que s'ha d'apunyalar algú? Doncs se l'apunyala. Que has de marxar deixant-ho tot enrere? Doncs sense girar la vista. La seva ambientació de desolació, de misèria, de depressió, ens transporta a un temps passat i una terra llunyana, i a uns comportaments que se'ns presenten molt poc humans per l'aparent manca de sentiments, o la fredor amb la que aquests es viuen, que no es pot descriure d'altre manera que inquietant. Sí, en aquest text tot és inquietant, fins i tot la descarnada sinceritat del protagonista. Pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment, no perquè la trama sigui trepidant, sinó perquè un home que no espera res no té res a perdre. Malgrat tot, l'autora ens sap atrapar amb la seva narrativa despullada i en carn viva. Aquest 'Ahir' ens passarà tan ràpid que amb prou feina podrem pair-lo.

L'Agota Kristof és una de les escriptores amb les que vaig tard. L'he descobert aquest any i és tot just el segon llibre d'ella que llegeixo, però en tinc prou per saber que és diferent d'altres escriptors. Les seves obres fan forat a l'ànima, inquieten i neguitegen, és pràcticament impossible empatitzar amb els seus personatges, però tot i així et quedes enganxat al llibre. No hi ha gens de sucre en les seves lletres, l'existència és una cosa dura, implacable i si vols sobreviure et cal ser el més fort o determinat. Sense pressa, que encadenar lectures seves et pot fer entrar en depressió, però tampoc sense pausa, aniré explorant la bibliografia de l'autora. El que ofereix no és plat a gust de tothom, però difícilment es pot trobar en altres autors.

Impressió general: @@@