dissabte, 27 de juliol de 2019

Àlies Grace

Autora: Margaret Atwood
Editorial, any: Quaderns Crema, 2019
Títol original, idioma, any: Alias Grace, anglès, 1996
Gènere: Narrativa
Traductor: Xavier Pàmies
Número de pàgines: 540
Llegit en: Català

Fruit dels escabrosos fets de 1843, en els que la Grace Marks i en James McDermott van ser acusats d'assassinar brutalment els seus amos, fets reals que formen part de la història negra del Canadà, la Margaret Atwood va escriure aquesta ficció històrica basada en aquest cas que no va acabar-se de resoldre. En McDermott va ser condemnat i penjat i la Grace compleix cadena perpètua al penal de Kingston. 11 anys després dels esdeveniments, entra en escena el psiquiatre Simon Jordan, que està molt interessat en el cas i en conèixer la psicologia de la Grace des d'una disciplina que encara està a les beceroles. La nostra protagonista li explicarà la seva curta vida fil per randa per així anar desgranat el cas i establir les motivacions i la implicació que va tenir en el cas que la va portar a presó. En doctor s'emportarà més d'una sorpresa al llarg de les sessions.

El llibre es construeix sobretot a partir de les sessions entre el doctor Jordan i la Grace Marks. Per bona conducta ella pot sortir del penal a servir a casa del governador de la presó, i és on ell la visita. Però també és en part epistolar, part de la trama s'explica a partir de cartes entre diversos protagonistes. Inicialment pot no semblar un plantejament gaire engrescador, un cas que ens queda molt lluny i que omple més de 500 pàgines, però la Margaret Atwood té una escriptura que t'atrapa i et manté enganxat el temps que calgui. I no voldria menystenir la feina del traductor que penso que ha estat excel·lent. La trama manté la incògnita i l'interès al llarg del temps, coneixerem també els dubtes i febleses del doctor i ens introduirem en el marc mental del segle XIX americà. I en aquest sentit, l'autora no s'està de posar de manifest la desigualtat que han patit les dones durant tota la història.

La segona experiència amb aquesta autora m'ha deixat tant o més bon gust de boca que aquell 'Conte de la Serventa' que ja em va impactar. En els dos casos existeix una sèrie televisiva, però jo tiro més als llibres, ja se sap. Atwood és una gran narradora i una escriptora de talent. Si li he de criticar alguna cosa a aquest Àlies Grace és que té una part abrupta cap el final que trenca amb el ritme i potser la coherència de tot el text, però en conjunt, i fins i tot aquesta part, constitueix un molt bon llibre que val la pena llegir i assaborir. Caldrà anar seguint les traduccions que ens arribin d'aquesta autora de llarga trajectòria que s'ha guanyat un lloc de mèrit en el meu univers lector.

Impressió general: @@@@

diumenge, 14 de juliol de 2019

La maleta de la memòria

Autors: Àngels Bassas i Salvador Macip (Il·lustracions Lluís Farré)
Editorial, any: Cruïlla, 2019
Gènere: Infantil
Número de pàgines: 51
Llegit en: Català

És fotut perdre la memòria. Però en la literatura infantil fins i tot això pot tenir una vessant entranyable i còmica. El Sebastià es lleva un dia que no recorda res de res, ni tan sols es reconeix a ell mateix al mirall. Algú li ha robat tots els records, però per sort compta amb en Jonàs i la doctora Carolina Coriolana que iniciaran un viatge fantàstic a l'interior del cervell d'en Sebastià per esbrinar què ha passat. Aquest és un llibre destinat als més petits de la casa, il·lustrat a tot color amb un dibuix fantàstic. Vol ensenyar a la canalla què és l'Alzheimer d'una manera didàctica però alhora fantasiosa i que els pugui interessar. Una manera subtil d'adoctrinar els petits en les bio-ciències i en com en poden ser d'apassionants.

Aquest cop Salvador Macip fa tàndem amb l'actriu i escriptora Àngels Bassas per una nova entrega de literatura per a infants, encara que m'imagino més algú gran llegint aquest conte als seus menuts i explicant-los unes quantes coses perquè entenguin bé tot el que hi passa. O no, potser és millor que els petits hi vegin una simple fantasia. És una història en la que es guanya una batalla, però no pas la guerra, encara que no es digui explícitament, però és el millor exemple del tema de fons, que no és altre que les malalties mentals degeneratives. Ja sabem que en Macip no deixa la ciència ni quan escriu per a primers lectors! El text és simpàtic i amb tocs d'humor, encara que no sé si la canalla entendrà que hi hagi un Bruixot que es digui Bluetooth! Una cursa contra-rellotge per recuperar els records d'en Sebastià, per això no es pot perdre ni un minut.

