Autor: Henning Mankell
Editorial, any: Tusquets, 2010, 3a edició
Títol original, idioma, any: Den Femte Kvinnan, suec, 1996
Gènere: Novel·la negra
Traductor: Marina Torres
Número de pàgines: 631
Llegit en: Espanyol

L'inspector de policia Kurt Wallander acaba de tornar d'un viatge a Roma amb el seu pare, home difícil i amb qui té una relació complicada, però l'escapada ha anat sorprenentment bé i els dos han recuperat part de la connexió que havien perdut fa temps. Però les notícies que li donen els seus companys en tornar a la feina faran que aviat se li oblidi aquest viatge. Un parell de casos de desaparició esdevindran un infern per la policia d'Ystad. Els cossos apareixen i queda més que clar que no es tracta d'accidents o suïcidis: els finats van morir en unes circumstàncies extremadament doloroses i agòniques. Hi ha almenys un assassí voltant per Escània. Wallander sospita que es tracta de la mateixa persona, però els caldrà investigar molt per establir un lligam entre els dos morts, als quals aparentment no lliga res. L'inspector i els seus col·laboradors habituals tenen entre mans un cas que els recorda molt a la tardor passada, quan es van enfrontar a un psicòpata terrible. Qui sap si aquest cop serà encara pitjor.

Sisè llibre de la sèrie de l'inspector Wallander del suec Henning Mankell, una sèrie que he aconseguit llegir en ordre des del primer, tot i que ara feia anys que no la continuava. Com és habitual, trobem un protagonista reflexiu, intuïtiu i molt detallista en la seva feina que, malgrat estar sempre pendent de la seva vida personal, és la seva prioritat absoluta, hi té una autèntica relació amor-odi. Wallander s'envolta dels seus habituals Martinsson, Svedberg, Ann-Britt Höglund, Hansson o Nyberg entre d'altres, que el complementen i completen allà on ell no arriba. Aquí s'enfronten novament amb un psicòpata que els portarà de corcoll perquè no hi ha manera de lligar els morts que van apareixent. La història és enrevessada i amb molts condicionants, com ja passa en els altres llibres que he llegit, esdevé una mica repetitiva per les moltes voltes que donen els policies a les pistes que van trobant i les moltes vegades que repassen una investigació que els té perduts. De totes maneres, és una trama interessant que convida a continuar i a lligar tots els caps. Una mica inversemblant, però preval l'espectacle, és clar.

Com ja he comentat altres vegades, em sembla que Mankell està un punt per sobre d'altres autors i autores nòrdiques de novel·la negra, probablement és el que més m'agrada juntament amb l'islandès Arnaldur Indridason. El segueixo llegint en castellà per completar la col·lecció sencera, tot i que el llenguatge emprat en la traducció sembla ja una mica antiquat, de vegades grinyola. Com a detall, dir que no entenc l'obsessió de l'autor amb ser tan acurat a dir l'hora que és en cada moment. Descomptant aquests petits defectes, és un llibre que es llegeix bé, com els altres de la sèrie. Hi ha misteri, molta investigació i treball policial i un protagonista que t'has d'estimar sí o sí. Continuaré llegint la sèrie Wallander segur, però el que ja no puc garantir és la periodicitat.

Impressió general: @@@