diumenge, 12 de febrer de 2017

Els bessons congelats

Autors: Andreu Martín i Jaume Ribera
Editorial, any: Fanbooks, 2015
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 380
Llegit en: Català

Jugar a detectius quan ets petit és una cosa, però quan ja estàs a prop de la vintena i el negoci familiar fa aigües, et toca oblidar els teus somnis adolescents i contribuir a l'economia de la família. El pare d'en Joan Anguera, més conegut com a Flanagan, li ha trobat una feina en una gestoria per quan acabin les vacances, i amb aquests ingressos podran tirar endavant el bar. Però en Flanagan no es resigna. Si d'ingressos es tracta, pot mirar de trobar feina en una agència de detectius, i això intenta. Només en Biosca li fa cas, però li encomana un cas irresoluble, el dels bessons congelats de Valldenàs. Una veïna d'allà assegura que va veure, fa 7 anys, dos germans bessons d'uns 4 anys congelats al cim de les Bruixes, però quan va tornar amb ajuda ja no els van trobar. Només si resol aquest cas en Biosca li donarà feina, així que agafa la moto i cap a la Cerdanya. En Flanagan es trobarà un cas més complicat del que es pensa, i gens paranormal, com apuntaven algunes fonts. Però també hi trobarà altres coses que li compensaran les males estones passades. 

Les aventures d'en Flanagan van marcar una època de la meva infància, i també a la meva mare, que en gaudia tant o més que jo. Un detectiu juvenil que s'ha fet gran, no al ritme que li tocaria, el temps no passa igual de ràpid per ell, però ja en té 19, i ara els seus casos, per força, han de contenir elements més seriosos. Els dos autors reprenen la saga amb una història enrevessada però molt ben construïda, portada a l'actualitat, que fa bo de llegir. Corrupció política, negocis poc legals, assassinats, passions i molta acció. No diríem que és un llibre per a adults per com està escrit, de manera desenfadada i per la joventut dels protagonistes, però sí que conté tots els elements d'una novel·la negra, adaptats a un detectiu post-adolescent.  

Ni que fos per nostàlgia, no em podia deixar perdre aquest llibre dels grans Martín i Ribera, però aquest volum m'ha despertat les mateixes bones sensacions que m'aportaven aquells antics 'No demanis llobarro fora de temporada' o 'Tots els detectius es diuen Flanagan'. M'ho he passat bé llegint-lo, i només que el protagonista i els seus amics fossin més grans, cosa que els faria comportar una mica diferent, aquest seria un bon llibre de novel·la negra per a adults. Tot i això, recomanable pels nostàlgics i per passar una bona estona de lectura, recuperant un Flanagan una mica cràpula, però que no ho havia sigut sempre? Em segueixo declarant fan incondicional d'Andreu Martín. Un mestre.

Valoració: @@@@

4 comentaris:

  1. Jo també m'ho vaig passar bé. Els protagonistes es van fent grans, i qui sap si com dius, acabaran sent cada cop més negres a mesura que creixin.

    ResponElimina
  2. Al institut ens vam fer llegir el No demanis llobarro fora de temporada, i el recordo del grup dels bons, per què no podien ser tots així en comptes dels avorrits que eren lo habitual?

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies als dos pels comentaris. Com diu en Pons, segurament a mi també me'l devien fer llegir a l'escola, però els següents ja van venir per gust, i és que era una bona lectura, ma mare estava encantada! La part bona, com comenta la Jomateixa, és que potser la saga tindrà continuïtat i acabarem veient en Flanagan adult com a investigador professional. I seria ben original, hi ha precedents d'alguna saga de detectius en la que haguem vist créixer el protagonista des de petit?

    ResponElimina
  4. Gran llibre. L'etiqueta "juvenil" li va gran, i per culpa d'aquesta etiqueta probablement se'l perdin molts lectors adults de novela de misteri i novela negra que el disfrutarien de valent.

    ResponElimina