dimarts, 9 d’agost de 2011

Ullals

Autors: Salvador Macip i Sebastià Roig
Editorial, any: La Galera, 2011
Gènere: Terror 
Número de pàgines: 225
Premis: Joaquim Ruyra 2011

En Vicent Paterna és un nano de casa bona, molt ben acostumat i força fatxenda. Com cada estiu, el seu pare, que n'està fins el capdamunt, l'envia a un centre educatiu especial a veure si el redrecen, però ell sap que viurà a cos de rei i que no aconseguiran res de res. El centre educatiu que l'acollirà, però, és realment 'especial'. En mig d'un bosc, als afores de Pelallops, i no precisament de primera classe, La Floresta és un cul de món amb uns amfitrions no massa simpàtics. En Vicent i els altres dos alumnes del centre, l'Ariadna i en Cesc, patiran les vexacions, el maltractament i els treballs forçats als que els obliguen el Capità, en Clint i la Madonna, noms que els atribueix el nostre jove protagonista, perquè ells no es molesten ni a presentar-se. Però això no és tot. Part de la feina que fan és reforçar les defenses del centre perquè de nit reben la visita dels feréstecs, bèsties ferotges de les quals ningú en coneix la naturalesa, però que no semblen tenir massa bones intencions. L'estiu d'en Vicent no tindrà massa a veure amb el que havia imaginat.

Fer la ressenya d'un llibre l'autor del qual (o un d'ells) saps positivament que la llegirà, pot ser complicat. Per sort, la impressió general és força positiva. L'estil sintètic marca de la casa aquest cop és més elaborat que en llibres anteriors, ja que és més descriptiu, però les frases curtes i tallants el caracteritzen, sense floritures. Això fa que sigui ràpid de llegir, i com que els capítols són curts, sempre allargues algun més dels que pensaves llegir. He de dir que no fa gens de por, potser descriu alguna situació una mica angoixant, però no m'ha inquietat, i això que sóc molt cagat.

És un llibre recomanable, tot i que a l'estil sintètic t'hi has d'acostumar. Pel meu gust hi falta més explicació de certs temes, però si ho comento seria donar massa informació. És una lectura fàcil i lineal amb un final que sobta. Penso que no és la millor obra de Macip, però es passa una bona estona de lectura, que no és poc.

Puntuació: @@@ (i mitja!)

13 comentaris:

  1. Llegeixo les teves ressenyes sovint, tot i que no tinc massa a dir, perquè habitualment no he llegit els llibres dels que parles. Però avui ho havia de dir:

    Això és una ressenya under-pressure! No et fa por que l'autor s'ho prengui malament? ;) (segur que no, però... qui sap! hehehe..!)

    ResponElimina
  2. Veus com era veritat que no feia por? Intenta ser més un thriller psicològic. Aconseguir fer passar una bona estona ja és tot un èxit. No explicar certes coses era part de l'aposta de despullar la història principal de totes les floritures. Com tu dius, un s'hi ha d'acostumar, però almenys no pots dir que no intentem fer les coses una mica diferents, eh?

    Gràcies altre cop per prendre't el temps de llegir i comentar els meus llibres. Quan dius que no és "la millor obra de Macip" ets dels pocs que pots parlar amb propietat, perquè ja n'has llegit un munt! ;)

    ResponElimina
  3. Ah, i per la Yáiza: el XeXu ja sap que no em prenc malament les crítiques dures. Mentre me les raonin, ho accepto tot! De fet, són les que van millor per superar-se.

    ResponElimina
  4. Ja tenia ganes de llegir la teva crítica...
    Pensa que si la destinem als adolescents, canvia una mica la manera de veure les coses. La meva filla gran (12), en llegir de que anava, va decidir deixar-ho per d'aquí a un parell d'anys... jeje

    ResponElimina
  5. Completament d'acord que és un llibre recomanable i que és llegeix amb molta facilitat. I veus com ja t'ho vaig dir que no feia tanta por! :-D

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. No fa por? Ostres! Jo he llegit crítiques de gent que diu que fa molta por! Bé, suposo que és el que diu la JOMATEIXA, imaginat a tu mateix, amb 13 anys llegint-lo... potser llavors sí que t'hagués fet por. És una mica el que també va dir en MBOSCH al seu blog -si no recordo malament- que si l'hagués llegit fa uns anys sí que n'hi hagués fet.
    Però bé, en general veig que el llibre té bones crítiques :-)

    ResponElimina
  8. Ostres! L'autor em parla!! Hehe!

