dijous, 22 de febrer de 2018

Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres

Autora: Mònica Batet
Editorial, any: Meteora, 2015
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 177
Llegit en: Català

La nostra protagonista prepara una maleta ben grossa per marxar. No sabem com es diu, ni ho sabrem, com tampoc de cap dels personatges que l'acompanyaran en les seves decisions. No és el primer cop que marxa, ja havia hagut de fer una primera maleta. El seu país és fosc, bona part de l'any nevat i els soldats vetllen perquè ningú se surti massa de la línia. Tot va començar amb la Gran Nevada, però. Un estrany fenomen meteorològic que va paralitzar el país 12 dies, en una època de l'any en que se suposa que ja no hauria de nevar. Els seus pares la van deixar a casa l'avi i van haver de marxar a Paris. L'avi, un home estricte, excèntric i que li imposa un munt de normes, en té cura, però també li amaga coses. Per què han marxat els seus pares? Per què no tornen a buscar-la? Moltes incògnites i un trencaclosques que haurem d'anar completant, sempre sota la protecció imaginària dels homes valents que van trepitjar el Pol Sud per primer cop, Amundsen i Scott.  

Esperonat per algunes bones ressenyes d'aquesta autora, vaig anar a buscar un llibre seu per comprovar si era tan bona com deien. Val a dir que la Mònica Batet té una escriptura excel·lent, acurada. Sembla repassada fins a l'infinit, fins que ha convençut la revisora més exigent, que probablement sigui ella mateixa. Té només 177 pàgines, però no permet una lectura ràpida, cal anar amb calma i mastegant cada paraula. El ritme de l'acció és lent també, i els pocs diàlegs que hi ha estan integrats en el mateix text, amb només una majúscula inicial que els identifica. La història és bona, complicada, i no s'explica de manera lineal, al contrari és un puzle que haurem d'anar construint a retalls, però que no ens costarà gaire perquè el text sap situar-nos en tot moment.

Aquest és un llibre més dens del que indiquen les poques pàgines que té, però dóna gust llegir algú que escriu tan bé. No és un llibre per algú a qui agradin els grans girs i esdeveniments i cal tenir en compte aquest ritme lent i la trama desestructurada. Pot agradar-te més o menys com està explicat, però cal reconèixer el saber fer de l'autora amb les paraules i que la història és imaginativa i ben trenada. No hi busqueu focs artificials i explosions ni un argument absorbent. Però si busqueu una història reposada, profunda i amb alta qualitat literària, doneu una oportunitat a aquesta autora.

Valoració: @@@ 

4 comentaris:

  1. A mi em va agradar molt llegir-lo. Deixant de banda la història, que pot agradar més o menys, i com dius és força tranquil·la.

    ResponElimina
  2. Doncs no l'havia sentit mai, i amb un títol així no passa desapercebut! Gràcies per compartir-lo :)

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies a les tres per comentar aquesta ressenya. Bona escriptora, s'haurà de llegir més coses d'ella a veure si realment compleix les expectatives que genera.

    Jomateixa, val la pena llegir-lo només per les formes de l'autora. A banda, la història no està pas malament.

    Carme, hauria jurat que tu eres de les que havia vist que l'havien llegit. Aposto a que t'agradarà, em sembla que té els ingredients correctes per a tu, espero no equivocar-me.

    Eli Ramírez, així com trobo que a la Carme li pot agradar, potser a tu et podria avorrir una mica. No ho sé, eh, és la impressió que em dóna.

    ResponElimina