dissabte, 18 de gener de 2020

Primavera, estiu, etcètera

Autora: Marta Rojals
Editorial, any: La Magrana, 2011
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 363
Llegit en: Català

És habitual que l'Èlia torni al poble per Tots Sants, sempre hi va a veure els seu pare i la tieta. El que ja no és tan normal és que hi vagi sense en Blai. Els diu que el noi s'ha quedat a Barcelona, que tenia feina, però la realitat és que l'ha deixada. Abandonada als 34 anys després de tota una vida, i amb una situació laboral no gaire estable, la visita al poble ha de ser balsàmica i l'ha d'ajudar a evadir-se. Al poble, a la Ribera d'Ebre, el temps passa de manera diferent. Inevitable que tots els records d'infantesa li vinguin a la memòria, la seva germana Joana quan eren petites, la mare, les primeres experiències, els seus amics d'adolescència, la Clara, en Bernat de can Trau... Precisament l'aparició d'aquest darrer al poble la traurà de l'espiral de records  per començar a actualitzar-los. En Bernat encara conserva els seus rinxols i el seu atractiu, per bé que els anys també se li noten. La seva trobada casual desenterrarà uns sentiments que portaven molt temps latents i controlats. Sentiments prohibits, però no per això menys intensos.

M'ha costat, però finalment m'he decidit a llegir la Marta Rojals, començant per la seva primera novel·la. Es tracta d'això que anomenen ficció contemporània, una història moderna que descriu els problemes de la gent en la trentena, ruptures, feina, tecnologia, rellotges biològics, maternitat..., però ho fa en un escenari peculiar: la tornada al poble després de viure molts anys en ciutats grans. I al poble el temps pràcticament no ha passat, és clar. Està dividit en dues visites de l'Èlia al poble: Tardor i Hivern. Bona part dels capítols de Tardor es basen en records per situar-nos els personatges i per a que coneguem la seva vida. Tot canvia i es precipita, també la lectura, quan es troben casualment l'Èlia i en Bernat, es pot dir que és aquí on comença la trama del llibre. Però el tret més destacat del text és que els diàlegs es transcriuen en la variant dialectal oral de la regió i això els fa molt versemblants. Pots imaginar-te perfectament aquests diàlegs en temps real i fins i tot es detecten diferències d'intensitat del dialecte en funció de qui parla. Sens dubte, un gran encert de l'autora haver-los plasmat així.

El llibre comença lent, saltant de record en record. Tot i que estan perfectament exposats i estructurats (fan pensar en una autobiografia), se'm feia una mica feixuc de llegir. És indubtable que l'autora domina el llenguatge  i juga amb les paraules, això és una constant de tot el llibre. Però és quan l'actualitat pren protagonisme que assistim als diàlegs més hilarants i als pensaments i reflexions de l'Èlia, que van a mil per hora. El text és fresc, àgil i amb elements tragicòmics, però els moments divertits acaben guanyant als tristos. L'argument no deixa de ser una comèdia romàntica, algú que ve d'un fracàs amorós recupera un vell amor de joventut que es va acabar casant amb la seva millor amiga. El que passa a continuació et sorprendrà. O no, però en tot cas, es tracta d'una obra original per l'escenari i l'exposició, i amb uns personatges molt enginyosos i aguts que ens fan passar una bona estona. Bona descripció de l'ecosistema rural, reflexions i neguits de la trentena, de les relacions humanes, i una bona ploma que no em sorprèn que hagi fet fortuna entre els lectors. A més, citant Antònia Font i Murakami, ja sap que tindrà la meva simpatia garantida.

Impressió general: @@@ i mitja

6 comentaris:

  1. Veig que vols esbandir de pressa la teva llista de propòsits lectors d'enguany. :-D

    Ja et vaig comentar que a mi aquesta novel·la em va agradar força i no tant per la història que explica, que també, sinó sobretot pel retrat fidel de la vida en un poble avui en dia que reconeixia totalment mentre anava llegint. Destaco, com fas tu, el domini de l'idioma per part de l'autora i l'ús molt apropiat del català que es parla al sud del nostre país, és un goig quan trobes coses així en una lectura.

    ResponSuprimeix
  2. També em va agradar molt, es fa proper.
    I L'altra. Lo darrer encara està pendent. Però ja arribarà.

    ResponSuprimeix
  3. Molt bé que l'hagis llegit! :)
    A mi personalment és un dels llibres que més m'ha agradat llegir, recrodo que hi vaig connectar força.

    ResponSuprimeix
  4. M'alegro que t'hagi agradat, a mi també em va agradar la manera d'escriure de la Rojals, tant que me'ls he llegit tots els seus.

    ResponSuprimeix
  5. El llibre és prou antic i conegut com perquè molts l'hagueu llegit, i sembla que hi ha força unanimitat en les opinions. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.

    McAbeu, aquest tenia clar que el llegiria aviat, ja ho tenia previst, i no perquè no tingui novetats interessants a la lleixa! Però sí, l'objectiu és tornar a fer 5 de 5 en els propòsits lectors aquest any. A veure si puc seguir un bon ritme, fer baixar una mica la pila i abordar algun altre dels propòsits aviat.
    Com tu, més que la història en destaco l'execució i aquest retrat de la vida rural que és gairebé un personatge més de la història. Però saps què, la mateixa autora em va corregir a twitter, tot i estar ambientat a la Ribera d'Ebre, el parlar plasmat en el text és més de Lleida, de les Garrigues. Fins aquí arriba el meu desconeixement dels dialectes concrets.

    Gemma Sara, suposo que després d'un temps prudencial aniré també a llegir els altres llibres de l'autora. M'ha agradat prou com per repetir.

    Eli, m'ha agradat força, probablement no és la millor història que es pot llegir, perquè com dic no deixa de ser una comèdia romàntica, però està força ben fet.

    Botika, doncs potser d'aquí a una temporada també podré dir que els he llegit tots. De moment he començat per aquest i m'ha agradat prou com per repetir.

    ResponSuprimeix