dimecres, 21 de juny de 2017

El retorn del Cató

Autora: Matilde Asensi
Editorial, any: Columna, 2015
Títol original, idioma, any: El regreso del Catón, espanyol, 2015
Gènere: Aventures
Traductors: Núria Parés, Jordi Boixadós i Núria Garcia
Número de pàgines: 598
Llegit en: Català

Han passat molts anys des que l'Ottavia Salina i en Farag Boswell van aconseguir arribar al Paradís Terrenal  i descobrir la secta dels Staurofilakes, els custodis de les restes de la Vera Creu. Pel camí, juntament amb l'antic cap de la guàrdia suïssa del Vaticà Kaspar Glauser-Roïst, van haver de fer-se ells mateixos de la germandat, passant nombroses proves, les escarificacions que decoren el seu cos en són testimoni. Ara viuen tranquil·lament a Toronto, una vida reposada i sense ensurts. Però tot canviarà quan coneixen els totpoderosos Simonson, una parella d'ancians que disposen de diners i poder il·limitats, i quan reapareix en Kaspar. Els Simonson saben de l'existència d'uns ossaris que contenen les restes autèntiques de Jesús de Natzaret i la seva família i volen que els ajudin a trobar-los. De ser veritat, eliminar la part divina del messies podria fer trontollar tots els fonaments de la fe cristiana. La Doctora Salina, ex-monja del Vaticà, no s'ho vol creure, però com deixar passar aquesta oportunitat? I si fos veritat? 

Encara que aquesta sigui la primera ressenya que faig de la Matilde Asensi, era una de les meves autores de capçalera quan era jovenet, així que n'he llegit uns quants d'ella, però per algun motiu que desconec, senzillament la vaig deixar de llegir. Quan vaig veure que hi havia la segona part del Cató, però, no me'n vaig poder estar. En aquest llibre recuperem els personatges de l''Últim Cató' uns 15 anys després, i tornen a viure una aventura semblant. En especial, la protagonista absoluta, l'Ottavia, que narra en primera persona. He de dir que no la recordava tan foteta i tan irònica, però ella i les seves creences posen el contrapunt còmic a la història. L'argument és prou interessant i absorbent, i Asensi sap com enganxar. De totes maneres, el llibre avança a poc a poc donant llarguíssimes explicacions per posar en context històric la trama. Un cop tot explicat, que ve a ser la meitat del llibre, llavors comencen les aventures, i és molt més fluid.

Tinc debilitat per aquesta autora, penso que és una gran narradora d'històries d'aventures. El llibres passa a l'actualitat, però la Història hi juga un paper, i l'esforç de documentació és important. Es llegeix amb molta facilitat, tot i que la primera meitat és força densa i t'acabes perdent una mica entre tantes sectes i cultes religiosos, però després accelera. Se li pot retreure que tot s'acaba resolent de manera no gaire complicada, i molt satisfactòria, però ja se sap, en els seus llibres guanyen els bons, i els dolents reben. En això fa pensar en Ken Follett, i com ell, val la pena llegir-la de tant en tant per gaudir de la lectura simplement, sense més.

Valoració: @@@ i mitja

5 comentaris:

  1. Totalment d'acord. Es llegeix bé, sap com enganxar i distreure.
    Però com el primer no és. El primer em va engrescar més.
    O serà l'edat... (la meva)

    ResponElimina
  2. Apuntat de ja fa temps, però abans m'he de llegir l'anterior!

    ResponElimina
  3. M'agrada l'autora, i amb la puntuació que li dones, l'hauré de tenir en compte.

    ResponElimina
  4. Em vaig llegir el últim Cató i em va agradar prou, el vaig trobar com un Dan Brown però sense flipar-se tan (bé, cap al final si que es flipava bastant...) però lo important es que passaven coses i hi havia aventura i de pas aprenies alguna cosa, momentàniament, es clar. Suposo que no em faria mal llegir aquest.

    ResponElimina
  5. M'agrada veure que no sóc l'únic que té tirada per la Matilde Asensi. Una gran narradora, com deia, durant un temps va ser una de les meves autores de capçalera. D'ella he llegit 7 llibres, i com es pot comprovar al rànquing d'escriptors, és l'autora de qui he llegit més llibres! Moltes gràcies a tots per comentar.

    Carme, segurament no és tan bo com el primer, certament. Però fa tant temps que el vaig llegir que només en tinc un record vague. M'ho he passat força bé llegint-lo, que és el que compta!

    Maurici, doncs tens feina, que els dos són uns bons totxos!

    Jomateixa, és buscar-li el moment, és un llibre força llarg, tot i que tampoc tant, i a més es llegeix força bé, així que les pàgines van volant.

    Pons, exactament, és una mena de Dan Brown, però amb un estil propi i sense tanta fantasmada. És d'aquest estil de llibre que passa molt bé i que està ple de misteris per resoldre. Hi passen coses, i tant, i d'aventures no en falten. Mira que he hagut d'obrir una categoria nova de gènere, 'aventures', perquè no sabia on classificar-lo... Mal no et farà llegir-lo, tret que et caigui al cap. Ah, però si tu llegeixes en ebook! Res, no et pot fer cap mal.

    ResponElimina