divendres, 17 de març de 2017

Doble mortal

Autors: Salvador Macip i Elisenda Roca
Editorial, any: Fanbooks, 2017
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 168
Llegit en: Català

En Biel ha desaparegut. El seu amic Max l'esperava a Londres, però no ha arribat a l'hora convinguda. Per això en Max Romero contacta la germana d'en Biel via Facebook: la Julieta. Però ella tampoc en sap res, el noi s'ha fet fonedís. Aquí comença una investigació que els descobreix que una noia molt atractiva ha engalipat al xaval, i que possiblement a la seva arribada a l'aeroport de Luton es va trobar amb ella. Potser només està passant-ho bé amb la misteriosa i explosiva 2U, però i si està en perill? De seguida en Romero i la Julieta comencen una recerca aferrissada que els portarà a endinsar-se a les estances d'un Lord anglès amb intencions poc clares, però també a patir i mirar de reprimir una atracció que es palpa entre els dos. En Max és encara més guapo que quan venia a casa amb en Biel, i la Julieta ja és tota una dona...

Aquesta és una d'aquelles històries frenètiques d'en Salvador Macip, que aquest cop s'ha buscat una còmplice, l'Elisenda Roca, que li segueix el joc perfectament. Encarat bàsicament a joves lectors, és molt fàcil de llegir i et deixes portar per una trama sense complicacions i atractiva. La major part del text és diàleg, i introdueix elements que encara fan més dinàmica la lectura, com ara converses a través de missatgeria instantània. Tot el llibre transpira acció i bon humor, però com a lector sènior li he trobat a faltar profunditat. El punt més divertit és la tensió sexual que es respira entre els dos personatges principals.

Els llibres juvenils, si els llegeixes de gran, depenen molt de com t'agafin. Aquest és una història esbojarrada i efectiva com a entreteniment, però em costa posar-me en la pell del meu jo de jove per saber si n'hauria gaudit enormement, perquè conté tots els ingredients, però el meu jo de gran l'ha trobat més fluixa que, per inevitable comparació, Herba Negra. És evident que les històries no són comparables, però sí el públic objectiu. No vol dir que no ho hagi passat bé, i a més es llegeix rapidíssim, però m'hi ha faltat una mica de substància. Ja m'ho diuen que em dec estar fent gran.

Valoració: @@ i mitja

3 comentaris:

  1. Gràcies, XeXu! És veritat, aquest és un crossover més tirant a juvenil, i Herba Negra tocava més el costat adult. I tens raó que és sobretot una novel·la ràpida d'entreteniment, per llegir a la platja o a l'avió. No hi ha més capes amagades, com a altres novel·les que he fet. N'hi ha per tots els gustos, ja veus! :)

    ResponElimina
  2. Per cert, he avançat al Murakami sense compassió, eh? Ara ja no m'atraparà! Haw haw haw!!

    ResponElimina
  3. Encara la tinc pendent. Se m'estan acumulant els Macip's últimament :D

    ResponElimina