dimarts, 31 de març de 2020

Van venir com orenetes

Autor: William Maxwell
Editorial, any: Labutxaca, 2009
Títol original, idioma, any: They Came Like Swallows, anglès, 1937
Gènere: Narrativa
Traductor: Jordi Nopca
Número de pàgines: 202
Llegit en: Català

La Gran Guerra és a punt d'acabar-se i la família Morison ho viu amb una calma tensa. En James i l'Elizabeth miren de mantenir la calma davant dels seus fills, el petit Bunny i l'adolescent Robert, per protegir-los de les desgràcies que assolen el món. Perquè després de la guerra una altra amenaça comença a fer por als grans: la grip espanyola. De moment no ha arribat a Logan, el poble d'Illinois on viuen, però cada cop hi ha més casos i les autoritats comencen a preparar el terreny. Per complicar més les coses, l'Elizabeth torna a estar embarassada, la criatura naixerà en un moment molt complicat. La vida dels tres homes de la casa gira al voltant de l'Elizabeth, que és el seu pilar fonamental. Per això ni ells ni la resta de la família  deixaran que s'acosti a en Bunny quan es posa malalt. Un contagi seria molt perillós per la mare i per la criatura que ha de venir.

El llibre compta amb tres parts i cadascuna se centra en un dels tres protagonistes masculins, tot i que el narrador sempre en parla en tercera persona. Retrata la societat americana de principis dels anys vint (del segle XX!), en la pell d'una família de classe mitjana. Surten d'una guerra i afronten una epidèmia. Per entendre el marc històric, és important saber què es diu, i sobretot què no es diu, especialment davant dels nens. Les relacions familiars són molt importants en la història. De fet, l'autor basteix el relat al voltant d'aquestes relacions. Està força ben escrit, però m'ha semblat una mica dispers, m'ha costat centrar-me en la història per la constant aparició d'altres membres de la família que entren i surten i em costava situar on s'estava esdevenint la trama cada cop. Aquesta dispersió també pot ser fruit de manca de concentració per part meva, és clar.

Aquest és un dels llibres que portava molt temps a la lleixa de pendents i que m'havia proposat llegir aquest any. La temàtica i el moment històric m'han semblat interessants, tenint en compte que està situat ara fa 100 anys i que parla d'una pandèmia que té moltes semblances amb la que vivim aquest dies. Però l'execució no m'ha acabat de convèncer. He anat combinant moments de bona lectura amb molts altres de desconnexió, m'he perdut en la trama i m'ha costat unir els punts. Insisteixo que pot ser demèrit meu, però no ha aconseguit captivar-me i atrapar-me. Sí que li reconec, però, que parla de moltes coses i em sembla que fa un bon retrat de la situació i de la manera de viure de l'època, també la d'afrontar els problemes que neguitegen la família Morison. Però li falta una mica de grapa per acabar d'enganxar.

Impressió general: @@ 

2 comentaris:

  1. Doncs una llàstima perquè pinta força bé. I sort que li reconeixes mèrits, només li has donat dues @.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi el llibre no m'ha acabat d'arribar. No sé si per l'estil d'escriptura o perquè no m'ha atrapat per com ho descriu, però això no vol dir que sigui un mal llibre.

      Elimina