diumenge, 22 d’abril de 2018

La noia de l'aniversari

Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: Empúries, 2018
Títol original, idioma, any: Basudei garu, japonès, 2002
Gènere: Relat
Traductor: Albert Nolla
Número de pàgines: 78
Llegit en: Català

Era el seu vintè aniversari i no li tocava treballar, però una companya indisposada fa que hagi d'anar al restaurant on treballa. Tampoc no tenia plans massa emocionants. Per acabar-ho d'adobar, l'encarregat agafa un mal de panxa sobtat i no pot pujar a l'apartament 604 com cada dia a les 20h. Allà és on viu l'amo del restaurant, i cada dia, invariablement, l'encarregat li puja el sopar a aquesta hora, sempre pollastre amb alguna cosa més. Haurà de ser la nostra protagonista qui ho faci aquest cop. No ha vist mai l'amo, però no sembla una tasca difícil. Quan hi va, es troba un vellet estrany com no s'esperava. Després d'una estona de conversa desconcertant, ja que és el seu aniversari, el vellet li ofereix concedir-li un desig, el que ella vulgui. Com que només és un, se l'haurà de pensar bé. La noia marxa d'allà sense saber si el desig se li complirà, sense confiar-hi gaire. Però tampoc té cap motiu per no creure a aquell vellet encantador.

Tercer conte il·lustrat per Kat Menschik que llegeixo d'aquest autor, aquest cop en català de la mà d'Empúries. El relat en qüestió va ser publicat en el recull 'El salze cec i la dona adormida', un dels primers llibres que vaig llegir de Murakami. És un conte curt, estrany i que no aclareix res, però està escrit amb aquest estil de l'autor, tan misteriós, barrejant realitat i mons fantàstics que tant el caracteritzen. Descriu una situació en la que a qualsevol de nosaltres se'ns posarien els pèls de punta, però que els seus protagonistes viuen amb sang freda, o sang d'orxata, no sé. Com sempre, les il·lustracions de la Kat Menschik ajuden a pujar el grau de tensió i fer el relat més inquietant. El volum es completa amb un escrit de l'autor que fa referència a una anècdota relacionada amb el seu propi aniversari.

Sempre és agradable llegir Murakami i l'única pega que tenen aquests contes il·lustrats és que ja els he llegit abans en els seus reculls corresponents, i que es fan curts. A falta d'altres novetats, aquest no el podia deixar passar, aprofitant, a més, que ha sortit també en català. Potser no és dels seus contes més treballats, però ens situa en el seu univers en el que qualsevol cosa és possible, sense que això ens hagi d'estranyar. També és interessant llegir l'autor parlant d'ell mateix, a la part final, perquè és un paio molt autèntic, un home que senzillament, en un moment de la seva vida, va decidir que havia d'escriure, i així continua. Seguirem llegint-lo. Aquest blog no seria el mateix sense ell.

Valoració: @@@

5 comentaris:

  1. Oooh! Ostres, quan el vaig veure a la teva foto em pensava que era un llibre nou i jo també l'he llegit. Haurem d'esperar més.

    ResponElimina
  2. Fins i tot jo, ja l'he llegit aquest conte. Però a mi encara em queden alguns llibres seus a la llista de pendents, així que sí, continuarem llegint Murakami que val molt la pena fer-ho.

    ResponElimina
  3. Doncs jo de moment sí que la deixaré passar.

    ResponElimina
  4. Ja sabeu que tot el que surti de Murakami i pugui caure a les meves mans, així serà. És un dels meus autors fetitxe de fa anys, i aquí seguim. Moltes gràcies pels comentaris.

    Carme, sento desil·lusionar-te. Jo també estic esperant algun llibre nou seu, però de moment treuen aquests relats il·lustrats que van bé per passar el mono.

    McAbeu, home, que diguis 'fins i tot jo l'he llegit' és menystenir-te molt. Ja ets tot un expert en Murakami, has llegit uns quants llibres seus i continuaràs fent-ho. Que no siguis un malalt com jo, que fins i tot em compro aquests contes il·lustrats, gairebé t'honora, hahaha.

    Anna Comas, moltes gràcies per passar i comentar, i benvinguda. És interessant, però es pot llegir directament el recull on està inclòs, que sempre sacia més.

    Jomateixa, naturalment, ni falta que et fa. A llegir altres coses!

    ResponElimina