dimecres, 29 de març de 2017

Brujerías

Autor: Terry Pratchett
Editorial, any: Plaza & Janés, 1999
Títol original, idioma, any: Wyrd Sisters, anglès, 1988
Traductora: Cristina Macía
Gènere: Humor 
Número de pàgines: 324
Llegit en: Espanyol

Al llunyà regne de Lancre el rei acaba de passar a millor vida. Bé, de fet, acaba de passar a la vida de fantasma, i no li agrada del tot. Mira que s'havia preocupat de cultivar el seu cos en vida! La seva mort no ha estat natural, ni molt menys casual. El Duc de Felmet li ha donat una petita empenteta, amb la inestimable ajuda de la seva dona. Naturalment, l'objectiu era aconseguir la corona, i així s'esdevé. Però el regne, no la seva gent ni ningú concret, sinó el regne com a ens, no està gens content amb el canvi, ningú ho està. De manera que s'hi haurà de posar remei, i en això les bruixes hi tenen la mà trencada, ja que, com tothom sap, elles mai no es fiquen pel mig de res. La Yaya Ceravieja, la Tata Ogg i l'aprenent Magrat seran les encarregades de restablir l'ordre. El rei Verence va deixar un hereu legítim, però encara és un nen petit. Alguna cosa hauran de fer les bruixes perquè pugui ocupar el lloc que li pertoca.

Sisè llibre que llegeixo de Pratchett, i la sensació és molt semblant en tots, almenys de moment, per això aquest cop he trigat tant a llegir un altre llibre de la saga Discworld. Tots comencen de manera graciosa i original, però la sorpresa es va perdent i m'acaben cansant. No hi ha capítols, només alguna separació en el text, i molts salts d'escenari i personatges que de vegades ajuden a dinamitzar la història i d'altres a perdre's completament. Això sí, és pràcticament tot diàlegs. El món imaginat per l'autor està ple de sorpreses i tot és possible, aquest és l'origen de la majoria de gràcies que fa. La història d'aquest volum concret està molt vista, restauració de l'hereu legítim a un tron que ha estat usurpat per algú que no agrada, però la manera que té d'explicar-ho Sir Pratchett és molt peculiar, se'n riu del gènere que practica, però alhora es nota que el respecta.

El llibre se m'ha fet molt llarg i força pesat, cal dir-ho. No és que la història no estigui bé, però moltes parts són innecessàries i no aporten, i com deia a la llarga em cansen les gracietes constants. També n'hi ha de bones, eh, però amb tants soliloquis t'acabes perdent. Per acabar-ho d'adobar, la traducció no és gaire lluïda, i a més hi ha diverses errades que et fan perdre, això no hi ajuda. Però també és just dir que traduir Pratchett ha de ser un infern. Per cert, l'edició que tinc no és la de la foto, és una més antiga, i potser edicions posteriors estan millor. En definitiva, que tornarà a passar un bon temps fins que agafi el següent llibre de l'autor, se m'ha d'oblidar que bona part del temps m'he avorrit, però segur que hi tornaré a caure.

Valoració: @@

10 comentaris:

  1. Jo només he llegit un llibre de Pratchett"El color de la màgia" i em va provocar aquesta sensació mateixa que descrius. Al principi comença fort però t'acaba cansant. Però segurament em passarà com tu i tornaré a caure.
    Edgar

    ResponElimina
  2. Jo amb Pratchett he anat de menys a més. Com saps, i sinó ja t'ho explico, vaig seguir les instruccions d'en Pons de centrar-me en una de les sagues, més concretament la de "La Guardia" i he de dir que els últims llibres són molt millors que els primers, almenys els que he llegit fins ara perquè encara no he acabat la saga. M'agraden però també de tant en tant.

    ResponElimina
  3. Em sembla que aquest estil no va amb mi, passo.

    ResponElimina
  4. Esteu tots molt de Pratchett, això vol dir que vaig tard, tard. En tinc un parell esperant, i als pobres els passen tots al davant. Hi hauré de posar remei.

    ResponElimina
  5. Felicitats! T’acabes de llegir el que es oficialment per mi (i crec que per altra gent) el pitjor llibre de tot el Mundodisco! L’univers de Mundodisco està format per 41 novel•les o sigui que no es fàcil tenir tan mal ull. Ja que mai fas cas de les meves recomanacions et diré que el segon pitjor llibre de Mundodisco es Mascarada. Llegir aquests Pratchetts i fer aquestes posts no ajuda precisament a popularitzar l’autor en aquest país...

    Degut a que el llibre està ple de diàlegs es el que es va triar per adaptar-lo en forma d’obra de teatre que vaig anar a veure fa un temps. Al final pots comptar que es una mica caòtic pel fet d’estar veient una obra de teatre dins una obra de teatre amb personatges del llibre que interpreten altres personatges de dins del llibre.

    ResponElimina
  6. Gràcies a tots pels comentaris. És ben cert que he començat pels primers llibres de Pratchett, i els experts (en Pons) diuen que són els més fluixos, però no acabo de trobar la tecla amb aquest autor. Hauré de fer cas i anar directament als que són més bons...

