dissabte, 13 de juny de 2020

Tòquio blues

Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: Labutxaca, 2009 (primera edició a Labutxaca 2007)
Títol original, idioma, any: Noruwei no mori, japonès, 1987
Gènere: Narrativa
Traductor: Albert Nolla
Número de pàgines: 428
Llegit en: Català
RELECTURA

En Toru Watanabe recorda. Han passat molts anys, però allò que va viure quan encara no en tenia 20 i estudiava teatre a Tòquio probablement li marcarà l'existència per sempre. El suïcidi del seu únic amic, en Kizuki, i com això fa que s'apropi a la seva xicota, la Naoko. Els dos s'han quedat molt sols, en Kizuki era la cola que els mantenia units. En Toru i la Naoko comencen una relació pràcticament platònica, però ella no suporta la pressió de la vida que porta i els esdeveniments que ha viscut, de manera que se'n va a un sanatori que és un santuari on es pot aïllar del món i recuperar-se. En Toru cada cop n'està més enamorat, però la solitud el fa anar-se'n al llit amb moltes noies desconegudes, tot i que no li aporta res. Fins que apareix la Midori, una noia molt especial que capgirarà novament el seu món. El Soldat d'Assalt, en Nagasawa, la Reiko, són altres protagonistes d'una història tendra i de creixement personal d'un adolescent introvertit, asocial, sincer i assenyat que entoma les coses tal com li vénen, sempre amb calma i serenitat.

Aquest és, probablement, el llibre més famós d'Haruki Murakami. Si s'ha llegit aquest autor, és pràcticament impossible que aquest no hagi estat un dels volums triats. Explica el pas de l'adolescència a la vida adulta d'en Toru Watanabe a finals dels anys 60. Una època convulsa, de descobrir-se a ell mateix i les relacions amb els altres. En Toru n'és el protagonista i parla en primera persona, però els altres personatges juguen un paper cabdal en els seus actes. És una història d'amors complicats, d'amistats, de sexe, de lleialtat, de malaltia i de desencís amb la vida. Un viatge a l'interior d'un protagonista que de vegades sembla buit, però que té molta profunditat i que s'involucra amb tothom i es dóna a aquells que té a prop. Està ple de referències literàries i musicals marca de la casa que es comenten entre diferents personatges. Un ritme lent, escenes absurdes pels estàndards occidentals, relacions estrafolàries, fets que no s'acaben d'explicar i d'altres que s'expliquen sense necessitat. En Toru i d'altres personatges poden arribar a exasperar. No cal dir que a mi no em fan aquest efecte.

Vaig llegir aquest llibre farà uns dotze o tretze anys. Va ser la meva primera experiència Murakami i em va generar sentiments contradictoris, la sensació de voler tornar a llegir l'autor, però d'una lectura agredolça. 26 llibres seus després, és un dels meus autors de referència i he volgut tornar allà on vaig començar i fer-li la ressenya que no ha tingut mai, ja que el vaig llegir abans de tenir el blog. Aguantaria la prova de la relectura? Doncs sí, i amb escreix. Aquest cop m'ha agradat molt més que el primer, ha estat molt entranyable recuperar en Toru i la Naoko, una lectura meravellosa. No té un argument gaire definit, es mou per escenes. Té un ritme lent i de vegades se'ns fa incomprensible. Però i què? N'he gaudit plenament, m'ha encantat. Sempre recomanava començar Murakami per aquest llibre, però després de l'experiència de llegir tota la seva obra, n'he pogut gaudir d'una altra manera. Per què? Doncs com diria en Toru: no ho sé explicar. Només em sembla fantàstic. Per això, per com m'ha agradat, i per l'afecte que li tinc a aquest llibre, em permetré ser generós amb la puntuació. Per mi se la mereix.

Impressió general: @@@@@

9 comentaris:

  1. Aquest és l'únic Murakami que he llegit. I en vaig tenir prou... :)

    ResponSuprimeix
  2. Jo, ja ho saps, vaig començar a llegir Murakami amb la trilogia 1Q84 i em va enganxar totalment. Tant que després he anat llegint, sense gaire ordre, tota la seva bibliografia que jo dividiria, grosso modo, en dues classes de llibres. En una pila posaria les novel·les que passen en un univers paral·lel, en un món irreal (però així i tot, que se't fa totalment real i creïble mentre llegeixes) i un altre munt serien els que toquen més de peus a terra, els que són més "normals" (tot el normal que, per nosaltres, pot ser la vida japonesa). Els primers, amb (encara) "1Q84" al capdavant són, amb diferència, els meus preferits però també he gaudit força amb la lectura dels segons com aquest que ressenyes avui perquè, que t'agradi o no potser és una qüestió subjectiva, però del que no hi ha dubte és que aquest home escriu molt bé.

