dimarts, 3 d’abril de 2018

Snow Crash

Autor: Neal Stephenson
Editorial, any: Gigamesh, 2008
Títol original, idioma, any: Snow Crash, anglès,1992
Gènere: Ciència Ficció
Traductor: Juanma Barranquero
Número de pàgines: 420
Llegit en: Espanyol

El món és dels hackers. Almenys el Metavers, l'univers virtual que Hiro Protagonist, la Juanita, en Da5id i una colla més de programadors brillants van ajudar a construir. Ara el 'Carrer', el Metavers, ja és tota una realitat on molta gent es connecta cada dia, ja que la Realitat és perillosa i miserable. El Metavers és tan real que té les seves pròpies lleis i normes. I també té gent poderosa que en vol treure profit, és clar. Una nova droga amenaça als avatars, no seria estrany, si no fos que aquest cop no afecta només a l'avatar, sinó que transcendeix la virtualitat i pot afectar també la persona connectada. Quan això li passa a en Da5id, que queda amb el cervell fregit, en Hiro no tindrà més remei que implicar-s'hi. Les arrels d'aquesta droga, o més aviat d'aquest virus informàtic, són més profundes que no es pensa. Per sort, o no, comptarà amb el suport d'algunes personalitats poderoses, i amb la T.A., una korreu de 15 anys que poc s'espera el merder en el que es posa quan ajuda a en Hiro a repartir una pizza...

Aquest és el primer llibre que ressenyo d'en Neal Stephenson, però no pas el primer que llegeixo d'ell, ja que en realitat és el quart escriptor de qui he llegit més llibres. Fa uns anys el llegia sovint, però vaig acabar aparcant-lo. Es dedica al 'tecno-thriller', per dir-li d'alguna manera. Ciber-punk, un subgènere de la Ciència Ficció, i val a dir que se'n surt molt bé. Els seus mons futuristes, demacrats, perillosos, i els seus anti-herois supervivents basteixen bones històries en les que no fallen les pinzellades d'història antiga que ens ajuden a entendre com s'ha arribat a la situació actual. Fa un ús sempre avançat de la tecnologia i de la sociologia futura, ho espurneja amb apunts que denoten una bona documentació prèvia, i a més hi posa tocs d'humor subtils, o no tant, que arrenquen un somriure de tant en tant, en històries que no són precisament per riure. Tot això trobem en aquest Snow Crash, que és un bon llibre. La pega, una trama una mica enrevessada i en la que és fàcil embolicar-se i perdre's molts detalls.

Stephenson és un gran autor del gènere, encara no prou valorat, almenys a casa nostra. Fa un tipus de llibres que ja no capten el meu interès com abans, però això no m'impedeix valorar-li la bona feina. A banda de la trama, que no és senzilla, com comentava, m'ha costat avançar perquè he llegit la versió de butxaca de Gigamesh, que té una lletra minúscula. Per la premissa inicial podria fer pensar en 'Ready Player One', però res més lluny, l'estil és molt diferent i aquest no és 'per a tots els públics'. És un autor que recomano als habituals del gènere, però no és un llibre de lectura fàcil, tot i tenir un argument atractiu i prou absorbent, i aquest puntet d'humor que a mi m'agrada, però potser tampoc seria del gust de tothom.

Valoració: @@@

3 comentaris:

  1. Evidentment no sóc habitual del gènere, però amb aquest horror de coberta, difícilment em captivareu. I, malgrat tot, sé que Neal Stephenson amaga un cicle barroc que em podria interessar.

    ResponElimina
  2. Certament Stephenson no es per gent dèvil, si esperen un Ready Player One s'emportaran una deccepció, aquí hi ha dolents es clar, hi ha bons també, però hi ha un munt de entremig, a Ready Player One tot era molt clar i molt user friendly, bons contra dolents amb història romantica inclosa. En canvi el metavers es força més lleig. A mi em va agradar perquè la acció es trepidant i els personatges són cínics i sarcàstics.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies als dos pel comentari. Aquest llibre i autor, a banda de ser desconeguts pel públic, ja té uns anys, així que és normal que desperti poc interès.

    Allau, les cobertes de Gigamesh ja ho tenen això, no conviden massa a la lectura. Però no jutjarem ara un llibre per la seva coberta, oi? El cicle barroc comença després d'una trilogia que per mi és millor, que és la del 'Criptonomicon'. A mi els tres primers em van agradar, passen a l''actualitat', i està prou bé. Després se'n va al barroc amb la trilogia 'QuickSilver', i aquí ja se'm va fer difícil, de manera que del cicle barroc només en vaig llegir 6 més, incloent els tres de 'The confussion'. Però ja prou!

    Pons, amb RPO només coincideix amb el simulador virtual. Tota la resta, res a veure. I el públic al que s'adreça és totalment diferent. És a dir, que RPO s'adreça al públic, i SC és una palla mental de l'autor. Però pels que som una mica frikis també val. Ja estem acostumats a universos lletjos.

    ResponElimina