Editorial, any: Raig Verd, 2018
Títol original, idioma, any: Monte Carlo, neerlandès,2014
Gènere: Narrativa
Traductora: Maria Rosich
Número de pàgines: 209
Llegit en: Català
Està tot a punt perquè comenci el gran premi de Montecarlo. Els pilots ja estan a la graella de sortida i els mecànics fan els darrers arranjaments perquè la carrera més mítica del campionat surti rodada. Però encara falta la cirereta: la diva. La Deedee es passeja pel paddock davant de l'admiració de tothom, se sap estimada i admirada. De sobte creua la mirada amb el Príncep de Mònaco que l'esguarda des de la seva llotja. La jove actriu es disposa a creuar la pista per anar-lo a trobar, però en aquells moments el cotxe que té més a prop explota amb una gran deflagració. Per sort per la Deedee, un mecànic de l'equip Lotus, en Jack Preston, que està meravellat de tenir-la tan a prop aconsegueix interposar-se entre ella i les flames i li salva la vida a canvi de patir cremades de molta gravetat. Però això a ell li és igual: és l'heroi que ha salvat la diva! Amb l'explosió ningú no ha pogut veure qui ha salvat l'actriu, però en Jack està segur que ella ho sap i que tard o d'hora el seu reconeixement arribarà. Segur, segur que arribarà.
Aquesta història situa l'acció a l'any 1968 i tot el que s'hi explica fa referència a aquell marc històric, tot i que l'arrel del llibre l'hem de buscar en la necessitat de reconeixement que mostra en Jack Prestoni aquest fet és atemporal. Se sap un heroi, ha sacrificat la seva salut, gairebé perd la vida, i tot i que és un home humil i treballador que no busca soroll, es creu mereixedor de notorietat, o si més no d'un agraïment públic per part de la Deedee. A mesura que avança la història i es va recuperant, tindrà dubtes sobre si arribarà, però ell hi segueix confiant. Està escrit a capítols molt curts i això en facilita la lectura, que ja és àgil per ella mateixa. De vegades és tan important el que diu com el que calla. L'autor dibuixa molt bé els personatges i sap fer-los servir, tot i que a algun d'ells no li he acabat de trobar el sentit, però probablement m'ho hagi perdut.
És el segon llibre que llegeixo de Terrin i sé que me n'he deixat algun pel camí. Mentre anava llegint pensava que potser valdria la pena recuperar-los i explorar una mica més la seva obra. És un bon autor que treu suc de situacions molt concretes a partir de les quals és capaç de bastir tot un relat i de fer-nos qüestionar moltes coses. Potser no el posaria en l'excel·lent, però sí que es mereix el notable en les dues obres que li he llegit, ja se sap que també cal rodatge amb un autor per acabar-li de veure les virtuts, en canvi els defectes es veuen abans. Poques fissures aquest Montecarlo, poc a criticar-li, tret de la impressió general que deixa, que serà diferent en cadascú. En mi, suficient per obrir la porta a noves lectures seves.
Vaoració: @@@
3 Comentaris
Si has repetit ja és bona senyal. No he llegit mai l'autor, l'hauré d'anotar també.
ResponEliminaNo havia sentit mai a parlar ni del llibre ni de l'autor, i si hagués llegit la contraportada crec que ni m'hagués interessat. Tal i com ho expliques m'obre la curiositat, no ho descarto.
ResponEliminaUs contesto a les dues. De moment no diria que és un autor imprescindible, però sí que té alguna cosa especial i que se li pot donar una oportunitat, té alguna cosa original. Penso que no serà l'últim que llegiré d'ell, ja veurem!
ResponElimina