    Només hi ha un llibre seu que no em va acabar de fer el pes potser perquè el vaig trobar repetitiu i, per tant, se'm va fer pesat. Em refereixo a "Underground", però aquest no és de ficció i per això aquesta "decepció" no resta cap punt en el meu barem de Murakami que és, reitero, totalment positiu. Això sí, espero que els dos únics llibres que encara em queden per llegir d'ell ("De què parlo quan parlo de córrer" i "De què parlo quan parlo d'escriure") que també són no-ficció em deixin un millor gust de boca. T'ho diré a finals d'any perquè tinc previst llegir-los aquest mateix 2020.

    ResponSuprimeix
  3. No tenia pensat tornar-lo a llegir, però fas que m’ho plantegi... he, he, he...

    ResponSuprimeix
  4. Copiar i enganxar del comentari del Salvador ;)

    ResponSuprimeix
  5. No hi ha res més que pugui dir de l'autor o del llibre, m'ha encantat tornar-lo a llegir i fer-li la ressenya que no li havia fet mai. D'alguna manera, em sembla que li devia. I certament, m'ha agradat més aquest cop que el primer. Això no sol passar, generalment les relectures es carreguen les primeres impressions, amb algunes excepcions. Per sort, aquesta n'és una. Gràcies per comentar.

    Salvador i Maurici. des d'avui sou persones non grates al 'Llibres, i punt!', que ho sapigueu. Naah, és broma. Però sembla mentida que un llibre pugui despertar sensacions tan contradictòries. És la gràcia de la literatura, oi?

    McAbeu, m'agrada la teva divisió dels llibres de Murakami, tot i que s'ha de dir que els de la llista de 'normals' sempre tenen algun detall inexplicable o fins i tot paranormal. Fins i tot aquest 'Tòquio Blues' el té, molt mínim, però hi és, i va més enllà de l'estranyesa que ens provoquen els japonesos, per pura diferència cultural. En aquesta llista també hi trobaríem 'El meu amor Sputnik', 'L'amant perillosa' o 'El noi sense color i els seus anys de peregrinatge', per exemple. Només anomenar-los m'està venint ganes de tornar-los a llegir... D'entre els que passen en universos paral·lels, o que són directament de fantasia, tot i que la presentació de personatges és perfectament realista, també em quedaria amb '1Q84'. Especialment els dos primers llibres, que van venir en un mateix volum. La tercera part es perd una mica. Però és la seva obra mestra, brutal. També tenim 'Balla, balla, balla', que recordo que em va agradar molt, 'Kafka a la platja' o 'A la caça de l'ovella', més normalet.
    Et deixes de comentar una altra sèrie de llibres, els de narrativa breu. D'aquests, 'El salze cec i la dona adormida', 'Després del terratrèmol', 'L'elefant desapareix', per mi el millor, a l'alçada de les millors novel·les, 'Homes sense dones'.
    I dels que no són de ficció, t'asseguro que jo no hauria llegit res sobre l'atemptat del metro de Tòquio ('Underground'), o sobre la relació del running amb l'escriptura ('De què parlo quan parlo de córrer'), ni tan sols de processos d'escriptura ('De què parlo quan parlo d'escriure'). Els vaig llegir única i exclusivament perquè eren d'ell. Cap dels tres em va decebre, ho dic sincerament. Però se'n pot prescindir perfectament.
    No els he comentat tots, és clar, me'n deixo alguns. No tots els recordo gaire, potser només en recordo detalls, però he de dir que estic molt orgullós d'haver invertit temps a llegir la seva obra i a conèixer-la en profunditat. I naturalment, m'encanta poder-la comentar amb algú com tu que també l'ha explorat a fons.

    Carme, i perquè no? Se li ha de buscar torn, però em sembla que val la pena. Per què no ho converteixes en un propòsit?

    ResponSuprimeix
  6. WE SHOULD FUCK. Like right now, right here. Hard, fast. Pin me down, kiss me hard, look me in the eyes and fuck me like you’ve never fucked someone before. Click here and Check me out i am getting naked here ;)

    ResponSuprimeix