divendres, 16 de juny de 2017

Frankie Addams

Autora: Carson McCullers
Editorial, any: L'Altra, 2017
Títol original, idioma, any: The Member of the Wedding, anglès, 1946
Gènere: Narrativa
Traductor: Jordi Martí Lloret
Número de pàgines: 235
Llegit en: Català

El germà de la Frankie es casa i el pare i ella assistiran al casament, que serà a uns 100 quilòmetres del petit poble on viuen. La jove, de només 12 anys, però desproporcionadament alta per la seva edat, solitària  i una mica cap de pardals per l'edat, s'obsessiona amb aquesta boda i té la intenció de quedar-se amb el seu germà i la seva dona un cop s'hagin casat. Així ho explica a la minyona negra, la Berenice, i el seu cosí de 6 anys John Henry, amb els que passa la major part del dia, però no li fan gaire cas. Ella se sent dona, adulta i té ganes de voltar el món, però els altres la veuen com la nena que és. El llibre retrata la dificultat de l'adolescència, la Frankie viu en un món que nota a la contra, i sent que no pertany enlloc. L'obsessió la portarà a cometre algunes imprudències i a creure's més gran del que és. Per poder viure el món primer cal entendre'l, i ella encara no ha arribat a això.

El llibre està partit en tres parts, encara que passa tot en un parell de dies. En cadascuna la Frankie es fa dir d'una manera diferent, primer Frankie, després F.Jasmine, i per últim Frances. D'acció no en trobarem gens, o pràcticament gens, però de reflexió molta. Els canvis de l'adolescència turmenten la jove, que es troba en un moment delicat del seu desenvolupament. Físicament és una dona, però mentalment no, i això li provoca una guerra interna. Bàsicament, el llibre ens repeteix una vegada i una altra l'obsessió de la Frankie per la boda, i les seves intencions, que com és fàcil d'endevinar, són totalment improbables. L'escriptura és planera, però dóna voltes i voltes com si calgués omplir les 235 pàgines per una història a la que, calculo, no li caldrien més de 60.

He de reconèixer que se m'ha fet avorrit, no hi passa gairebé res, i només ha aconseguit que em connecti en moments puntuals. La Frankie fa rabieta, però és clar, és adolescent i això va implícit. És d'aquells casos, però, que t'adones que senzillament el llibre no és per tu, o fins i tot que no és el moment de llegir-lo, i que a altra gent pot agradar més. No és mal llibre, està ben escrit i té elements que el poden fer atractiu a uns altres ulls, la rebel·lia de l'edat, el marc històric, però a mi no m'ha atrapat i se m'ha fet pesat i llarg. De moment la Shirley Jackson li guanya la partida a la Carson McCullers.

Valoració: @@

3 comentaris:

  1. Veig que tens tirada cap a aquesta editorial. De moment ja en tinc dos pendents, així que aquest no l'anotaré.

    ResponElimina
  2. Uiii, doncs crec que aquesta vegada no faré cas de la teva ressenya negativa i li donaré una oportunitat. L'autora em va deixar impressionant amb "La balada del cafè trist"...

    Una abraçada,

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies als dos per comentar aquesta ressenya. Jomateixa, tinc tirada per totes les editorials valentes que publiquen en català, i entre aquestes, les que em mereixen més respecte en l'actualitat són L'Altra, La Campana i Periscopi. I sóc conscient que L'Altra i Periscopi no sempre publiquen allò que m'agrada llegir, però penso que publiquen molt bé. Eugènia Broggi i Aniol Rafel, quins cracs. Bé, la Isabel Martí no es queda pas enrere. Ah, i si t'ho estàs preguntant, cap de les tres em passa llibre perquè ressenyi, els pago trinco trinco. I Jan, no cal pas que em facis cas. És la meva opinió sobre el llibre, no cal que tinguem els mateixos gustos. Volia llegir aquesta autora, i segurament hauria d'haver llegit abans el que tu menciones. Vaig ensopegar primer amb Frankie Addams i ara no m'ha deixat ganes de llegir l'altre... però no ho descarto. Espero que a tu t'agradi més que a mi!

    ResponElimina