dissabte, 23 de març de 2019

Els finals no arriben mai de sobte

Autor: Salvador Macip
Editorial, any: Enciclopèdia, 2019
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 304
Llegit en: Català

Quan diem que la vida et pot canviar en un segon, no hi ha millor exemple per explicar-ho que l'atemptat a les Torres Bessones de Nova York de l'11 de setembre de 2001. Aquell esdeveniment va canviar la història, però també va canviar la vida de la gent que el va viure i patir en directe. La Sandra i el Guillem van anar a Nova York a llaurar-se un futur millor. Poc després els va seguir un amic, en Roger, que feineja buscant-se a ell mateix. A més, el pare d'en Guillem, en Josep Maria, hi ha anat a passar uns dies. Poc es podien pensar, quan es lleven a primera hora, que la vida els canviarà tant. No és només la por, el desconcert. És també una força que els remou per dins i els fa replantejar la seva realitat, la seva aventura, les seves certeses. L'atemptat va sacsejar la ciutat que mai no dorm. Però encara va sacsejar més la vida dels protagonistes d'aquesta història.

Nou llibre de Salvador Macip, francament diferent al que ens té acostumats. Amb un estil molt més reposat i reflexiu de l'habitual, explica les vivències d'uns personatges que pateixen en primera persona els atemptats de Nova York. Però aquest és només l'escenari que ho capgirarà tot. Com si d'un vesper es tractes, el terratrèmol que provoca l'atemptat farà sortir tots els dimonis de dins. És un llibre introspectiu ja que l'autor va viure aquells moments, mira d'exposar amb paraules tots els sentiments i sensacions que allò va despertar, però els personatges són de ficció. I com a personatges de ficció, alguns ens agradaran més que altres i entendrem més o menys com actuen. Hi ha dos narradors diferents en primera persona i també capítols en tercera. I d'entre els narradors, un escriu pràcticament en forma de diari. El llenguatge, en alguns casos, és una mica carregat i florit, amb massa metàfores, però en general és una escriptura planera. Això sí, trobarem un text molt reflexiu i introspectiu, com deia. 

Em va costar una mica acostumar-me a aquest estil més madur de l'autor, però mica en mica vas entenent què et vol transmetre i vas coneixent els personatges. Penalitza haver llegit tants altres llibres seus, amb aquest surts de la 'zona de confort'. Les descripcions dels fets del setembre de 2001 a Nova York són un marc incomparable per la història de fons, si no fos que és molt novel·lat, bona part del llibre es podria classificar com a no-ficció. Més enllà d'això, els personatges són humans i tenen problemes i preocupacions humanes, relacions difícils i visions de la vida que porten a discussions i a diferències. Això és el que es pot trobar en aquest volum que és el primer d'un nou cicle en la bibliografia de l'autor. Quan surtin el següents els llegiré, és clar, i m'hauré d'acostumar a aquesta nova faceta seva. Aviat, però, toca devorar un altre dels seus blokbusters. Atents a les vostres pantalles.

Impressió general: @@ i mitja

6 comentaris:

  1. Blockbusters i llibres reflexius, n'hi ha per a tots els gustos! :) Trobo que has definit bé el llibre. A mi m'agrada quan un autor em fa sortir de la zona de confort, suposo que no és estrany que jo faci el mateix...

    ResponElimina
  2. Quan vaig veure, al blog d'en Salvador, que havia escrit set anys després un nou llibre per adults vaig pensar que seria una bona opció per portar a casa aquest pròxim Sant Jordi.
    Em va agradar "Fills de la setena onada" i quan estigui disponible a la biblioteca "Tots els símbols de la por" també penso llegir-lo però aquests llibres més "de crispetes" els trobo massa juvenils (es veu que m'he fet gran) i no hi trobo tot el que m'agrada trobar en una lectura per comptar-la entre les meves favorites.
    No sé si "Els finals no arriben mai de sobte" m'agradarà prou per fer-la entrar en aquesta categoria però, per a mi almenys, això que dius de "l'estil més madur de l'autor" és un punt a favor seu. Ja ho veurem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc una pregunta. Que sigui el primer d'un nou cicle no implica que no sigui un llibre autoconclusiu, oi? Ho dic perquè fa poc m'hi he trobat amb l'última novel·la de la Care Santos que està molt bé però té un final que només és un "continuarà", cosa que hauria preferit saber abans de començar a llegir-la.

      Elimina
  3. Salvador, d'aquí a poquet torno als teus llibres més d'acció. Aquest ha estat un impacte, potser quan arribi la segona part de la trilogia, sabent què m'hi puc trobar, ja l'agafo d'una altra manera. O no m'hi acostumo, qui sap. En tot cas, ho veurem segur.

    McAbeu, sens dubte és un llibre per a adults, amb cabòries d'adults i sense fantasia ni un ritme endimoniat. Una altra cosa és que la història t'atrapi o l'estil reflexiu s'adaptarà a 'les teves novel·les favorites'. Això ho descobriràs per tu mateix. I sobre el final, aquest llibre comença i acaba, certament, però no és un final definitiu. Desconec si les següents novel·les del cicle compartiran protagonistes, coneixent l'autor ho dubto. Si ho he entès bé, es tracta del cicle de l'emigrant, parla de personatges que estan lluny de casa i com s'hi adapten. No sé res del següent, però intueixo que estarà ambientat al Regne Unit. En tot cas, tens fàcil saber això que preguntes, només cal que busquis l'autor al seu blog o a les xarxes socials, mai has tingut tan fàcil trobar respostes com amb en Macip! Gràcies pels teus comentaris.

    ResponElimina
  4. Tens raó, una mica la meva pregunta també anava per a ell que ja sé que està ben a l'abast (en aquest cas tan a prop com just al comentari anterior al meu :-D).
    I, de fet, ja m'ha contestat. En el seu post del "making of" de la novel·la explica que els llibres del cicle de l'emigrant seran obres independents.
    Aquest primer ja el tinc encomanat a la meva llibreria habitual per assegurar-me que el tinguin disponible entre l'allau de novetats que els arriben per Sant Jordi, així que no me'l perdré.

    ResponElimina
  5. A mi m'ha agradat moltíssim aquesta maduresa. He de trobar temps per fer-ne la ressenya, però el recomano i li posaria més @ que tu :D

    ResponElimina