divendres, 9 de novembre de 2018

Canteu, esperits, canteu

Autora: Jesmyn Ward
Editorial, any: Periscopi, 2018
Títol original, idioma, any: Sing, Unburied, Sing, anglès, 2017
Gènere: Narrativa
Traductora: Josefina Caball
Número de pàgines: 301
Llegit en: Català
Premis: National Book Award 2017

El pare és a la presó. La mare sovint no hi és tota i a més veu el seu germà mort quan va col·locada. L'àvia té càncer i no li queda massa temps de vida. L'avi s'ha de carregar la majoria de responsabilitats de la casa. La Kayla, la germaneta petita, no té cap figura paterna que tingui cura d'ella, només en Jojo, un pre-adolescent que porta el pes de totes les desgràcies de la família a l'esquena. Pot ser pitjor la seva situació? I tant: és un nen mestís, fill de mare negra i pare blanc i viuen al sud dels Estats Units. Un dia qualsevol reben una trucada: en Michael, el pare, surt de la presó i li demana a la seva dona Leonie que el vagi a buscar. La dona, els seus dos fills i una amiga emprendran el viatge en cotxe cap a la presó de Parchman, on també havia estat tancat l'avi, a qui tothom anomena Pa. El viatge evidenciarà encara més el poc instint maternal de la Leonie, que només té ulls per en Michael. També revelarà a en Jojo alguns detalls de l'estada d'en Pa a Parchman, una història que només ell pot acabar d'explicar-li.

La veu d'aquesta història la posen en primera persona en Jojo i la Leonie, que es reparteixen els capítols alternativament amb només la participació d'un convidat sorpresa que en té alguns de propis. Tot i això, el fil narratiu és únic i l'anem teixint des de la perspectiva dels tres personatges, això sí, amb nombrosos records i flashbacks que ajuden a construir la trama i a entendre-ho tot. És una història de misèria, tant moral com física, en la que un acte salvatge pot amagar compassió però en canvi una mare pot no fer honor, en absolut, a aquest nom. Crua, difícil, però esquitxada d'humanitat per totes bandes. No estalvia explicar amb detall els problemes racials que fins i tot ara a l'actualitat hi ha en aquell territori. I ho fa amb una mirada clara, sense embuts però sense laments. Descriu una realitat que és, i tal com és. De postres també hi ha aportacions del més enllà, perquè ningú que no mor en pau se n'acaba d'anar mai.

Tinc la impressió que aquest llibre no ha tingut tanta difusió com altres títols d'aquesta editorial, que ja sabeu que em té el cor robat. Però em, sorprèn més que el boca-orella no hagi fet la seva feina. No és un llibre fàcil i requereix una lectura reposada i conscient, però definitivament mereix una oportunitat. En la meva opinió, admet menys matisos que altres obres sobre quin dels personatges aglutinarà més simpatia, però no hi ha bons ni dolents, només supervivents. Hi ha comportaments reprovables, bales perdudes, però tots tenen la seva vessant humana, i precisament per condició humana, per totes les vivències, no poden evitar ser com són. Un llibre interessant, ben aconseguit i ben fet. Com deia, mereix una oportunitat, i l'autora probablement més d'una.

Impressió general: @@@

3 comentaris:

  1. A mi també m'agraden molt les portades que fa aquesta editorial. I crec que ha de ser un bon llibre, premis de banda. Me l'apunto.

    ResponElimina
  2. Doncs el que expliques d'ell em sembla força interessant, l'apunto a la infinita llista.
    Per cert, com a col·leccionista de punts de llibre, afegir que aquesta editorial també fa els punts molt bonics :)

    ResponElimina
  3. Segueixo dient que aquest llibre ha tingut menys propaganda de la que es mereix. Ara justament llegiré el que li ha robat la quota de pantalla, a veure si realment és tan bo com diuen. Moltes gràcies a les dues pels comentaris.

    Botika, no només són les portades, tot el llibre és robust, està editat amb cura, el paper sembla de més qualitat, pesa més. Quan agafes un llibre de Periscopi tens a les mans un llibre llibre. A més, la tria de títols és molt acurada i s'atreveixen a publicar coses que altrament no arribarien aquí. Per això, encara que el tema dels llibres no m'atregui inicialment, sempre tenen la meva confiança i m'he endut més d'una agradable sorpresa.

    Eli, és un llibre lent i reposat, però també punyent. D'aquells que s'ha d'anar mastegant. No sé per què tinc la impressió que a tu t'agraden els llibres més canyers, però és un bon llibre. No he arreplegat cap punt de Periscopi jo, com pot ser!

    ResponElimina