Autora: Najat El Hachmi
Editorial, any: Edicions 62, 2019
Gènere: Divulgació
Número de pàgines: 102
Llegit en: Català

La Najat El Hachmi és una escriptora catalana d'origen marroquí molt activa en la lluita feminista i molt crítica amb l'islamisme i el sobrevingut feminisme islàmic. Dels seus articles d'opinió neix aquest manifest curtet, però molt intens, que narra la seva experiència personal, les vivències dels primers anys de vida al Marroc i després a casa nostra. Les seves tesis són molt properes a les del feminisme occidental, parla de llibertat, d'igualtat, però en aquest llibre ens explica sobretot per què les noves corrents de feminisme islamista defensen més l'islam que a les dones, i prova d'això és que els homes allà l'aplaudeixen perquè els fan part de la feina de seguir mantenint les dones com a persones de segona categoria. També avisa de la crescuda de corrents islamistes a Europa, especialment entre els i les joves, que amenaça amb tirar per terra les poques llibertats conquerides al llarg del temps.

Aquest no és un text amable i, a més, és diametralment contrari a algunes de les creences que tenim avui en dia sobre els musulmans que viuen a casa nostra. És un manifest que, si estigués escrit per algú no musulmà (o educada en la fe musulmana), i ja no diguem per un home, seria titllat de racista i molt políticament incorrecte. Però El Hachmi és molt crítica amb els musulmans i no es mossega la llengua per dir que sí, que és una religió molt masclista i que no se l'ha de justificar mai en nom del respecte a les cultures foranes, com estan fent els darrers anys les esquerres. Un punt clau de tot el llibre és l'ús del mocador com a símbol de la repressió envers les dones i, segons El Hachmi, que en permetem l'ús com a mostra de respecte a la cultura és fer el joc al masclisme i a una religió que redueix les dones a la mínima expressió. 

M'interessava llegir aquest llibre per tenir una visió diferent de la lluita feminista i m'he quedat molt sorprès perquè no m'esperava aquesta posició tan radical en contra de l'islam. Val a dir que era el primer cop que llegia aquesta autora, probablement si n'hagués llegit algun article abans no m'hauria agafat tant de sorpresa. Ella ho té molt clar i m'ha convençut en algunes coses, però noto que em faltaria saber més sobre el tema, opinions d'altres dones musulmanes que s'autoanomenen feministes però que, per exemple, no han abandonat (o que han tornat a portar) el mocador. Si en tinc l'oportunitat les llegiré. Assumeixo el toc d'atenció respecte al blanquejament que fem les esquerres respecte una religió masclista que no és la nostra, i que si ens definim com a aconfessionals no hauríem de tolerar, com no tolerem alguns preceptes de l'església catòlica. He rebut unes quantes bufetades mentre llegia aquest llibre. Em calen lectures complementàries, però algunes dosis de realitat també van bé de tant en tant.

Impressió general: @@