Autor: Jonathan Lethem
Editorial, any: Males Herbes, 2013
Títol original, idioma, any: Gun, with occasional music, anglès, 1994
Traductor: Ferran Ràfols
Gènere: Novel·la negra / Ciència Ficció
Número de pàgines: 277
Llegit en: Català

Maynard Stanhunt ha contractat l'inquisidor privat Conrad Metcalf perquè espiï la seva dona Celeste, té la sospita que se'n va al llit amb algú altre. Metcalf accepta, però descobreix que d'ell s'espera un altre tipus d'activitat, així que decideix abandonar el cas. Pocs dies després, s'assabenta de la mort de l'Stanhunt, i el cas torna a interessar-li, sobretot quan Orton Angwine, l'home a qui volen carregar el mort, el contacta i li ofereix una bona suma. Les inquisicions de Metcalf el portaran a tractar amb personatges diversos, metges, mafiosos i fins i tot animals evolucionats, perquè sí, perquè ens trobem en una realitat paral·lela, un futur en que imperen les drogues de disseny propi, els animals evolucionats i els carnets kàrmics per punts.  En la investigació res és el que sembla i a més hi ha algunes persones interessades en que Metcalf oblidi tot el que està descobrint. No saben com n'és de tossut. 

Per fi una novel·la policíaca! Es podria dir que aquesta obra estrafolària és una novel·la negra clàssica, però amb tocs de ciència ficció que li donen una perspectiva especial. La història és complexa i amb molts girs i el protagonista és un tipus dur, addicte, però amb molta intuïció. La part de ciència ficció no és central, només s'integra en la narració per descriure la realitat que imagina l'autor. És el segon llibre que llegeixo d'ell i puc dir que no li manca imaginació ni originalitat, els dos són completament diferents. Aquest pot ser una mica repetitiu i cíclic perquè dóna moltes voltes als mateixos escenaris i personatges, però està ben escrit i es nota que també està ben traduït.

Em vaig obsessionar per llegir aquest llibre per la possibilitat de fer-ho en català, la meva anterior experiència amb l'autor (Cuando Alice se subió a la mesa) em va deixar perplex, és una història surrealista, però quan l'acabes, no saps per què, t'ha agradat. Aquest Pistola, amb música de fons és molt diferent, una història més lineal, però on també s'aprecien les virtuts de l'autor. Sóc conscient que no són un llibre ni un autor per recomanar a tothom, a mi m'ha agradat força i segurament distraurà els amants de la novel·la negra, però s'han de tenir en compte les peculiaritats que té, no és convencional. Una bona obra als meus ulls, però em picaria els dits si assegurés que agradarà a tothom.

Puntuació: @@@