dissabte, 4 de març de 2017

Contra el vent del nord

Autor: Daniel Glattauer
Editorial, any: La Campana, 2010
Títol original, idioma, any: Gut gegen Nordwind, alemany, 2006
Gènere: Narrativa
Traductora: Carme Gala
Número de pàgines: 320
Llegit en: Català

Algunes subscripcions són molestes. Però a l'hora de mirar de cancel·lar-les, més val fixar-s'hi i posar l'adreça de correu correcta, si no no rebrem resposta i no hi haurà manera de lliurar-se'n. O això, o potser l'adreça incorrecta serà la d'algú altre, i podrem començar una correspondència intensa amb un 'pen friend' inesperat. Això és el que li passa a l'Emma, una noia feliçment casada d'edat indeterminada i que calça un 37 de peu, per una carambola de la virtualitat comença a enviar-se mails amb en Leo Leike, un jove també d'edat indeterminada, que acaba de sortir d'una relació d'aquelles d'amor-odi que desgasten tant. Entre els dos, inevitablement, s'establiran uns vincles molt forts, s'agraden, s'atreuen, i és només per la manera com tenen de comunicar-se. Cap dels dos sap com és l'altre, però els és igual. Superaria aquesta fantàstica relació una trobada presencial en el món real? 

Res en aquest llibre enganya: és una història d'amor. Però no és un amor ensucrat i melós, és una relació plena de pors, de tabús, d'il·lusions i de sorpreses. És talment com una relació virtual de tantes que existeixen actualment, ens comuniquem molt més per internet que en persona, i moltes parelles s'han creat així. No així ben bé, però sí a través de canals virtuals. La història no té narrador, s'explica tota a través de missatges de correu electrònic, de principi a fi. De vegades llargs (mai massa llargs), i de vegades molt curts, però sempre indicant el temps que ha passat des del darrer missatge; de vegades segons, de vegades dies. Sí que està dividit en capítols, però de manera una mica arbitrària, trobo. L'especial presentació fa que es llegeixi molt ràpidament, i a més les seves converses atrapen i tota l'estona vols saber més. L'Emmi fa rabienta en alguns moments, però sospito que cadascú s'ho porta al seu terreny, em semblaria perfectament normal que algú altre sentís ràbia per en Leo.

Per aquells que ens movem en un món virtual i sabem les relacions que estableixes amb gent que no has vist mai, aquest llibre és especial i ens planta davant una història amb la que ens podem identificar. A més, ho fa sense subterfugis ni trampa ni cartró, ens porta a les profunditats de l'ànima dels dos protagonistes, i a aquella barreja de no voler explicar certes coses del teu dia a dia, però en canvi sincerar-te com només ho pots fer amb algú que no coneixes. No deixa de ser, però, la història d'una relació humana, amistosa i amorosa, mostrada en un marc modern, i això pot interessar a alguns i molt poc a uns altres. Però jo n'he gaudit, m'ha atrapat i me l'he empassat. A més, et deixa en un punt que fa necessari continuar amb la segona part, així que hauré de posar fil a l'agulla.

Valoració: @@@ i mitja

4 comentaris:

  1. El vaig llegir. Està bé perquè pots posar-te a una o altra banda, i sentir-te identificat.
    Crec que hi ha una segona part.

    ResponElimina
  2. A mi em va agradar molt!
    (i vull llegir la segona part abans d'oblidar-ne l'argument, jeje)

    per cert, novel·la negra?

    ResponElimina
  3. No el coneixia però el buscaré, crec que m'agradarà (serà possible coincidir??)

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies a les tres per comentar. Estic segur que aquest llibre l'han llegit moltes més dones que homes, però trobo que està força bé, especialment pels que ens movem per aquests mons virtuals.

    Jomateixa, a mi un dels personatges em feia força ràbia, perquè ho vol tot. També veus que en realitat s'està defensant a ella mateixa, però ja li has agafat mania quan te n'adones. Sí, ja ho dic al post que hi ha una segona part: 'Cada set onades'.

    Eli Ramírez, gràcies per l'avís, ja vaig canviar el gènere. És el que té anar copiant l'entradeta d'altres posts. Penso que jo també llegiré la segona part, però penso que l'argument és tan simple que no s'oblida fàcilment. Veurem quan cau.

    Botika, a aquest li veig possibilitats! Va tenir força anomenada en el seu moment. A veure si el trobes i podem marcar un senyal de coincidència per una vegada!

    ResponElimina