    Edgar, aquest és el primer de tots, i només posava les bases pel seu món fantàstic. De totes maneres, em sembla que aquesta impressió de més a menys en cada llibre es mantindrà, ja que és un estil fresc i distret, però que va cansant així com avança la lectura.

    McAbeu, sí que ho sé, sí. Tu vas fer cas a en Pons i jo no. Però això meu es deu a que una companya es va desprendre d'uns quants llibres en una mudança, i jo me'n vaig quedar, entre els quals hi havia uns quants Pratchetts (aquest n'era un). Els que tenia ella eren els primers, així que són els que he llegit. Sí que me'n vaig comprar un parell per seguir amb la numeració, però tothom diu que no s'ha de fer. Així que ara que m'he acabat els que tenia per casa, el proper que compri, quan es doni el cas, ja serà algun de la Guàrdia, i a veure si és veritat això que dieu que són els millors. Si no, potser hauré d'assumir que Pratchett no és per mi, que em serveix per passar l'estona i m'acaba cansant. Que haver trigat 6 llibres i els que vinguin més per decidir-ho, no està malament.

    Botika, si no va ni amb mi, em sembla que no cal ni que ho intentis.

    Jomateixa, la veritat és que jo de tu no faria cap esforç. Pratchett pot estar bé si no sabessis què llegir, però tu tens molta feina lectora, i em sembla que arrufaràs el nas si el llegeixes. No hi ha sensació pitjor que la de pensar que s'està perdent el temps.

    Pons, és el sisè llibre que llegeixo de l'autor, així que llegir el pitjor en sisè lloc tampoc és tenir tanta punteria. És clar que era un dels llibres d'ell que van anar a parar a les meves mans accidentalment i feia segles que esperava torn a la lleixa, si no fos per les teves queixes en veure el resum dels 300 llibres ressenyats, segurament hagués esperat molt més. He de dir que m'ha semblat fluixet, i no perquè no sigui original, però tampoc ajuda a popularitzar l'autor que la traducció sigui tan nefasta. L'edició que tinc és tan antiga que no és fàcil trobar la portada a internet. I és que aquest llibre ja ha donat de si tot el que havia de donar. Si en van fer una obra de teatre, ja va arribar més lluny del que tocaria. Ara que ja no en tinc cap a casa esperant torn, t'hauré de fer cas i llegir algun de la Guàrdia. Però creu-me que trigaré una bona temporada més...

    ResponElimina
  7. Jo he llegit només 8 llibres de Pratchett, per tant tampoc et guanyo per molt en el rànquing d'experts en l'autor, però tot i així deixa'm donar-te un consell. Si vols tornar a provar-ho, no ho facis començant per un dels últims de la Guàrdia. Certament són millors que els primers (de moment, el que m'ha agradat més és "El quinto elefante", 5è de la saga i 24è de Mundodisco) però et perdràs moltes coses si no has llegit els primers abans, cosa que tampoc et recomano perquè si comences pel 1r de la saga (8è de Mundodisco) crec que t'enganxarà tan poc com aquest que comentes en el post.
    Així doncs i ja que dius que el proper Pratchett ja l'has de buscar fora de casa, jo et recomanaria "Cartas en el asunto". Fins ara és el Pratchett que m'ha agradat més, és el 33è de Mundodisco (per tant prou avançat en la llista) i té l'avantatge de ser el primer d'una saga curta (la de Moist Von Lipwig). Segur que en PONS et diria que també és millor llegir-lo després d'alguns altres per entendre tots els detalls de la lectura però crec que és prou bo per poder agafar-lo per ell mateix. I si ho fas (d'aquí a una bona temporada :-D) i tampoc et fa el pes, doncs potser si que és el moment de dir que Pratchett no està fet per a tu i deixar-ho córrer definitivament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que si et faig cas i busco aquest que dius en Pons s'ho pot prendre malament, però ja hem comprovat moltes vegades que solem coincidir força en les lectures, i no sé si ens podem refiar de l'objectivitat del noi pel que fa a Pratchett. El que no he acabat d'entendre és què passa amb la saga de la Guàrdia. No començar pels darrers per no perdre's coses, però tampoc començar pel principi, perquè el nivell és baix? Suposo que has de començar aquesta sèrie en ordre si tens intenció (i convenciment) de llegir-la tota, però em deus haver vist amb la tolerància baixa, oi? Ja veurem què faig, però m'anoto el teu suggeriment perquè gairebé sempre coincideixo amb el teu criteri. T'ho demostraré al llarg del temps, a mesura que vagis veient ressenyes de llibres que m'has recomanat al llarg dels anys, hehehe.

      Elimina
    2. Llegir Cartas en el Asunto es una bona opció, si aquest ja no t’agrada definitivament Pratchett no està fet per tu i no cal que ho intentis mai més. Es veritat que llegir el número 33 sense haver llegit uns quants anteriors fa que et perdis molts secundaris que apareixen (el Patrici el més important de tots), però es un petit sacrifici tolerable que hauràs de fer per tal de provar definitivament i d’una vegada per totes si Pratchett fa per tu o no.

      Elimina
    3. Us hauré de fer cas, doncs. Quan torni a llegir Pratchett, després de molt, molt temps, serà aquest el que buscaré.

      Elimina