Autors: Àngels Bassas i Salvador Macip (Il·lustracions Lluís Farré)
Editorial, any: Cruïlla, 2019
Gènere: Infantil
Número de pàgines: 51
Llegit en: Català

És fotut perdre la memòria. Però en la literatura infantil fins i tot això pot tenir una vessant entranyable i còmica. El Sebastià es lleva un dia que no recorda res de res, ni tan sols es reconeix a ell mateix al mirall. Algú li ha robat tots els records, però per sort compta amb en Jonàs i la doctora Carolina Coriolana que iniciaran un viatge fantàstic a l'interior del cervell d'en Sebastià per esbrinar què ha passat. Aquest és un llibre destinat als més petits de la casa, il·lustrat a tot color amb un dibuix fantàstic. Vol ensenyar a la canalla què és l'Alzheimer d'una manera didàctica però alhora fantasiosa i que els pugui interessar. Una manera subtil d'adoctrinar els petits en les bio-ciències i en com en poden ser d'apassionants.

Aquest cop Salvador Macip fa tàndem amb l'actriu i escriptora Àngels Bassas per una nova entrega de literatura per a infants, encara que m'imagino més algú gran llegint aquest conte als seus menuts i explicant-los unes quantes coses perquè entenguin bé tot el que hi passa. O no, potser és millor que els petits hi vegin una simple fantasia. És una història en la que es guanya una batalla, però no pas la guerra, encara que no es digui explícitament, però és el millor exemple del tema de fons, que no és altre que les malalties mentals degeneratives. Ja sabem que en Macip no deixa la ciència ni quan escriu per a primers lectors! El text és simpàtic i amb tocs d'humor, encara que no sé si la canalla entendrà que hi hagi un Bruixot que es digui Bluetooth! Una cursa contra-rellotge per recuperar els records d'en Sebastià, per això no es pot perdre ni un minut.

Com ja faig altres vegades amb aquest tipus de llibres, no els valoraré de la manera habitual perquè no té massa sentit. Han de ser els més petits de la casa els que diguin si els enganxa o no. Només puc dir que si tingués fills de l'edat adient els el donaria a llegir, o encara millor, el llegiria amb ells per explicar-los més coses de les que hi diu. L'hauré de passar als fills dels meus amics, a veure què. Què passa, jo també adoctrino en la lectura i la ciència!