Autor: Pep Coll
Editorial, any: Empúries, 1999
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 220
Llegit en: Català

En el trajecte de Barcelona a Lleida en Alsina Graells algú ha assassinat el diputat conservador espanyolista Feliciano Moran. En el mateix cotxe de línia viatja el nou inspector dels mossos Sergi Massanés, que és qui descobreix el cos a l'última fila de l'autocar. Entre els passatgers, només un grapat de persones aparentment poc sospitoses, però algun d'ells ha hagut de ser l'assassí, i el marge de maniobra en un espai tan reduït no és gaire ampli. Durant la investigació descobrirem que tots els passatgers van tenir moments per cometre el crim, i fins i tot, en alguns casos, motius. Però l'inspector, amb l'ajuda d'altres mossos novells, haurà de descobrir l'autèntic assassí, en un moment en que les competències policials estan molt repartides entre els diferents cossos, i que el sentiment independentista comença a créixer, però és encara tímid i acomplexat. 

Les premisses d'aquesta història són atractives i el 'marc històric' també ho és i dóna joc. Pep Coll construeix una trama que no sembla que ha de donar per tant, però sí que dóna. El possible crim per motius polítics, un grup terrorista, els motius dels diversos passatgers, els cossos policials en continua pugna. Tot un conjunt que no es resoldrà fins el final, ple de girs i de possibles culpables. Se li ha de reconèixer els mèrits de la ironia i d'introduir-hi de manera natural la rabiosa actualitat del moment que es va escriure, molta d'ella perfectament vigent avui dia. Sí que potser abusa de la hilaritat i converteix la novel·la negra en una història menys seriosa, però entenc que ja és això el que busca, treure ferro a molts aspectes.

Després de destacar-ne les virtuts, he de dir que el llibre se m'ha fet pesat, i em sap greu, perquè trobo que l'escriptura és destacable i la trama interessant, però m'he travat i no hi havia manera d'avançar. Fins i tot m'he saltat alguns fragments de les cròniques d'una suposada escriptora que viatja a l'autocar, llarguíssimes i en cursiva, que ens expliquen més coses del passat d'alguns personatges. Molt gratuïtes en alguns casos. No puc dir que l'escriptura sigui recargolada, ni culpar el text en lleidatà, simplement no l'he trobat gens fluid i m'ha costat avançar, i això sempre els resta punts a les lectures. Hauré de donar alguna altra oportunitat a l'autor per veure si m'hi enganxo o no.

Valoració: @@