dimecres, 29 d’agost de 2018

Cada set onades

Autor: Daniel Glattauer
Editorial, any: La Campana, 2010
Títol original, idioma, any: Alle sieben Wellen, alemany, 2009
Gènere: Narrativa
Traductora: Carme Gala
Número de pàgines: 249
Llegit en: Català

Ha passat un temps prudencial des que l'Emmi Rothner i en Leo Leike van perdre el contacte. Havien mantingut una intensa i emotiva correspondència via mail que no s'havia acabat de materialitzar mai, molts condicionants impedien que els dos fessin els passos necessaris i aparentment tan desitjats. Però s'enyoren i l'Emmi decideix tornar a contactar. Inicialment es troba amb una resposta automàtica del correu del seu amic i es tem el pitjor, però finalment en Leo li respon i aquí recomença la seva història en comú. No poden estar junts, però separats tampoc. En aquesta segona part de Contra el vent del nord els protagonistes traspassaran la pantalla de l'ordinador per acabar-se trobant, allò que els feia tanta por. Es decebran mútuament en veure's? S'agradaran? Farà això que perdin l'interès l'un en l'altra? Els caldrà ser valents o honestos, no és gens fàcil jugar-s'ho el tot per tot per algú que no has vist mai i de qui només coneixes les paraules escrites a través del correu electrònic.

El primer que penses quan ja portes unes quantes pàgines d'aquest 'Cada set onades' és que la continuació era innecessària, que la història de l'Emmi i en Leo es podria haver acabat a 'Contra el vent del nord. Però no ens agraden els finals agres: ens cal un final feliç. Mica en mica la història remunta i es posa al nivell de la primera part. Història que, com en aquella ocasió, es construeix íntegrament a través de correus electrònics creuats, alguns de llargs, d'altres de poques paraules. Hi ha trobades entre els protagonistes, però mai els veurem parlar, sempre coneixerem només els mails anteriors i posteriors. Les converses són enginyoses, múrries, punyents, intel·ligents i de vegades fins i tot patètiques. Hi ha retrets i enrabiades, els sentiments estan sempre a flor de pell, però segueix sense ser una trama excessivament ensucrada, de manera que atrapa i et va interessant el que passa a cada protagonista i el que els passa en comú. Es pot seguir jugant a veure quin dels dos fa més ràbia, perquè com ja passava al primer llibre, si es diguessin les coses pel seu nom no hi hauria història per explicar. Però s'entén que no siguin massa directes i que els costi tant comunicar-se fàcilment.

Si el primer llibre ja va ser una grata sorpresa, perquè n'esperava poc, aquest segueix la mateixa línia. Fan bo de llegir i atrapen per aquesta manera original d'exposar la història, tan limitant de vegades, però atractiva per les possibilitats que dóna també. Un llibre fàcil i que es llegeix molt ràpidament, arregla el sabor agredolç del final del primer llibre i així es tanca el cercle. Ideal per llegir a la platja i si us agraden les històries d'amor una mica enrevessades. No he vist cap altre llibre d'aquest autor disponible, però si n'arreplego algun no descarto seguir-lo llegint.

Valoració: @@@

7 comentaris:

  1. ai!!!! el tinc pendent i no ho recordava!! el primer em va agradar molt!! ara busco aquest a la biblio :)

    ResponElimina
  2. No sé si és el tipus de lectura que escolliria, ni per a la platja. Fa un temps vaig llegir una història d'amor d'una parella que majoritàriament es comunicaven per mails i messenger i no li vaig trobar la gràcia. Tot i això no la descarto perquè li has donat tres @.

    ResponElimina
  3. Vaig llegir el primer i el vaig trobar molt original, en canvi aquest segon em va costar una mica més. Potser em va costar més perquè els vaig llegir seguits i hauria d'haver esperat reposar el primer.

    ResponElimina
  4. Aquest és un d'aquells llibres que penses que seran una nyonyeria, però al final mira, no estan tan malament. A més, com que aquí la relació que tenim és virtual, ens fa sentir els personatges i la seva manera de fer més propers, tot i que a estones els voldries fotre una cleca. Moltes gràcies per comentar.

    Eli, no és massa pitjor que el primer, així que és probable que també t'agradi.

    Botika, i el que vas llegir no era la primera part d'aquest? Va tenir força anomenada i no em sonen altres històries que sonessin i que tinguessin aquesta estructura. De totes maneres, no cal esforçar-s'hi, és per passar l'estona i si no el llegeixes tampoc et perdràs res.

    Peix, no hi veig inconvenient en llegir-los seguits, però potser reforça la idea que els protagonistes han passat un temps separats. Aquest segon perd l'efecte sorpresa, és clar, no sé si és per això que et va costar més.

    Jomateixa, ja veig que no et va animar a continuar amb aquest segon.

    ResponElimina
  5. El que jo et comento era Música para feos, de Lorenzo Silva.

    ResponElimina
  6. No sabia de què anava "Contra el vent del nord", m'imaginava molts arguments diferents, però no m'hagués imaginat mai que eren de dues persones que s'envien mails. No és el tipus de novel·la que em sol interessar, i a més HAS FET UN SPOILER COM UNA CATEDRAL!! XD

    ResponElimina