dimarts, 30 de gener de 2018

Societat Negra

Autor: Andreu Martín
Editorial, any: RBA La Magrana, 2013
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 293
Llegit en: Català
Premis: V premi Crims de Tint

Que aparegui un cap de dona, sense el cos que sol acompanyar-lo, no és una cosa que passi cada dia a Barcelona. Que a més apareguin una sèrie de cadàvers, aparentment inconnexos, a altres parts de la ciutat ja fa sospitar que en passa alguna de grossa. Pel títol dels capítols sabem que hi ha hagut un robatori, però què han robat? Qui? Aquestes morts tenen relació amb aquest furt? Sembla talment una venjança. Els mossos pensen que han estat els mareros salvadorencs, però l'inspector Diego Cañas de la Policia Nacional té indicis per pensar que és cosa dels xinesos. Un confident seu, en Liang Huan, sembla que hi pot estar relacionat. Diuen que qui roba a un lladre té 100 anys de perdó, però això és si els perjudicats estan disposats a acceptar la pèrdua. Sembla clar que, en aquest cas, no és així. El periple d'en Liang en aquesta història és llarg i penós, però sobretot perillós. Les tríades xineses no s'estan per romanços.

No descobrim res si diem que Andreu Martín domina el gènere negre a la perfecció i que llegir-lo és un goig. Aquest volum parla de màfies xineses i de retruc també d'altres organitzacions que, si no operen a Barcelona, podrien fer-ho. Està estructurat al voltant d'un gran robatori i coneixerem l'abans i el després, al principi una mica desorganitzat, per tant sabem coses que passaran, però no com s'hi arriba. Mica en mica es va construint un puzle complex i ben trenat que ens absorbirà en la lectura i ens portarà per molts racons foscos de la ciutat i voltants on hi passen coses que no imaginem. Té la seva gràcia que esmenti tantes localitzacions perquè ens podem anar fent un mapa mental del crim organitzat a Barcelona. Es llegeix molt bé i a bon ritme, comença amb investigació policial però el gruix central del llibre ens explica la vivència d'en Liang, que s'erigeix en protagonista i parla en primera persona.

Llegir el mestre és apostar a cavall guanyador, per això m'agrada fer-ho de tant en tant, i no em decep mai. Escriu molt bé aquest home, pels estàndards del gènere, i en valor absolut, i les històries que s'empesca són negres negres, però alhora conserven una versemblança que les fa properes i ens fa esgarrifar de tot el que probablement passa al nostre voltant i no percebem. No sé si arriba al nivell d'excel·lència de La violència justa, però sí que és un molt bon llibre d'intriga, d'acció i de novel·la negra. Si ja heu tastat Martín, us ha agradat, però encara no heu ensopegat amb aquest Societat Negra, no dubteu ni un segon. I si no coneixeu l'autor tampoc, que caram, que al mestre se'l respecta i se'l llegeix!

Valoració: @@@@

8 comentaris:

  1. Jo ja el tinc a la llista de pendents i, després d'aquesta ressenya, encara amb més ganes. No el deixaré passar.

    ResponElimina
  2. Aquest fa temps que el tinc al prestatge dels pendents. Potser ja toca...

    ResponElimina
  3. M'alegro que t'hagi agradat, tot i que ja ho esperava, l'Andreu Martin és un mestre.

    ResponElimina
  4. Quan vaig veure que el tenies al punt de mira, esperava que el llegissis per veure'n la teva ressenya. Quan ho he fet, he recordat que ja l'havia llegit. Sóc una despistada! De l' Andreu Martin sol potser només he llegit aquest . Algun més d'ell amb en Jaume Ribera ( no els d'en Flanagan, vaig arribar tard) que m'han agradat . Potser hauré de posar a la llista La violència justa, per tal com el deixes. També em sona que fa molt de temps en va editar un que anava amb un CD ( deu fer dies) amb música de saxo d'en Dani Nelo de rebeldes. Aquesta també m'agradaria si mai el trobés.

    ResponElimina
  5. En tinc uns quants d'aquest autor a casa, esperant ser llegits, entre ells aquest. Així que celebro les 4@, que per altra banda, ja esperava, i fa que em faci més ràbia no haver-lo llegit encara :D

    ResponElimina
  6. Assassinats i més assassinats, sou uns criminals!

    ResponElimina
  7. Qui més, qui menys, ha llegit algun llibre del mestre. I és que val la pena! Moltes gràcies pels comentaris.

    Allau, com ja et vaig dir al teu blog, si t'agrada el gènere negre i no has llegit Andreu Martín, és una bona aposta.

    McAbeu, m'estranyaria que et decebés, però espero que en puguem parlar un cop l'hagis llegit!

    Eloi, doncs sí que toca, perquè ja he vist que li ha passat davant l'última novetat de l'autor! Això no se li fa al mestre!

    Botika, ves-te preocupant, que darrerament coincidim massa!

    Mireia, 'La violència justa' és una bona aposta, si tens l'oportunitat, llegeix-lo. Si aquest et va agradar, seria difícil que el de la violència no ho fes. Ah, i mai és tard per llegir en Flanagan, eh! Potser els més infantils ara et queden petits, però l'any passat vaig llegir l'última entrega de la saga, que és encarada a un públic una mica més gran, i també em va agradar força. A més, guardo un fantàstic record dels llibres d'en Flanagan de quan anava a l'escola, i no et pensis, que la meva mare xalava amb ells tant com jo, i ella és de sang i fetge, com ella mateixa es descriu. El que no tinc present és aquest que dius que portava un CD, primera notícia.

    Jomateixa, ja coneixes l'Andreu Martín, probablement també de manera literal, perquè el deus haver trobat en algun festival, però també l'has llegit i ja saps que és un valor segur. Què fas que tens llibres seus en cua?? Corre a agafar-ne algun!

    Pons, intentem agafar idees, per si AhSe es passa de la ratlla.

    ResponElimina