Com ja faig altres vegades amb aquest tipus de llibres, no els valoraré de la manera habitual perquè no té massa sentit. Han de ser els més petits de la casa els que diguin si els enganxa o no. Només puc dir que si tingués fills de l'edat adient els el donaria a llegir, o encara millor, el llegiria amb ells per explicar-los més coses de les que hi diu. L'hauré de passar als fills dels meus amics, a veure què. Què passa, jo també adoctrino en la lectura i la ciència!

diumenge, 7 de juliol de 2019

Pes mort

Autor: Lluís Llort
Editorial, any: Alrevés, 2019
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 178
Llegit en: Català

En Cisco és un bon client de l'Steak Content, el restaurant regentat pel Josep i la Teresa, d'això no hi ha cap dubte. Els seus 128 kg de pes ho poden acreditar. Quatre dies a la setmana sopa fora de casa i darrerament para força per aquest restaurant. L'ambient familiar, el bon menjar i la confiança l'han convençut. Però aquest no serà un dia com la resta, en Cisco, sense ell saber-ho, té una sorpresa reservada pels amos del local i els altres treballadors que tenen. Comença una nit complicada que quatre protagonistes hauran d'afrontar com podran. Però la sorpresa gran se l'enduran encara una estona més tard, quin servei més accidentat que els tocarà fer! 

El principi d'aquesta història i els antecedents els coneixerem des de la perspectiva de cadascun dels protagonistes. Un a un aniran explicant com veuen i viuen la situació i com hem arribat fins aquí, i el fil s'anirà construint a partir d'aquests pedaços. Però aviat hauran de treballar tots junts per sortir-se'n i la narració es torna més convencional. No es pot classificar aquest llibre com una novel·la criminal, però sí que és una història negra amb tocs d'actualitat, de denúncia i d'humor. A més la gran segona trama, que es deriva de la primera, ens portarà altre cop el Llort que exposa com ningú la injustícia social i els drames del nostre món actual. Destacar novament la capacitat per construir personatges tan versemblants que, més que crear-los, sembla que els descrigui a partir de persones que coneix perfectament. És, per mi, un dels seus punts més forts. 

Però quan parlo de Llort començo a no ser objectiu, perquè sempre agafo els seus llibres amb moltes ganes. Els trets que descric més amunt sé que hi seran, llavors ja és una qüestió de trobar una història més o menys afortunada. En aquest 'Pes mort', tota la primera part és més aviat un relat llarg que una novel·la, però això no vol dir que no atrapi ni estigui molt ben escrit, al contrari, és absorbent, intrigant i hilarant a estones. Un canvi de rumb sobtat ens porta a una història molt més complexa que potser s'hauria pogut desenvolupar més en detriment de la primera part, o senzillament allargar una mica més les 178 pàgines, que tampoc són gaires. El conjunt es satisfactori, és Llort i val la pena de llegir, encara que potser no està al mateix nivell que les seves millors obres. Però per mi, per exemple, supera a 'Sota l'asfalt'. Bon llibre, i si no el valoro més potser és perquè se m'ha quedat curt.

Impressió general: @@@

dilluns, 1 de juliol de 2019

La senyora Caliban

Autora: Rachel Ingalls
Editorial, any: minúscula, 2018
Títol original, idioma, any: Mrs. Caliban, anglès, 1982
Gènere: Narrativa
Traductores: Marta Hernández i Zahara Méndez
Número de pàgines: 139
Llegit en: Català

La Dorothy i en Fred són un matrimoni que ja no tenen res a dir-se. Viuen sota el mateix sostre, però és l'únic que tenen en comú. No han superat la mort de dos fills petits. La Dorothy aguanta la seva tediosa existència com pot, mentre que en Fred para poc per casa. Sospita que es veu amb algú, però ella no és de la mena de dones que es busca un amant. Fins que apareix en Larry, un monstre humanoid que ha emergit de les profunditats oceàniques i que ara s'ha escapat del centre on l'estaven estudiant. En Larry de monstre en té poc, per la Dorothy és francament atractiu. La relació entre ells serà més que amistosa i tots dos aprendran que hi ha una altra manera de viure. Però tothom està buscant aquest espècimen tan sorprenent i cada cop costarà més mantenir en secret on s'amaga. La nostra mestressa de casa sap que aquesta nova felicitat sobrevinguda s'acabarà algun dia, però desitja que duri una mica més.

Llibre curtet amb un argument original i atractiu, que és més aviat un relat llarg sense capítols evidents. Crida l'atenció l'educació del monstre submarí, que en tot moment tracta la Dorothy amb respecte i fins i tot col·labora en les tasques de la llar, que contrasta amb l'altra relació de la història, amb en Fred, molt més canònica en el format patriarcal de l'època. El llibre també inclou altres personatges femenins alliberats com l'Estelle, l'amiga de la protagonista, però està evidentment centrat en la relació afectiva i també eròtica que s'estableix entre la Dorothy i en Larry. Per això la brevetat del text, aquesta fórmula arriba un moment que s'esgota i cal acabar. Tot i l'aparició d'un ésser no humà, no m'atreveixo a classificar-lo en el gènere de fantasia perquè en Larry demostra més humanitat que la majoria de personatges. Que no sigui humà sembla, de vegades, un detall sense importància.

Sense semblar-me una gran història, m'ha distret i l'he trobat prou ben escrit. Té mèrit per com explica algunes coses i pel sol fet d'explicar-les, però també m'ha semblat una mica antiquat, com si descrivís un temps anterior al que dóna escenari a la trama. No ha aconseguit impressionar-me, però la seva brevetat fa que sigui de bon llegir sense arribar a cansar-se, i així sumar a l'historial una altra obra reconeguda. Costa decidir si és un llibre per recomanar, però almenys no us traurà massa temps si us decidiu a llegir-lo.

Impressió general: @@ i mitja