dimecres, 14 de novembre de 2018

Fills de la Setena Onada

Autor: Salvador Macip
Editorial, any: Fanbooks, 2018
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 286
Llegit en: Català

La vida a Brawnytown és d'allò més monòtona i estereotipada, malgrat que ja entrem en el segon terç del segle XXI. A l'institut les animadores surten amb els jugadors de futbol americà i aquests es dediquen a intimidar els 'empollons', que intenten passar desapercebuts. Però les coses estan a punt de canviar. L'Abigail és una de les noies més maques de l'escola, però vol deixar de ser el florer que acompanya el Linebacker estrella. Vol una vida normal, sense ser el centre d'atenció de tots els seus companys. Es fixa en en Wilbur, un xaval a qui paga perquè li faci els treballs i que aparentment és completament anodí. Però quan a en Wilbur se li comencen a aparèixer encaputxats vestits de negre per passar-li missatges xifrats en sobres ja es veu que no és una personeta qualsevol. Ni ell ni els seus amics saben de què va la pel·lícula, però en Wilbur no és qui es pensen que és, ni com es pensen que és. És especial. 

Després de molts llibres compartits, Salvador Macip torna a escriure en solitari una mini-saga que constarà de dos volums. Aquest és el primer dels dos i posa les bases pel que serà, sens dubte, una segona part molt més fantàstica i atrevida. El llibre és un crossover d'intriga encarat a un públic jove. Els protagonistes tenen 17 anys i bona part de la història narra les interaccions entre protagonistes a l'entorn de l'institut. La trama es va complicant i cada cop apareixen més elements per arribar al nus de la qüestió, però potser inverteix massa temps a descriure el món adolescent dels protagonistes. Sempre des de la perspectiva del lector adult, és clar. El que es pot intuir del passat d'en Wilbur és prou intrigant i té un rerefons científic, és aquí on aconsegueix captar més l'interès. Alguns elements són una mica confusos, però confio que quedaran ben lligats a la segona part. Una crítica que faria és la vessant futurista del llibre. L'acció se situa uns 15-20 anys en el futur, no és massa, però al ritme que avança la tecnologia m'hauria esperat que els canvis es notessin en tots els aspectes de la societat i només es perceben en casos concrets. 

El final de 'Fills de la Setena Onada' deixa més interrogants que respostes, ja apunta a que la vida d'en Wilbur està a punt de fer el tomb definitiu. Haurem d'esperar fins a Sant Jordi per conèixer el desenllaç d'aquesta història d'intriga futurista que introdueix alguns elements interessants, però que no ens deixa veure, de moment, per on acaben d'anar els trets. La part de les relacions personals del protagonista sí que són més tòpiques i previsibles, personalment m'interessen menys. Però la història de fons s'ho val i evidentment la completaré amb el segon volum. D'ell espero que la càrrega científica i d'intriga guanyi a la part més juvenil. Em sembla que a en Wilbur ja se li ha acabat la innocència. 

Impressió general: @@@ generoses

5 comentaris:

  1. Tot se solucionarà a la segona part, no pateixis! Tindrà tot el que t'esperes i més :). Ja en parlarem d'aquí a 15 anys, però jo crec que el futur no serà tan diferent com pensem. Mira on estàvem fa 15 anys;: algunes coses son diferents, sí, però encara no hi ha cotxes voladors ;). Gràcies per la ressenya! (Pobre Murakami, l'he deixat menjant pols, ja...) :)

    ResponElimina
  2. També tinc la ressenya a punt de sortir del forn.
    Fa una mica de ràbia això de les segones parts, però per sort no haurem d'esperar massa. La novel·la ha anat creixent en acció i emoció i això pronostica una segona part on segur que hi haurà més acció i sorpreses.
    Al meu bloc, Macip també està al capdavant de les ressenyes :D

    ResponElimina
  3. Tinc una assignatura pendent amb Macip, tot i això no crec que sigui aquest el que esculli com a primera lectura, no per res sinó perquè crec que algun dels altres que ha escrit m'interessaran més que aquest.

    ResponElimina
  4. En Salvador és de la família en aquest blog, tot i que viu enganyat. És cert que és l'escriptor amb més ressenyes en aquest blog, però no és l'escriptor de qui he llegit més llibres: segueix sent en Murakami. Moltes gràcies a tots pels comentaris, i especialment a ell per passar-se per aquí.

    Salvador, segurament d'aquí a 15 anys seguiran sense haver-hi cotxes voladors, però jo sospito que la tecnologia haurà tornat a canviar molt la nostra manera d'entendre el món. I si no, pensa en 15 anys enrere, quantes coses no existien! Tot i que ara ens sembli que sempre hi han sigut, ens és fàcil acostumar-nos a les comoditats. Espero més del segon llibre, ja es veu que anirà més de cara a barraca. No és que no vulgui llegir coses per adolescents, ja saps que te n'he llegit més d'un, però no esperava trobar això en aquest llibre. Tot i que toques temes molt interessants, m'esperava molta més ciència i acció. Ah, i sobre Murakami et diré el mateix que ens diuen als independentistes: guanyes en escons, però no en vots. Encara no ets l'escriptor de qui més llibres he llegit.

    Jomateixa, t'adones de com el tenim de mimat? Si és que... Ja he llegit la teva ressenya i estem força d'acord, encara que tu has tret més suc de la part juvenil, a mi em sobrava una mica perquè no era això el que esperava trobar-m'hi, però tu has sabut donar-li el valor que té. Ai les expectatives que tenim amb els llibres...

    McAbeu, no en tenia cap dubte! Ets un altre que no deixa passar cap Macip!

    Botika, té un estil peculiar. Coneixent-te una mica no sé si et farà el pes, però només ho sabrem si ho proves. Tots són així una mica gamberros i amb càrrega científica. Això els que ha fet en solitari. Amb altres autors té altres registres.

    ResponElimina