dissabte, 30 de maig de 2020

Les aventures de Sherlock Holmes

Autor: Arthur Conan Doyle
Editorial, any: Viena, 2017
Títol original, idioma, any: The Adventures of Sherlock Holmes, anglès, 1891-92
Gènere: Novel·la negra
Traductor: Xavier Zambrano
Número de pàgines: 380
Llegit en: Català

El doctor John Watson s'ha casat i ja ha deixat enrere la seva convivència amb el vell amic Sherlock Holmes a Baker Street, però això no li impedeix fer-li visites periòdiques i departir amb ell a les seves antigues estances. Tampoc li impedeix relatar amb tota mena de detalls els casos nous que el perspicaç detectiu afronta, i que el bo d'en Watson no vol perdre's per res del món. Com a cronista d'excepció, plasmarà els nous èxits d'en Holmes i en recuperarà d'antics, de quan encara compartien pis, i que mai abans s'havien explicat com Déu mana. 'Un escàndol a Bohèmia', 'Les cinc llavors de taronja', 'El robí blau', 'La banda dels pics' o 'La diadema de berils' són alguns dels relats del cànon holmesià que inclou aquest primer recull publicat per Viena en una fantàstica edició. Les capacitats deductives d'en Sherlock Holmes sorprenen encara més de cent anys després que fossin plasmades per Sir Arthur Conan Doyle.

Fa uns anys vaig llegir El gos de Baskerville i he de dir que em va decebre una mica, tot el contrari que aquest primer volum de relats que recull 12 misteris protagonitzats per un dels detectius més famosos de la literatura. En aquella novel·la en Holmes només hi participava de manera testimonial, per bé que decisiva, i en aquests relats el podem gaudir en tota la seva esplendor. Allò que em va molestar una mica llavors, la seva pedanteria, el menysteniment cap en Watson, aquí m'han fet gaudir d'allò més. Val a dir que la traducció és molt bona i no m'ha semblat que tracti tant malament al seu soci. Són 12 relats llargs amb històries enrevessades i alguna incongruència per resoldre. Tots ells tenen protagonistes, els clients i clientes d'en Holmes, de classes benestants i adinerades. No són violents, majoritàriament trobarem disputes per temes econòmics o amorosos. Les capacitats deductives de Sherlock Holmes són el principal atractiu, més que les històries, que estan ben escrites i descrites, i fantàsticament narrades, és com les descabdella ell i com explica les seves deduccions i descobriments, davant d'una audiència astorada, el que captarà més la nostra atenció. Val a dir que les seves deduccions molts cops estan agafades amb pinces, però això no resta gens de diversió a l'assumpte. El llibre compta amb uns apèndix finals sobre les primeres traduccions aquí de Conan Doyle i unes quantes curiositats.

M'ho he passat molt bé llegint les històries d'en Sherlock Holmes. Descriu un món molt allunyat en el temps i en l'imaginari, però les seves excentricitats, el seu tarannà i les capacitats d'observació sobrehumanes que té et mantenen enganxat a la lectura. En realitat, alguns dels relats són previsibles, però el que sol ser un defecte d'altres narradors, en aquest cas no preocupa perquè l'atractiu és saber com hi arribarà en Holmes, i mai no ens decep. Tan fatxenda, tan segur d'ell mateix i tan superior a la resta, li hauríem d'agafar mania de seguida, però per contra te l'acabes estimant. Ara tinc ben clar en quin personatge es van inspirar per crear el doctor House de la famosa sèrie! M'hi va fer pensar mentre llegia, ara ho he comprovat i les meves sospites s'han revelat certes. Destacar també l'edició i la traducció, que m'han semblat excel·lents. Tinc a casa dos volums més de relats de Sherlock Holmes i ara no tinc cap dubte que també els llegiré.

Impressió general: @@@@

5 comentaris:

  1. Un clàssic que no decep. Sherlock Holmes és un dels meus personatges de ficció preferits i m'ho passo força bé quan Doyle em transporta més d'un segle enrere per veure'l utilitzar el seu enginy deductiu sempre de manera magistral. M'agrada el personatge (que té el seu encant malgrat que conviure-hi hauria de ser insuportable), m'agrada com resol els casos (tot i que sovint és allò de què "s'ho fa venir bé" :-D) i m'agrada la manera de narrar de l'autor que, com he dit, sap fer-te viure molt bé aquell ambient victorià del Londres de fa cent anys i escaig. Potser no serà "alta literatura" (que és l'alta literatura?) però distreu i t'ho passes bé llegint-ho.

    Jo el vaig descobrir de molt jove i havia rellegit sovint els dos o tres llibres seus que corrien per casa però d'això ja feia molts anys. És ara, entre l'any passat i aquest, que he decidit llegir complet tot el "cànon holmesià" (9 llibres) i he de dir que, de nou, l'estic gaudint força. M'alegro que, en aquesta segona oportunitat que has donat al personatge, tu també t'ho hagis passat bé.

    ResponSuprimeix
  2. M'alegro que t'hagi agradat, a mi m'ho va recomanar la meva germana, que és una mica friki del Sherlock, (ha anat a Londres dos o tres cops a visitar els llocs emblemàtics d'en Sherlock), i pensava que no li trobaria la gràcia però vaig quedar molt satisfeta amb la lectura, tant d'aquest com del següent, que veig que ja el tens en el punt de mira.

    ResponSuprimeix
  3. M'apunto la trilogia com a fantàstic regal d'aniversari. Hi ha edicions que dona gust veure-les a la prestatgeria de casa...

    ResponSuprimeix
  4. La veritat és que estic molt content d'haver llegit aquest llibre finalment, feia massa que estava allà agafant pols. De fet, és un regal que li vaig fer a la companya, com els dos següents, i a ella li han agradat, però jo no m'hi havia acabat de decidir. Ara em sembla que ja tinc motivació, per continuar, però segurament no serà tan ràpid com semblava. Gràcies per comentar.

    McAbeu, estic d'acord amb tu, conviure amb Sherlock Holmes seria una tortura! Però com que per sort és un personatge de ficció i només cal que llegim les seves històries, la cosa rutlla! Comparteixo l'anàlisi que en fas, la manera de narrar és molt agradable, i en el cas del volum que he llegit jo, trobo que la traducció és excel·lent. M'ha passat francament bé, no sé si pot cansar a la llarga, però de moment estic ben decidit a llegir el segon, probablement aquest mateix any. El que no sabia era que hi ha nou llibres del cànon holmesià, no sé si coincideixen amb les edicions que n'ha fet Viena, però si acaba traient nou volums, doncs els haurem de comprar, no?

    Botika, també n'he quedat satisfet, la veritat. No he estat a Londres, és d'aquestes destinacions que sempre dius que ja hi aniràs, i encara res. Però tot i que segur que no arribo als nivells de la teva germana, potser em faria gràcia fer aquests tours que esmentes! El segon el vaig posar en el punt de mira perquè m'estic quedant sense llibres que tingui ganes de llegir, però això canvia la setmana vinent, que ja tindré a l'abast la comanda de Sant Jordi. S'endarrerirà, però l'acabaré llegint!

    Maurici, puc certificar que fan molt de goig a la lleixa, els tres juntets. Com a regal em sembla un encert. Però sobretot, llegeix-los, que val la pena. Ah, i això que sigui una trilogia no ho tinc clar, mira què diu en Mac.

    ResponSuprimeix