Autor: Karel Čapek
Editorial, any: Males Herbes, 2017
Títol original, idioma, any: R.U.R. (Rossum's Universal Robots), txec, 1920
Gènere: Teatre
Traductor: Núria Mirabet
Número de pàgines: 227
Llegit en: Català

A la companyia Rossum's Universal Robots han aconseguit fabricar robots amb aparença humana que fan qualsevol feina, alliberant així els homes i dones de les tasques més feixugues. Són tan realistes que desperten certes simpaties, com per exemple la de l'Helena Gloryová, la filla del president, que ve a visitar la fàbrica i s'hi acaba quedant. Però els robots no tenen ànima, estan desposseïts de trets humans, i per això estan destinats a ser esclaus de l'home tota la vida. No val la pena atorgar-los drets, ni vacances, ni donar-los un sou. Fins que unes petites modificacions els fan prendre consciència i els fan adonar que són millors, més forts i més hàbils que els seus creadors, i que per tant, no hi ha motiu perquè segueixin sotmesos.

Aquest llibre de Karel Čapek és en realitat una obra de teatre de ciència ficció. Ens mostra un futur apocalíptic en el que l'ambició de produir i produir i de guanyar cada cop més diners comporta un canvi de paper que resultarà fatal per la humanitat. L'argument no dista gaire de La guerra de les salamandres, però aquest cop els protagonistes seran els robots, i estem davant del creador d'aquest concepte. En el text he sabut reconèixer aquella ironia i aquesta reflexió que aporta Čapek, però és clar, està escrit com una obra de teatre, i això té algunes limitacions. Una novel·la sobre el tema, amb més explicacions, seria més reeixida, però potser encara s'assemblaria més a les Salamandres. De totes maneres, interessen i enganxen els seus plantejaments, i el llibre es llegeix a molta velocitat, perquè són tot diàlegs, sobretot de frases curtes.

Vaig anar a buscar aquest volum de seguida perquè 'La guerra de les salamandres' m'havia meravellat. Confirmo la qualitat literària i la visió d'aquest escriptor, però el format d'obra de teatre li fa perdre molts punts. Se'm fa estrany que un argument tan potent, i innovador com devia ser als anys vint, no acabés en forma de novel·la, probablement m'hauria agradat més. Tot i així, no em penedeixo gens d'haver-lo llegit, el que planteja és molt interessant, i haurà servit d'inspiració per a infinitat d'obres posteriors. Segueixo encantat d'haver descobert aquest autor, i a veure si els de Males Herbes s'animen a seguir traduint al català les seves obres.

Valoració: @@ i mitja