divendres, 30 de novembre de 2018

El jurament

Autora: Sílvia Romero
Editorial, any: Bromera, 2018
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 329
Llegit en: Català
Premis: Premi de Narrativa Blai Bellver

La parella s'ha instal·lat ja a Llançà, a la casa nova. Ella, la Pilar, pintora. Ell, en Manel, antiquari. Encaren el futur plegats amb moltes ganes i il·lusió, de moment el pla és acabar de gaudir de les vacances. Però un regal inesperat els farà canviar els plans de pau i tranquil·litat. Reben a casa un quadre propietat d'un dels mentors de la Pilar, el reconegut expert en art Geoffrey Slater. És una peça del que ell anomena 'autors menors', que a la Pilar li agradava molt. Però amb una anàlisi en detall del quadre se n'adona que, sota la pintura anomenada Alfa i Omega, s'amaga una altra obra que pot pertànyer a un autor molt més reputat. Per corroborar-ho emprendran un viatge al Regne Unit que els portarà a reconstruir el camí que ha fet el quadre fins els nostres dies. Camí que, mentrestant, nosaltres anirem coneixent de la mà dels testimonis que el van crear i posseir al segle XVII, quan la pesta assolava pobles sencers. Fins coneixerem l'autor original de l'obra.

La novel·la compta amb dues parts i un epíleg. La primera servirà per introduir la història i anirem saltant en el temps i l'espai per situar-nos en tres escenaris diferents, Catalunya en l'actualitat, Anglaterra al segle XVII i Holanda també al segle XVII. La segona part se centra a Anglaterra i només saltarem del passat al present per anar coneixent, per una banda, les investigacions sobre la troballa i, per l'altra, les vivències dels primers posseïdors del quadre. Les dues trames són interessants i es complementen bé, tot i que la del passat s'estén una mica més enllà del que caldria i podria constituir una història completament independent no relacionada amb la pintura. La barreja entre personatges de ficció i esdeveniments i personatges històrics està prou ben aconseguida i sempre aporta un atractiu a aquesta mena de novel·les. Està escrita de manera planera i es llegeix amb agilitat, encara que m'hi ha semblat trobar algunes incorreccions en la llengua i també alguna errada argumental, però potser queda resolta al final.

Ja és la tercera obra que llegeixo de l'autora, que segueix confiant en mi com a ressenyaire dels seus llibres. No m'equivoco si dic que aquest és el que m'ha semblat millor dels tres. És una història complexa amb diferents escenaris i temps, però se'n surt bé a l'hora de combinar-los. Es llegeix amb facilitat ja que l'escriptura és molt planera. Això sí, sense voler explicar massa, un dels personatges se m'ha fet força carregós. Ja es diu d'ell que és el 'pallasso' del grup, comença amb força fent algunes bromes enginyoses, però després cansa una mica que només digui ximpleries. Tot i així, aporta un toc d'humor a una història més aviat dramàtica, per una part, i intrigant per una altra. Una mica previsible a estones, però té sorpreses fins el final de tot. Si decidiu llegir-lo, passareu una bona estona de lectura.

Impressió general: @@@

AQUESTA ÉS LA RESSENYA NÚMERO 400 DEL LLIBRES, I PUNT!

3 comentaris:

  1. No he llegit el llibre però no puc passar per aquí i no felicitar-te per la Ressenya 400. Tota una fita, enhorabona!!

    ResponElimina
  2. Gràcies per la ressenya, XeXu. Sempre és un plaer llegir les teves valoracions, i t'agraeixo sincerament el temps que hi dediques.

    Per l'altra banda, enhorabona per aquesta fita: el comentari número 400!!! (no sé pas si tinc dret a demanar algun premi per haver estat l'autora que ha ocupat aquest lloc... jajaja...)


    .

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Mac, ja saps que després d'això toca post d'estadístiques. Em sembla que a tu t'agraden aquests.

    Sílvia, gràcies per passar. M'ha agradat força el llibre, segur que hi ha coses a millorar, però és una bona història. I no hi ha premi per ser la xifra rodona, només entrar en el recompte que faig cada cop que arribo a una centena. Si no el llegia ara hagués trigat força i no et volia fer esperar més!

    ResponElimina