    Està molt bé que s'acceptin tota mena de crítique, sempre i quan tinguin cap i peus, com tu dius. D'altra banda, en aquests oficis on tot és tan subjectiu, sempre hi haurà coses que agradaran i coses que no, així que em sembla que aprendre a acceptar les crítiques és un requisit indispensable...

    ResponElimina
  9. Salvador Macip és un autor que tinc pendent. De fet, la teva ressenya m'anima a llegir Ullals o qualsevol altra obra seva. Tenia entès que Ullals era una obra d'adolescents, és així o creus que és lectura per a tots els públics?

    ResponElimina
  10. Gràcies a tots els que heu passat a dir la vostra sobre el llibre, especialment a l'autor, que és qui millor pot posar el contrapunt a qualsevol cosa que es digui de la seva obra. Comptar amb el comentari de l'autor pot semblar estrany, però en aquest cas és pràcticament necessari, apreciat i una gran sort.

    Yáiza, en Macip està preparat per les crítiques, o això diu. Per sort, mai he hagut de deixar massa malament cap llibre seu (cosa que diu molt), i les crítiques que li he fet les ha encaixat estòicament, fins i tot han generat una mica de debat algun cop. A més, és una sort llegir un llibre amb els comentaris personalitzats de l'autor, és com la 'versió del director' de les pel·lis!

    Salvador, en aquest cas les poques crítiques que puc fer del llibre són més de caràcter personal que d'altra cosa. Vull dir, de gust personal. Però si a mi m'hagués agradat tenir una mica més d'informació d'alguns temes, i justament vosaltres buscàveu el contrari, no hi ha res més a dir. Dues pedres per mi. Del fet que no m'hagi fet por tinc dubtes, que potser són els més preocupants. Sóc jo que no he acabat de captar l'atmosfera angoixant, o és que no està ben delimitada? No t'ho sé dir, però si altres han passat por, com hem llegit per la xarxa, em decanto a pensar que és 'culpa' meva. I bé, que digui que no és la millor obra senzillament vol dir que 'El joc de Déu' em va agradar més, ja saps, encara que l'estil sigui similar, la temàtica i els temps també hi juguen.
    Tu ves fent llibres, que jo t'aniré llegint. Com que a sobre em surten gratis, hehehe. És broma, eh!

    Joma, el problema és que originalment no estava destinada a adolescents. Si això són exigències de l'editorial és una altra cosa, però em sembla que la versió original anava per a adults. No sé quins canvis l'han portat a ser per joves.

    Mac, és cert que no he trobat que fes tanta por. I si l'estil t'ha agradat, i no l'has llegit ja, jo et recomano molt 'El joc de Déu', però ara em sona que sí que l'has llegit, pot ser?

    MBosch, la millor definició és aquesta, que va al gra, realment no s'hi troba palla, i això és marca de la casa, t'ho asseguro. Em sembla que Stephen King haurà d'esperar... no descarto que esperi eternament, la veritat. Que aquest no m'hagi fet por no vol dir que m'hagi tornat valent de cop, ara!

    Assumpta, les bones crítiques són perquè és un bon llibre, planteja una situació límit, i juga amb l'angoixa més que amb la por, és thriller psicològic més que terror explícit. No et sé dir si m'hauria fet més por si l'hagués llegit de jovenet, perquè probablement no l'hagués llegit, ja t'ho dic ara!

    Màgia, 'Ullals' originalment era una obra per a adults, però l'editorial la va convertir en un llibre per adolescents, suposo que seguint la tirada de totes les sèries aquestes de vampirs que hi ha ara. L'autor em pot corregir si vaig errat, però diria que és així. A mi no m'ha semblat que sigui una novel·la per canalla, es deixa llegir i l'estil és perfectament recognoscible. Jo em decanto per 'El joc de Déu' de les obres de Macip, però influeix la temàtica de la que parla, ja se sap que cadascú escombra cap a casa.

    ResponElimina
  11. El llibre està molt bé en general el que no m'ha agradat ha sigut el final

    ResponElimina