dilluns, 22 de maig de 2017

Algú com tu

Autor: Roald Dahl
Editorial, any: Sembra Llibres, 2016
Títol original, idioma, any: Someone like you, anglès, 1953
Gènere: Relats
Traductor: Ferran Ràfols
Número de pàgines: 213
Llegit en: Català

Potser no és una bona idea donar un disgust a una mestressa de casa que té una cuixa de xai congelada a punt per començar a preparar el sopar. Ni tampoc venjar-se de la dona que festeges perquè t'has assabentat que, en realitat, et troba avorrit. No convé tampoc intentar fer trampes a les carreres de gossos, on els corredors d'apostes la saben molt llarga. Potser no és la millor idea intentar vendre el tatuatge fantàstic que et va fer un important pintor a tota l'esquena. A qui se li acudiria posar micròfons a l'habitació d'uns convidats que no et cauen massa bé? I més val no mirar d'endarrerir l'hora d'arribada d'un vaixell només per guanyar una aposta. Aquestes i moltes altres són les idees que exposa Roald Dahl en aquest recull de contes que mostren el seu segell, amb aquest puntet macabre, la seva obsessió per les juguesques i el portar als seus personatges a situacions límit que rarament acaben bé.

Si l'editorial Sembra ja havia publicat un recull de Dahl que es deia 'Els millors relats de Roald Dahl', això ens pot fer pensar que aquests, els de 'Algú com tu', no són els millors, i no ens equivocarem. Els contes d'aquest llibre són imaginatius i canalles com és costum de l'autor, però no són tan punyents i absorbents com altres que li he llegit. Són relats de mida mitjana, a excepció de 'El gos d'en Claud', que és més llarg i partit en quatre parts que comparteixen protagonistes, però que es poden llegir de manera independent. No tots els relats m'han semblat igual de ben resolts ni tan absorbents, tenint en compte que els relats Dahl solen tenir un gir final que els capgira, de vegades a l'última frase mateix.

Tot i mantenir aquell puntet tan característic de l'autor aquest recull no ha aconseguit atrapar-me tant com l'anterior, que vaig trobar magistral. Segurament hi fa molt la comparació, i que l'expectativa era molt alta, però tot i les altes dosis d'imaginació que demostra l'autor, m'han semblat relats de nivell inferior i no puc evitar una mica de decepció, és clar. Per mi els millors són 'La matança del xai' i 'Llança't a la piscina'. Està bé llegir-lo, per anar completant la bibliografia de l'autor, tampoc no és que sigui inaguantable, però a estones se m'ha fet pesat i tot. Hauré de tornar a les seves històries per nens i nenes!

Valoració: @@ 

5 comentaris:

  1. Recordo aquest relat de la cuixa de xai com un dels millors episodis de la sèrie "Alfred Hitchcock Presenta..." que feien fa anys a TV3. El final em va semblar genial, segurament per això el recordo encara.
    El relat no l'he llegit i tampoc em sonen els altres contes que cites d'aquest recull. Com et vaig dir al post dedicat al llibre de l'editorial Sembra feia molt de temps que no llegia res de l'autor i hi vaig voler posar remei l'any passat aprofitant la commemoració del seu centenari, aleshores vaig llegir un parell dels seus llibres que em van agradar força i encara tinc pendent els "Relats de l'imprevist" que, sense cap pressa, caurà quan tingui un forat lliure a la meva llista de lectures. M'agraden els seus relats amb "sorpresa final", en canvi no m'hi he posat mai amb la seva obra més infantil... em fa una mica de mandra a la meva edat.

    ResponElimina
  2. Els de màrqueting van aconsellar que després de publicar "Els millors relats de Roald Dahl" no seria una bona idea que el següent llibre fos "Els pitjors relats de Roald Dahl", uns visionaris!

    ResponElimina
  3. Per un moment he pensat en llegir el títol de la ressenya que havies llegit el del Xavier Bosch!
    Roald Dalh no és un autor que m'hagi plantejat mai llegir ni crec que ho faci. De totes maneres les idees que planteja en els seus relats, tal i com expliques, no em semblen descabellades ni molt menys, la gent està molt tarada i no m'estranyaria que s'hagués basat en fets reals per escriure-les.

    ResponElimina
  4. Aquest és el llibre que menys m'ha agradat de l'autor, però no em farà defallir. Dahl era un crac i mica en mica aniré completant la seva bibliografia. Moltes gràcies pels comentaris.

    McAbeu, els seus relats són especials, tenen marca pròpia, i val molt la pena llegir-los. Com és normal, n'hi ha de molt bons i de no tan bons, però l'altre llibre em va meravellar, i sé que encara me'n queden per llegir. Ja aniran caient, com dius tu, amb la calma, però tard o d'hora. Sobre la seva obra infantil també me'n queden per llegir, i he de dir que val molt la pena, però és molt comprensible que faci mandra ja de grans. Quan el llegeixo miro de posar-me a la pell dels menuts, i per nens petits trobo que són textos genials. Si els llegeixes amb ulls d'adult, no tenen ni cap ni peus.

    Pons, no et pensis, la psicologia inversa de vegades funciona. Alguna gent hagués pensat que això de 'els pitjors' es referia als que tenen més mala bava, o que només era una manera transgressora de definir el llibre.

    Botika, he llegit Xavier Bosch, però vaig deixar de fer-ho des que fa llibres d'amor. No m'atreu massa, la veritat. A mi tampoc em semblaria gens descabellat que alguns relats estiguessin basats en fets reals, però ben amanits. És molt bon narrador, i no et diré que llegeixis els seus llibres per a infants, però podries donar-li una oportunitat amb algun dels llibres de relats per a adults. En cas que et decidissis, et recomano l'altre de Sembra Llibres, no aquest.

    ResponElimina
  5. Vaja, és un dels meus regals d'aniversari... no és molt entusiasmant la teva crítica però el tastaré...

    ResponElimina