dissabte, 25 de novembre de 2017

Robinson

Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial, any: Empúries, 2017
Gènere: Narrariva
Número de pàgines:183
Llegit en: Català

La música que posa la filla adolescent dels veïns és infernal. L'H ja no pot suportar-ho més, és un home introspectiu i reservat, ordenat i a qui no agrada molestar a ningú, però tampoc que el molestin. Així que aprofitant que els veïns han anat de vacances, com ja s'han preocupat de fer notar a tothom, inicia la seva particular 'operació comando', una incursió a la llar veïna deixant el sancta sanctorum que és el seu pis. Allà ordeix la seva petita revenja, mentre anirà saltant amb el pensament cap a altres èpoques que ens ajudaran a saber com ha arribat fins aquí, i per què és com és. Però era difícil que la seva petita croada acabés bé i com no pot ser d'altra manera, acaba sent descobert i portat davant de la justícia. Curiosament, això li obrirà unes portes que no imaginava i a conèixer una advocada que es compadirà d'ell i les seves accions inexplicables. 

Els personatges de Vicenç Pagès sempre són introspectius i tenen un món interior molt gran al que tenim accés; pura humanitat. Perquè en realitat tots som excèntrics i complicats, però no sempre ens mostrem. Les referències a pel·lícules i música, tan habituals a la seva obra, aquest cop queden camuflades en un personatge a qui aquestes coses no li interessen especialment, però hi són. I del que no prescindeix és de la seva fixació per les llistes i enumeracions, 'patologia' que compartim. L'H té una imaginació desbordant fruit d'una temporada que va fer llit quan era petit a causa d'una malaltia a la sang. El seu periple estarà esquitxat de records per acabar de construir el puzle de la seva vida. El que atrapa d'aquesta història, que podríem dir que no és res de l'altre món, és la manera com està explicada. I és que l'autor fa un ús molt acurat de les paraules, la seva prosa és exacta com una operació matemàtica, no hi ha un mot fora de lloc. H és molt difícil d'entendre, és un asocial, gairebé sociòpata. Però acabarà sent el nostre sociòpata i ens hi sentirem identificats, per estrany que sembli.

Et pot agradar més o menys el que explica, i sovint construeix llibres al voltant d'arguments que no arriben enlloc, però Vicenç Pagès és, al meu parer, un dels millors escriptors en llengua catalana que tenim en l'actualitat. Aquest Robinson és un concentrat de les seves virtuts en el que el reconeixerem perfectament, sobretot al final. Sap explorar la ment humana i mostrar-nos-la tal com és, dispersa, canviant, saltant d'un pensament a l'altre. I si unim això a una escriptura notable, tenim un llibre que fa bo de llegir. De la mateixa manera, entenc que precisament per la seva manera d'explicar les coses pot tirar enrere a alguna gent. Però a mi m'ha agradat i l'he llegit molt ràpid. Seguiré explorant aquest autor, val la pena.

Valoració: @@@ i mitja

5 comentaris:

  1. Jo connecto molt amb el cartesianisme i l'amor a les llistes de Pagès Jordà. Segur que aquest caurà aviat. Gràcies, Xexu.

    ResponElimina
  2. Jo ja n'he llegit dos d'ell, amb molt de plaer i segur que aquest també serà al pilonet de llibres més aviat o més tard.

    ResponElimina
  3. M'agrada molt com escriu, i els seus personatges els trobo d'allò més normal, com si Pagès Jordà tingués una capacitat d'observació de la naturalesa humana molt profunda.
    Sens dubte el llegiré.

    ResponElimina
  4. Un autor que tinc pendent, a veure si em poso les piles i deixo d'afegir llibres.
    Ja tinc prestatges, taula i cadires del voltant plens de llibres pendents de llegir!!

    ResponElimina
  5. Ja veig que no sóc l'únic que valora aquest escriptor, sempre m'agrada saber que no estic tan boig, hehehe. Però penso que és d'aquests que o t'agrada molt o no el tragues. Moltes gràcies per comentar.

    Allau, ja en som dos. Jo també tinc llistes per tot, és motiu de mofa a casa.

    Carme, és curtet i prou distret, no crec que et decebi si ja t'agrada l'estil de l'autor.

    Botika, més que normals, els veiem molt des de dins, des de les profunditats de les seves personalitats, i de vegades pot sobtar, però acabes pensant que som maniàtics tant o més que els seus personatges, i per difícil que sembli, empàtitzes.

    Jomateixa, hauràs de prioritzar. El que no tinc tan clar és si a tu t'entrarà aquest autor, així com no em sorprèn que a la Carme pugui agradar-li, a tu no m'atreviria a recomanar-te'l a cegues. Si el proves ja comentarem, espero equivocar-me!

    ResponElimina